Sueca celebrà en segon Dia del Senderista 'Memorial Joanot Presència'

Amb un recorregut de 22’5 quilòmetres i caminant unes 130 persones amb les samarretes commemoratives de color verd

Era el mes de Novembre de l’any 2020, quan Toni Llopis i Juan José Presència van anar a l’Ajuntament de Sueca, a presentar-se com a President i Secretari del Grup Senderista de la Ribera del Xúquer “Olivetes Xafaes”. En aquell moment aprofitaren l’ocasió per a fer la primera proposta formal d’organitzar el Primer Dia del Senderista. Qui anava a pensar que el Primer Dia del Senderista  portaria el nom de MEMORIAL JOANOT PRESÈNCIA? Coses del destí, la vida és capritxosa. De vegades sembla que juga amb nosaltres i ens sorprén amb coses inimaginables. El destí ens va fer una mala passada i per culpa de la pandèmia Covid19 ens quedarem sense el nostre benvolgut secretari Joanot. A partir d’aleshores, el Dia del Senderista seria nomenat “Memorial Joanot Presència” en agraïment per tot el treball que ell va fer per les “Olivetes Xafaes” i per a manifestar la nostra  gran estima a Joanot.
Enguany, la celebració del Dia del Senderista va començar a la Casa de la Cultura, el divendres dia 27, amb una activitat cultural, fent la presentació del llibre “Tolls i salts d’aigua valencians” a càrrec de l’autor Agustí Hernández. Un llibre escrit en valencià i amb més de 200 fotografies de gorgs, cascades i espais fluvials. Un gran treball i de molta utilitat per als amants de fer senderisme, ja que posa en valor el patrimoni natural i cultural valencià. Agustí, també es l’autor del llibre “Nuclis Deshabitats”.
El passat diumenge 29 de maig, es va fer el 2n Dia del Senderista, “Memorial Joanot Presència”, amb un recorregut de 22’5 quilòmetres i uns 28 metres de desnivell, caminant unes 130 persones amb les samarretes commemoratives de color verd, pel cordó del riu Xúquer. Travessant els tres Ponts de Ferro, construïts entre finals del segle XIX i principis del XX, al seu pas per les poblacions de Fortaleny, Riola i Albalat.
A les 7:30 hores comencem a acudir a la plaça de l’Ajuntament per a formalitzar les inscripcions i abonar els diners de l’esmorzar. Ens obsequien amb un pin d’oliveta fet pel nostre amic Fermín i unes campanetes per a la motxilla. En la plaça, de bon matí ja trobem molt bon ambient, aprofitem per a saludar a bons amics i amigues. La proximitat i l’empatia pels retrobaments ens ompli d’alegria. També estem acompanyats pels membres de Corriols que estan fent els preparatius per a la 9a Cursa de la Dona.
Uns minuts abans de les 8:00 hores, Toni Llopis, el nostre president, agafa el micro per a dedicar unes paraules al protagonista del memorial, a Joanot. Al seu costat està Mila, la dona de Joanot, que plena d’emoció i amb llàgrimes als ulls, dona les gràcies al grup senderista i a tot el poble de Sueca per totes les mostres d’afecte i estima. Pren la paraula la regidora d’Esports, Cèlia Beltrán que dona tot el seu suport a totes les activitats esportives i saludables. La regidora de Medi Ambient, Carmen Pérez, ens acompanya en tot el recorregut.
Ben puntuals, es dona el tret d’eixida i tot el grup pels carrers de Sueca (Sant Cristòfol, Mare de Déu, Sant Josep, Mestre Serrano) anem cap al riu Xúquer per la Senda de les Vaques, i pel cordó arribem al Pont de Ferro de Fortaleny, conegut com el pont de ferro Alfons XIII. El paisatge és espectacular, el blau del cel, el riu, el pont, els horts i l’enorme filera de senderistes caminant. Tot és alegria i ple de color, es respira vida.
Seguim caminant pel cordó i arribem a Riola creuem el poble i travessem el Pont de Ferro de Riola passant a l’altra part del riu. Seguim caminant pel cordó fins arribar a l’Assut de Sueca. El paisatge és impressionant. Aquesta gran infraestructura data del segle XV. Es tracta d'una presa de derivació, ja que el cabal del riu és senzillament redirigit i aprofitat per a poder generar tres séquies, conegudes com els Canos, que estan situades uns 800 metres aigües amunt. Aquestes tres séquies són:  la Séquia Major de Sueca, la Séquia de Múzquiz i la Sequieta Nova. La construcció està realitzada en maçoneria amb argamassa de calç hidràulica revestida hui en formigó. Destaca l'antiga caseta-residencia que hi ha al costat de l'assut, on abans vivia el “acequiero”, encarregat de la seua vigilància.
Aquest passeig, ens dona a conèixer la vora del riu, plena de vida, per un costat va serpentejant l’aigua tranquil·la del riu i a l’altre costat, horts de tarongers, alguns arbres fruitals i moltes plantetes vorejant el camí, camamil·la i floretes de diferents colors.  La importància de la flora i fauna del riu Xúquer es fa evident amb la declaració com a LIC (Lloc d’Interés Comunitari) del tram mitjà i baix del riu. Este recorregut també vol incidir en el riu com a motor econòmic, social i cultural de Sueca.
Cap a les 11:00 hores, arribem a Albalat, escoltem soroll de traques i coets. El poble està de celebració, xiquets i xiquetes  van a rebre la primera comunió per ser el dia de l’Ascenció, però per a nosaltres, sembla com si el poble ens volguera donar la benvinguda. Acudim al bar El Surtidor on tenim preparat l’esmorzar amb els entrepans que cadascú s’havia triat prèviament de truita de creïlles i llonganissa, llom i formatge, mandonguilles de bacallà o pernil i formatge. Tot molt ben organitzat gràcies a les nostres amigues senderistes d’Albalat,  Rosa i Marisa. Després de l’esmorzar ens conviden a un dolç típic del poble “pastís de Glòria” o coca d’atmeló i coca de xocolate. Tot ple de detalls que donen sabor a la vida.
Després del descans, cap a les 12:00, tornem cap a casa, novament pel cordó del Xúquer, mentre respiràvem vida acompanyats pel soroll de l’aigua del riu Xúquer. Ens ha acompanyat el bon ambient de sempre, un oratge agradable (si cal, una mica calorós) i en la ruta hem recordat a Joanot, amb la seua germana Isabel que ha vingut des de França per a participar en la celebració del Dia del Senderista “Memorial Joanot Presència”, també a tots els altres familiars que s’han sumat a l’acte, tot un goig compartir la seua agradable companyia. Joanot és un home difícil d’oblidar, sempre pensant i ajudant als demés, no sabia dir NO, si li demanaves un favor, la seua resposta sempre era SI, encara que li resultara difícil. Tot el que feia, ho feia ben fet: cròniques, actes, fotografies, col·laboracions literàries, olivetes xafaes i el seu herberet. Una estrella que brilla molt i sempre estarà al nostre cor.
Sols queda desitjar una llarga vida al Dia del Senderista “Memorial Joanot Presència”. Un capritxo de la vida que ha volgut portar el seu nom.