Una de les pàgines més belles dels evangelis és, sens dubte, el passatge en què la Mare de Déu al trobar-se amb la seua cosina Isabel, exclama un càntic d’alabança a Déu, el Magnificat. A Maria li escoltem dir poques coses en l’evangeli, frases molt curtes, escenes plenes d’amor, de dramatisme, d’esperança, però en esta ocasió del Magnificat Maria proclama este cant  d’alabança, que conté frases de profunditat teològica, escrites pels grans doctors de l’església, els sants pares, els germans teòlegs actuals, extensos i erudits estudiosos. Per això, no sé si atrevir-me a fer en unes poques línies una reflexió sobre una d’estes frases d’este cant de Maria. A pesar d’això, m’agradaria compartir amb vosaltres estes modestes reflexions.
En una d’estes llegim: “Derroca del tron als poderosos i enaltix els humils, ompli de béns als pobres i que els rics se’n tornen sense res”. D’esta frase podem fer una lectura únicament espiritual, referint eixos termes als béns celestials que esperen a aquells que amb humilitat de cor accepten la paraula de Déu o una lectura més terrenal, fent de Maria quasi una revolucionària que pretén establir un sistema polític nou. Com ocorre moltes vegades, els reduccionismes impedixen veure la riquesa de les coses. És cert que Maria té els seus ulls posats en eixe món nou
que ha de dur el Messies i que no serà una conquista dels hòmens sinó un verdader regal de Déu, però també és cert que Maria no s’oblida mai dels que patixen en este món, per això visita a la seua cosina Isabel, i també li diu al seu fill en les bodes de Canà: “No tenen vi”. Maria sap que el regne de Déu ens portarà allò que anhelem, però també vol que este món siga imatge d’aquell cel nou i terra nova; per això Maria davant de les necessitats dels hòmens les denúncia i es posa mà a l’obra per a intentar donar una solució.
Esta actitud de Maria ha de ser també la nostra, la dels membres de l’església que no hem d’estar lligats a cap política d’este món, siga del signe que siga, perquè sabem que només el Senyor portarà i farà possible la verdadera justícia i la verdadera salvació. Però això no ens ha d’impedir denunciar totes les injustícies d’este món, les injustícies d’aquells que especulen i guanyen diners a costa dels altres, la injustícia d’aquells que per lleis injustes perden les seues cases, les injustícies d’aquells que han de viure de les pensions dels seus pares perquè no tenen treball per a alimentar els seus fills i tindre una vida familiar digna. Això sí que és treballar per la família, possibilitar que totes elles puguen tindre unes condicions mínimes de salut, treball, escolars.
Denunciar esta situació injusta en què uns pocs han portat a la ruïna a molts. Denunciar i actuar, per això els cristians no podem quedar-nos amb els braços creuats davant d’estes injustícies, i amb els mitjans que tenim al nostre abast fer que el regne de Déu es faça ja realitat en el nostre món. Les iniciatives de denúncia social, les actuacions en favor dels més pobres, el sentir-se pròxim als qui més ho necessiten, el compromís en les nostres parròquies per mitjà de Càritas, són iniciatives que han de formar part del nostre ser creient i del nostre compromís cristià. Per això en estes festes en què celebrem a esta dona forta, Mare i Patrona de tots els fills de Sueca, volem posar davall el seu manto protector; a tots els qui més patixen perquè senten pròxima la presència maternal de Maria, i demanem per nosaltres perquè en la nostra vida i en la vida de les parròquies cada dia fem més present el regne de Déu. Bones festes.