Alberic es va convertir el passat diumenge 21 d'abril en el referent comarcal de l'ensenyament en valencià. Va rompre tots els pronòstics que es feien, a mesura que s'acostava el dia de la 28 Trobada. La gent va omplir places i carrers, on els tallers es desenvolupaven a bon ritme, amb intensitat, mentre l'oratge ens acompanyava i ens concedia una treva generosa perquè no passàrem ni calor ni fred. També davant de l'entaulat, un bon nombre de persones, de xiquets i xiquetes, seguien amb molt d'interés les actuacions que s'havien assajat els darrers mesos, en centres educatius repartits per tota la Ribera. Era fenomenal l'aire festiu que ens agafava del braç a cada pas i com tots i totes gaudíem de la festa pel valencià sense oblidar la nostra responsabilitat col·lectiva de reivindicar qualitat educativa a l'administració, i reivindicar-ho amb energia i amb la veu clara.

N'érem molts més del que ens imaginàvem
Quanta gent vindrà? Ens preguntàvem, reunió rere reunió, la comissió organitzadora. La persones que formàvem la comissió 28 Trobada d'Alberic treballàvem a contrarellotge, no perquè ens haguérem adormit en el camí, sinó perquè aspiràvem a fer l'impossible: previndre-ho tot, planificar-ho tot al mil·límetre, calcular que tot encaixara a la perfecció. Però l'impossible es va convertir en realitat, perquè tot va encaixar com si la 28 Trobada haguera estat feta a mida per als milers i milers de persones que es van desplaçar fins a Alberic per a expressar el seu suport al valencià, el model d'ensenyament en valencià i a la dignificació social del nostre idioma.
A l'entaulat vam dir que havien assistit a la 28 Trobada al voltant de 30.000 persones, després estimacions de la polícia municipal van confirmar que prop de 9.500 cotxes havien aparcat a les zones assignades. Els dos càlculs coincidien. A més, calia afegir a estes quantitats, els veïns i veïnes d'Alberic que havien eixit de casa per gaudir també de la festa pel valencià i els forasters que es coneixien la població i van aparcar en un o altre carrer. També cal preguntar-se quanta gent va vindre còmodament instal·lada als vagons del metro de Castelló de la Ribera.
Era, doncs, una Trobada multitudinària, però sense renunciar a una certa dosi de comoditat, d'espontaneïtat i de naturalitat. La gent s'ho va passar bé, sense estretors, ni presses, ni urgències. Era un estat d'ànim que es reflectia a les cares de totes i tots: estàvem contents i contentes d'haver vingut a la Trobada, com ja havien fet els darrers anys.

La nostra força no resideix en la quantitat, sinó en la intencionalitat
Defugint esta guerra de xifres, l'essencial és que majoritàriament les persones, les famílies que van acudir a la convocatòria de la 28 Trobada, procedien de les comunitats educatives dels centres educatius de la Ribera, i este detall ens revela la intencionalitat dels milers d'assistents a la festa pel valencià: la reivindicació d'una educació de qualitat i en valencià.

Sense Trobada, perdem cohesió
La Trobada de la Ribera és una manera molt efectiva de dinamitzar la comarca, de carregar les piles de les comunitats educatives, les quals, durant unes hores no se senten tan aïllades i perceben el recer acollidor del col·lectiu. Enguany, els 120 tallers, les 30 entitats socials i culturals i més de 20 actuacions a l'entaulat, demostren eixa necessitat de compartir almenys un dia a l'any i avançar pel camí de la vertebració de la comarca, emmirallant-nos en eixe espai comú, compartint projectes socials, reivindicacions de política educativa i accions coordinades.

L'oferta de la Trobada és cada any més complexa
Any rere any, es diversifica més i més l'oferta d'activitats de la Trobada. D'un sol dia, hem passat a programar un bon grapat d'activitats que es distribueixen al llarg de l'any natural. Mitjançant AJUNTAMENTS PEL VALENCIÀ, hi ha Ajuntaments que es converteixen en subseus de la Trobada, amb la firma d'un conveni de col·laboració amb la Coordinadora de Centres d'Ensenyement en Valencià de la Ribera.
L'amfitriona anual de la Trobada, la problació de la Ribera que l'organitza, també es compromet, per mitjà d'un conveni, a assumir iniciatives locals per millorar la situació del valencià, a realitzar campanyes de promoció del seu ús, a donar a conéixer la nostra cultura, els nostres creadors, a planificar estratègies socials per estimular l'aprenentatge del valencià.
Treballem per crear empatia amb altres entitats socials i culturals de la Ribera, que duen endavant projectes comarcals que poden incidir molt sensiblement en la qualitat de vida de la ciutadania o realitzen activitats que ens poden ajudar a albirar el futur, debatent cap a on anem i què desitgem trobar al final d'este viatge col·lectiu.

La 5a Jornada Gastronòmica fou rendible i un triomf per al valencià
Els bars i restaurants estaven que no hi cabia ni una agulla de cap. A canvi, els establiments hostalers que participaven en la Jornada han publicitat la seua oferta gastronòmica en valencià. És una passa menuda, però significativa, en la direcció de la normalització del valencià. Els recels s'han acabat, ja no hi ha excuses. La nostra llengua pot ocupar dignament les cartes, els menús, els cartells informatius, els tíquets, els tovallons de paper... amb naturalitat, sense friccions inventades. Ara, la presència del valencià s'ha d'incrementar amb l'assessorament i l'estímul de l'Ajuntament d'Alberic.

La llavor ha de germinar
Sense llavors, no hi ha una pròxima collita. La 28 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera ha deixat darrere seu una llavor que germinarà. La primera empremta que volem deixar és un bon sabor de boca, un bon record, entre totes les persones amb qui hem compartit esforç, il·lusió i objectius. La segona empremta també és ben humil: crear un vincle emocional positiu amb el valencià, que és el nostre patrimoni cultural per excel·lència, entre totes les persones que han viscut la Trobada. La tercera empremta és més ambiciosa: desitgem que tant les persones com les entitats que han experimentat la Trobada es convertisquen en motors de valencianització, dins dels seus respectius àmbits d'actuació.