Sumacàrcer programa una exposició sobre l'art del foc i la ceràmica per Sant Antoni

Esta vesprada, a partir de les 19:30 hores, en la Sala d'Exposicions de la casa consistorial

Sumacàrcer viu la festa del foc i complementarà l'encesa de la foguera municipal, que tindrà lloc el dissabte 27 a partir de les 20 hores, amb la inauguració d'una exposició titulada “Foc i Art: Ceràmica del s. XXI”, en la qual es podran veure obres d’artistes d'enorme prestigi com José Gimeno, Ana Illueca, Sagenceramics i Arturo Mora. L'acte començarà just abans de l'encesa de la foguera, al voltant de les 19:30 hores, exactament en la Sala d'Exposicions de la casa consistorial. La mostra conjumina el foc amb l'artesania, la tradició i la modernitat.
José Gimeno suposa el treball tradicional de la ceràmica i un dels representants més prestigiosos de l'artesania estatal. Per la seua banda, Sagenceràmics és una línia més contemporània de la ceràmica valenciana de Gimeno. L'empresa familiar de José Gimeno es remunta a 1925 i amb el temps, sobretot a partir dels anys 80, Vicent, el nét del fundador i llicenciat en Belles Arts i ceramista de professió, gestiona la companyia que en els anys noranta va crear Sagenceràmics, amb‭ ‬ ‭ ‬la‭ ‬ ‭ ‬finalitat‭ ‬ ‭ ‬d’editar‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬ objectes de ceràmica contemporanis en col•laboració amb joves dissenyadors, mitjançant‭ ‬ ‭ ‬la‭ producció‭ ‬ ‭ ‬artesanal,‭ ‬ ‭ ‬conservant ‭ ‬les‭ ‬ ‭ ‬tècniques‭ ‬ ‭ ‬tradicionals‭ ‬i‭ ‬el‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬ saber fer de l'ofici artesà. ‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬
Mora Benavent és descendent d'una antiga família de ceramistes de Manises. En l'últim terç del segle XIX el seu rebesavi, Fernando Mora Osca, va ser el primer de la saga a dedicar-se a la producció de pisa. Amb aquesta rica cultura tècnica de tradició familiar no és d'estranyar que en el taller d'Arturo Mora es treballe amb diversos procediments ceràmics, sent el més excel•lent la difícil tècnica del Reflex Metàl•lic que ell empra per a realitzar reproduccions de peces històriques que es van fer en els obradors de Manises durant els segles XIV al XVIII, i que avui es troben en els principals museus del món. Així mateix, també fa interessants actualitzacions i creacions pròpies, totes elles elaborades en el torn d’alfarer, pintades a mà alçada i cuites en tercera cocció en reducció, tal com es realitzava la pisa daurada hispà-musulmana.
Finalment, Ana Illueca fa valdre tècniques tradicionals aplicant-les a noves estètiques ceràmiques. Illueca treballa en les seues peces el concepte, el fang i el “storyltelling” amb la mateixa intensitat. Aquest últim li serveix com a eina per a fer les peces memorables i elevar-les de senzilles peces de ceràmica utilitària a peces amb valor artístic.