Tal com avançarem en el seu dia la Federació Espanyola de Bàsquet, en data 25 d’abril de 2013 ens comunica a les parts la Resolució 007/2013,  i després dels antecedents de fet i dels fonaments jurídics corresponents resol així:
“Desestimar la solicitud presentada por C.B. Alginet y declarar, conforme a lo establecido en los antecedentes de hecho y los fundamentos jurídicos arriba indicados, que no procede compensación económica por derechos de formación del jugador Joan Franco Segarra, por haberse acreditado documentalmente que la cuantía abonada por el padre del jugador durante el tiempo que el mismo perteneció al C. B. Alginet, supera sobradamente la cantidad reclamada por éste”
Des del CB Marcelina hem esperat un temps, per veure si de la part litigant contraria es produïa alguna explicació o alguna raó que ens poguera donar la impressió de què no havia estat un fet amb mala intenció i que havia estat alguna errada amb la què la majoria del club no estava d’acord.
Però ha passat tot aquest temps i no tenim constància de què ningú ni tampoc ningú ens ha fet aplegar de què ha estat un error de la seua part i que lamenten totes les molèsties i despeses  que ens han ocasionat (que han estat moltes), la qual cosa per la nostra part ens haguera pogut donar a pensar que una equivocació la pot tenir qualsevol.
No anem a relatar els fets, els quals ja hem explicat (sempre des del nostre punt de vista com es clar), però des de la junta directiva del CB Marcelina no podem menys que lamentar la actuació del club veï, que dit siga de passada no havíem tingut cap pleït en cap moment, tret de la indignació que ens ha produït alguna vegada el ser sabedors que han contactat, (normalment en els jugadors que més destaquen de la pedrera) per completar els seus equips de base, encara que la nostra filosofia sempre ha estat que tot aquell que vulga anar-se’n i no estar en nosaltres, per la nostra part té les portes obertes. En açó volem dir que en les relacions dels dos clubs, si algú podia tenir agravis érem nosaltres i mai i diguem mai els hem retret ni els hem demanat res.
Com ja hem dit en els altres comunicats, aquell que té algun dret i vol exercir-lo nosaltres no som ningú per negar-li el seu dret, però el que  no hem entés en tot aquest procés, ha estat el voler fer mal per fer mal, no tenir el coratge d’abans d’iniciar cap acció litigant l’haver intentat el solucionar les coses parlant i a les bones i d’assabentar-se nosaltres de l’agravi que tenien quan ja estava interposada la demanda i l’única solució era el pleit.
Així mateix tampoc havem entés, com es pot presumir de saber-se la reglamentació i actuar en la mala fé de demanar la totalitat dels drets generats sense descomptar, com molt bé ells ja coneixien, totes les quantitats aportades pel jugador i la seua familia, les quals superaven en molt a la demanda.
I ara nosaltres ens preguntem, si els haguérem pagat, eixos 2.720 € quan eren coneixedors de què no en tenien cap dret, els hagueren fet profit?. Allà cadascú en la seua consciència.
Per acabar volem donar les gràcies a la família del jugador que ens ha facilitat tota la documentació necessària, sense la qual possiblement el pleït haguera tingut un altre final.
També a tots els clubs i a tota la gent del bàsquet que d’una manera o altra ens han fet aplegar el seu suport i ens han animat a lluitar fins el final,una lluita que com ja hem assenyalat més amunt ens ha estat molt costosa, tan de feina i temps com inclús de diners per aplegar a un final just del tot innecessari.