El Ple de l'Ajuntament de Sueca va aprovar anit la proposta del Grup Socialista Municipal per a reclamar del Consell l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana per a Joseph Almudéver Mateu, milicià i integrant de les Brigades Internacionals. Almudéver, fill de mare del Barri del Carme de València i pare d'Alcàsser, va néixer el 30 de juliol de 1919 a Marsella (França).
La moció presentada pel PSPV-PSOE va ser secundada pels vuit regidors de Compromís, els cinc socialistes i els tres del grup independent; i desestimada pels quatre del PP i l'abstenció de la única regidora de Ciutadans. El Portaveu socialista, Dimas Vázquez, va justificar la seua proposta en la necessitat de recuperar la memòria democràtica de la que formen part persones com Joseph Almudéver que va arriscar la vida per la República i una societat democràtica més justa. "Tota societat ha de ser agraïda amb les persones que ha dedicat la seua vida a lluitar contra el totalitarisme i per un món més just; i això és el que pretenem ara, que se li faça el reconeixement públic important que mereix per la seua trajectòria", va dir.  “Amb la moció no pretenem obrir cap ferida, sino tot el contrari: tancar-la”, va afegir.
La infància d'Almudéver va transcórrer entre França, el Marroc i l'Estat Espanyol. Això li farà ser testimoni de les grans injustícies socials d'aquells temps de profunda crisi. Va conéixer el castellà, el francés, el valencià i una miqueta d'àrab, idiomes que parla amb fluidesa. El 1931 es trasllada amb la família a Alcàsser on romandrà fins al colp d'estat franquista.
Va passar la Segona República i la guerra al poble de son pare. En 1936, amb 17 anys, falsifica la documentació per incorporar-se com a milicià republicà al front de Terol on és ferit greument.
En 1938 s’incorpora a les Brigades Internacionals fent valer la seua nacionalitat francesa. Serà expulsat a França en 1939. Torna abans d’acabar-se la Guerra Civil espanyola i és apressat al port d’Alacant. Va estar tancat als camps d'internament de Los Almendros (l'Alacantí), Albatera (Bajo Segura) i Portaceli (Camp de Túria); i les presons Model de València i Aranjuez (Toledo). Un tribunal militar el condemnà a 12 anys i un dia en judici sumaríssim. Després d'eixir en 1943 serà enllaç dels guerrillers de Llevant i en 1947 s'exilia a França. És l'autor de El pacto de la no intervención. Pobre República, títol de les seues memòries publicades en novembre de 2014 per l'Agrupació d’Estudis Locals El Castell d’Alcàsser. La segona edició està a punt d'esgotar-se.
Amb 98 anys manté una lucidesa envejable. Resideix a França i durant anys ha aprofitat els viatges que ha fet a la que sempre ha considerat la seua terra per a impartir xerrades per a joves i majors. La passada primavera ho va fer en diversos pobles de la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida i l’Horta la seua vivència durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil. Va estar en actes públics, recepcions oficials, inauguracions d'exposicions i diversos instituts on alumnes de batxillerat que ja estudien la història de la primera meitat del segle XX el van escoltar apassionadament.