“I altra Escriptura diu també: «Miraran al qui traspassaren»” (Joan 19, 37)
Tots quants es trobaven en el Calvari al peu de la Creu posaren la seua mirada en el Crucificat, Crist, el Fill de Déu, mort per salvar a la Humanitat, a qui “un dels soldats li va travessar amb la seua llança el costat” (Joan 19, 34). I el sagrat cor de Crist, obert, i encara mort donant vida, ens dóna “a l’instant sang i aigua”. Eucaristia i Baptisme. Miraren al que traspassaren i veren com del seu cor enamorat de la Humanitat, travessat per la llança de l’ignot soldat, el Mestre ens dona la última lliçó: Fe i Amor. Baptisme i Eucaristia.
Creure en Ell i voler-lo amb totes les forces del nostre cor és el missatge últim de Crist crucificat que ens ofereix als fills de Déu, peregrins per este vall de llàgrimes.
Mirar amb tot l’afecte del cor agraït a Jesús crucificat, que ens reconcilia per la seua mort amb Déu Pare, és la porta segura de trobar-nos amb Ell. Pel Baptisme rebem el regal de la fe en la Trinitat Santa, i per la Comunió ens unim al Sagrat Cor de Crist, obedient fins a la mort, per aconseguir la salvació de tots els fills de Déu. Per això, per a cada u de nosaltres recordar el nostre Baptisme —perdut entre tants esdeveniments de la història de cada u— constitueix l’agafador més eficaç per a sentir-nos sempre junt a l’amor de Déu pel Baptisme. Per tant, el nostre Pare està junt a nosaltres de manera certa, palpable, evident. Ens guia el seu amor patern; ens aconsella, ens ajuda, ens enforteix per mitjà de l’Esperit Sant. I amb l’Eucaristia Jesucrist intima amb cada u dels que el rebem per acostar-nos, amb filial obsequi al Pare, a cada u de nosaltres.
Mirar, per tant, al Crucificat, a Crist en la creu del Calvari, porta a la nostra memòria l’últim missatge d’amor de Jesús de Natzarè pels fills de Déu: Recordar que som fills adoptius pel Baptisme, i al participar en la Comunió del seu Cos i de la seua Sang estem units a Ell per a sempre.
Els suecans trobem eixes certeses mirant la meravellosa imatge del Santíssim Crist de l’Hospitalet, el gran regal que ens deixaren els nostres majors, reverentment venerat a diari en la seua recoleta capella del carrer de Sant Cristòfol. Des de 1611 a les seues divines plantes han desfilat nombroses generacions de paisans nostres, acollint-se amb la seua mirada a la sagrada Passió del nostre Redemptor. L’han mirat amb ulls gojosos en els seus èxits i entristits amb els seus sofriments, i sempre han trobat el consol en el seu desemparament i la seua fortalesa en l’esperit.
Nosaltres mirem amb ulls d’agraïment al Santíssim Crist de l’Hospitalet, el nostre Protector especial, el nostre Salvador, i en estes festes patronals volem fer pública manifestació de la nostra fe. Volem mirar, una vegada més, el cor obert del nostre Redemptor i recordar la seua última lliçó. Fe i Comunió. Units a la Trinitat Santa i amb l’amor de Crist en el nostre cor, multiplicat en cada santa missa, els suecans emprenem amb la millor voluntat el camí de cada dia. Si el Senyor està amb nosaltres, res ens pot vèncer. Qui en Ell confia, no queda defraudat.
Vivim estos dies entranyables amb el millor del nostre cor. Els uns per als altres.