LA UNIÓ indica que quasi la meitat de les intercepcions de cítrics a la UE de cítrics importats amb plagues o malalties durant el mes d'octubre venien de Sud-àfrica.
De les 27 intercepcions en frontera d'octubre, 13 d'elles eren de Sud-àfrica, i a més totes són de la Phyllosctita citricarpa, el fong que provoca la temuda malaltia de la Mancha Negra dels cítrics. A les intercepcions a Sud-àfrica cal afegir les 2 de Zimbàbue amb la mateixa malaltia i que aquest país està en el mateix acord entre la UE i Àfrica Meridional.
Al llarg d'aquest any, hi ha hagut un total de 131 enviaments rebutjats de diferents països tercers, 56 d'aquests amb origen a Sud-àfrica, més d'un 42%. I sumant l'acumulat de Zimbàbue, amb 11 intercepcions i el 8,40%, l'Acord que va entrar en vigor a l'octubre de 2016 contribueix al fet que més del 50% de les intercepcions amb plagues i malalties provinguen d'aquella zona.
L'elevada detecció de la malaltia a Sud-àfrica posa en evidència les fallades en el sistema de control en origen del país africà per a evitar la seua eixida i demostra que no existeixen garanties que la fruita expedida procedisca de zones citrícoles lliures d'aquesta mena de plagues de quarantena ni que s'haja fet un bon control postcollita. Davant aquesta situació i el risc que entranya, LA UNIÓ sol·licita la suspensió automàtica de les importacions procedents d'aquells països tercers, com és el cas de Sud-àfrica, que no poden garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments perquè si entra una plaga ja no es pot erradicar i sempre són els mateixos països els que encapçalen el llistat de les intercepcions.
En aquest sentit, cal recordar que les deteccions de cítrics amb presència de la Phyllosticta citricarpa, així com de l'arna Thaumatotibia leucotreta, són una constant durant les últimes campanyes i cal previndre que entre fruita amb aquestes plagues en la citricultura europea. L'organització insisteix així mateix en l'extensió del tractament de fred a les mandarines per a evitar l'entrada de la Falsa polilla i reforçar les mesures en origen per a controlar malalties no presents encara en la citricultura europea.
Precisament, els pròxims dies 20 i 21 de novembre està programada una reunió del COPAFF -Comité europeu de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos- on es tractarà entre altres coses l'avaluació de la situació fitosanitària de la temporada d'importació de cítrics de 2023 o un informe de les auditories de la Comissió de 2023 del sistema de certificació fitosanitària per a l'exportació de cítrics a l'Argentina i el Brasil.
LA UNIÓ reclama al Ministeri d'Agricultura que pressione en eixa reunió perquè s'analitzen les “escandaloses dades” que reflecteix Sud-àfrica mes rere mes i que fan necessari que des de les institucions comunitàries es prenguen mesures sobre aquest tema.
En aquest sentit Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, creu que des de tots els estaments governamentals de la Unió Europea s'hauria de reforçar la producció autòctona sobre les importacions. “Les Administracions i les grans cadenes de distribució han d'apostar per salvaguardar els cítrics d'ací. Dependre de les importacions d'altres països, cada vegada més elevades, és un clar risc per a l'entrada de malalties que serien letals per a la citricultura europea, que també impliquen un alt cost mediambiental just quan des de Brussel·les se'ns exigeix cada vegada més sobre aquest tema”, indica.
El secretari general de LA UNIÓ assenyala que “en l'actual context on les produccions de cítrics tenen més problemes per a disposar de fruita comercial, l'afecció per plaga o malalties hauria de ser una prioritat de la UE. És urgent per tant una major protecció de la sanitat vegetal europea perquè no podem permetre'ns més entrades de plagues o malalties, més si cap si són tan perilloses com el CBS o la Falsa polilla que estan catalogades com de quarantena i que ja no podríem erradicar”.