Sueca ha acollit la primera sessió del programa de la 5ª Mostra Internacional de Cinema Educatiu

La MICE convida al debat i la reflexió sobre el paper de les dones a l’índia, el país convidat en la 5ª edició de la Mostra

Sueca ha acollit este dimarts, al Centre Municipal Bernat i Baldoví, la primera sessió del programa de la 5ª Mostra Internacional de Cinema Educatiu, on es projectaren dos documentals, Joves veus que parlen de Chandita Mukherjee i Tasmina, La xica cavall de Faridur Rahman, i després es va celebrar una taula redona que va tractar sobre la problemàtica de les xiquetes a la India.
Participaren en la taula redona, Encarna Cuenca, presidenta del Consell Escolar Valencià; Vicent Baldoví, regidor de Cultura i Educació; Noelia Benedito, regidora de Polítiques d’Igualtat; Beatriz Verdú, de la Fundació Vicente Ferrer; Faridur Rahman, director de Tasmina: La xica cavall; i també l’activista i productora de Tasmina: La xica cavall  de Bangladesh, Begum Mahbuba.
En la seua intervenció, Beatriz Verdú, de la Fundació Vicente Ferrer, va assenyalar que “una de les metes proposades és que al 2030 i, promogut per l’ONU, siga la data final entre la desigualtat de homes i dones”, va sentenciar. Per la seua part, Noelia Benedito, regidora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sueca, va assenyalar negativament la falta de públic assistent en un acte d’esta grandària, una jornada on es van remarcar les mancances en desigualtat sobretot en la societat hindú i “cal que tots prenguen consciencia per evitar el que està passant en ple segle XXI” va afegir. La titular de Polítiques d’Igualtat va puntualitzar que “la nostra formació encara porta l’educació patriarcal en l’ADN. Hem normalitzat els micromasclismes i ja és hora de canviar el pensament i formar als educadors perquè hui encara no estan molt preparats per ensenyar una no discriminació efectiva entre els xics i les xiques”.
I amb este sentit el titular de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Sueca, Vicent Baldoví, va apuntar: “la desigualtat de la dona encara és molt patent en el món de la cultura, tenim un llarg camí per davant per millorar”.
Verdú també va voler remarcar la tasca que es fa des de la Fundació Vicente Ferrer: “treballen en dones que no tenen res, no posseeixen res, per estes raons han creat un projecte integral, que comprèn la vivenda, sanitat, ecologia i dona, perquè el que es pretén és que elles siguen les protagonistes del seu propi desenvolupament. Actualment ja hi ha 4 milions de dones que s’han beneficiat d’este projecte”, i va continuar “respecte a la dona, els acords internacionals i la Constitució de l’Índia protegeixen la dona però, no és la realitat, no és una legalitat efectiva. Hi ha per exemple, el problema del dot: les famílies que tenen filles, s’endeuten de manera desproporcionada i fins i tot, degut a este fet, arriben fins al suïcidi, a més de que se’ls nega l’educació perquè han de treballar des de menudes per aconseguir el dot. I esta dinàmica, comporta avortaments, suïcidis, i esfereïdores cremades amb àcid”.
Esta pràctica és normalitzada a este tipus de país, però no acaba ahí, ha assenyalat Verdú, qui ha continuat “si queden vídues les tiren de casa, el seu treball tan sols és reproduir-se i fer les tasques domèstiques i la seua esperança de vida és molt més inferior que la dels homes. I a més, va voler remarcar que “la violència cap a les dones es perpetua tots els dies, com a exemple, les xifres indiquen que 200 dones entren cada dia a l’àmbit il·legal de les persones”.  
En educació secundària, l’indicador mostra que arriben el 50% dels homes i soles el 6% de dones. Segons va explicar Verdú, entre les iniciatives que funcionen hi ha les Associacions de reglament mutu de 20 dones; el foment del lideratge i els microcrèdits que impulsen els microempreniments, l’empoderament i la garantia de vivenda; i també les produccions i manufactures que fan li serveixen per a tenir beneficis en el Comerç Just.
La Fundació Vicente Ferrer té com a meta que les dones accedisquen a l’educació secundària, i per poder desplaçar-se donen bicicletes ja que el transport públic és un gran perill al país, per la gran quantitat d’abusos masclistes que pateixen quan van en este tipus de transport.
Per la seua banda, Begium Mahbuba Khatum de Bangladesh i productora de Tasmina: La xica cavall, va assenyalar: “malgrat la lluita de la protagonista no és el que predomina en la societat hindú, ja que es casen molt prompte, canvien el seu nom pel del marit, no tenen cap dret i, per a més, estan indefenses. I per canviar esta pràctica és necessari fer-ho des de ben menuts, des de  l’escola”.
Per la seua part, el director del mateix documental abans assenyalat, va remarcar que “per canviar este món, en este cas el món hindú, és necessari un recolzament polític, una estructura efectiva per donar suport i inspiració per tots aquells que vulguen lluitar per la desigualtat de les dones”.
Per finalitzar, la presidenta del Consell Escolar Valencià, va destacar que “les excepcions com en el cas de la protagonista del documental, Tasmina, o altres que tenim al nostre voltant són bones perquè ens donen les claus de per on em d’anar. La nostra societat té que avançar, tots a una, per la mateixa lluita, per això s’ha publicat un decàleg per fer les intervencions necessàries”.