A proposta dels representants empresarials i comercials d’Algemesí, l’Ajuntament va fer seua la proposta de dur a terme un Pla de Dinamització Econòmica de la ciutat. Fins al punt que va ser una proposta finalista en els pressupostos participatius de 2016 i que va quedar en segon lloc per decisió popular. Finalment, es va decidir dotar la partida amb 150.000 euros, dels quals s’han disposat 10.000 per a l’elaboració d’informes externs i la direcció del projecte.
Eixos 150.000 euros haurien d’haver-se destinat en gran part –uns 90.000- a la creació i manteniment d’una Oficina de Promoció Econòmica local, tal com reclamen les associacions EMPAL i ACSA, però a data de hui, seguixen sense gastar, i la oficina sense posar en marxa. Han passat 10 mesos des de que els diners estan disponibles i un any des de que la ciutadania va votar per esta proposta, però no s’ha fet absolutament res.
Des del Partit Popular acollim amb preocupació la passivitat amb la que la regidora de Promoció Econòmica està gestionant l’assumpte o, millor dit, com no l’està gestionant. Es va crear un grup de treball format pels quatre grups polítics, les associacions EMPAL i ACSA, la tècnica ADL i la Mancomunitat de la ribera Alta, que s’ha estat reunint de tant en tant, però que no ha pogut executar res per falta de voluntat política.
Palma Egido informà en una de les reunions, per a sorpresa de tots, que pretenien que la oficina la gestionara la Mancomunitat. Tant els grups polítics de l’oposició com les associacions empresarial i comercial, proposaren una alternativa, deixant damunt de la taula la possibilitat de que la gestió directa fóra a càrrec d’estes dos últimes entitats.
L’argument és tan simple com que són EMPAL i ACSA qui coneixen perfectament el teixit empresarial local, quines són les seues necessitats, els seues potencials i els seus punts dèbils. Per tant, la gestió per part de la Mancomunitat, que és un ens menys pròxim, que requeriria d’un procés previ d’adaptació i ralentitzaria la consecució d’objectius ens sembla una opció menys vàlida.
Però no van cedir i a pesar de ser els abanderats de la participació, l’actitud dictatorial de la regidora es va fer patent, ja que va argumentar en la seua defensa que “se ha decidido así porque soy yo la concejala de Promoción Económica”, va dir Egido en la penúltima reunió. En ella es va comprometre a enviar per correu electrònic el conveni amb la Mancomunitat per a la següent reunió, deixant clar que apostaven per una entitat externa en lloc de dos entitats sense ànim de lucre que treballen en benefici del col•lectiu empresarial i comercial local.
En la última reunió, celebrada el 10 de juliol, arribàrem amb la documentació remesa la vesprada del dia anterior, i retardant un altre mes la posada en marxa de l’oficina. En definitiva, reunions improductives perquè la regidora no fa el seu treball, no defensa l’associacionisme local i mostra la seua incapacitat per a liderar una àrea com la de Promoció Econòmica, vital per al desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.
En esta última reunió, una vegada més, es va plantejar quin era el model de gestió que la majoria de la taula volia, i la regidora ens va emplaçar a una nova reunió abans d’agost per a poder consultar-ho amb la resta de l’equip de govern. Però no ha arribat cap contestació, cap explicació ni cap convocatòria més.
Ens trobem a mitjans de setembre i a les portes de la Setmana Taurina (el que ralentitzarà l’assumpte fins a octubre com a mínim) sense conveni, sense oficina i sense la voluntat política de posar-la en marxa, perquè no pot ser que estiguem un any per a açò.
Tot açò demostra que a l’equip de govern no li importa l’economia local. Ho tenen tot fet, tant EMPAL com ACSA li han posat en bandeja a l’equip de govern la possibilitat de ser ells els encarregats de la gestió, però han sigut incapaços d’escoltar als agents socials d’Algemesí i retardar un any un projecte que va ser votat per la ciutadania.
A este equip de govern ja no se’l creu ningú. I a la Sra. Egido se li comença a conéixer en tots els àmbits com “la regidora estudiant”. Tot està estudiant-se, però res es va efectiu, com ho demostra el continu retràs en totes les propostes que passen per les seues mans: per exemple la posada en marxa del Centre Empresarial Virtual, el pressupost del qual està reservat des de 2016 però ni tan sols s’ha acabat el plec, el projecte de posada en marxa de pantalles d’informació en distints punts o la posada en marxa del centre comercial urbà.