Els Secretaris Generals Comarcals de CCOO i UGT, han comparegut en roda de premsa, davant este 1r de Maig del 2024 per a presentar la seua valoració de la situació social i laboral, així com els principals missatges i reivindicacions davant un cicle i moment de recuperació i de conquestes de drets, dels quals som parts inherent. Totes dues organitzacions sindicals convoquen a la ciutadania a participar en tots els actes i manifestacions per a defendre el guanyat fins ara i continuar avançant en nous reptes laborals i socials.
En este sentit, UGT i CCOO han instat a continuar avançant en la millora de la legislació laboral, protegint el contracte de treball, repartint marges empresarials, continuar millorant ocupació i salaris, reduir jornada i cuidar a la classe treballadora.
Així mateix, els sindicats majoritaris, han fet una crida a racionalitzar les discrepàncies legítimes entre els partits, per a emprendre els consensos necessaris davant les reformes, reptes i desafiaments que tenim per davant, rebaixant el to de crispació política que limita greument la capacitat de donar resposta als verdaders problemes de la ciutadania.
Per a Raül Roselló, secretari general comarcal d'UGT-PV, “necessitem una aposta decidida per l'ocupació plena i millorar el marc regulador en el qual es genere l'ús del futur. En este context, el procés de digitalització i la intel·ligència artificial han de fer més productives les nostres empreses per a treballar menys temps, però en millors condicions. És el moment de la reducció legal de la jornada de treball, protegir el contracte de treball a través d'una nova regulació de l'acomiadament. És vital protegir als qui generen la riquesa a través de la seua força productiva: la classe treballadora”
Roselló ressalta que “l'aposta per la pujada dels salaris ha sigut compatible amb una recuperació de l'ocupació virtuosa en termes qualitatius i quantitatius. L'SMI és hui un 54% superior al que teníem en el 2018”
Per a Andrés Bermejo, secretari general comarcal de CCOO-PV, “cal impulsar la política industrial i de desenvolupament sectorial. Les transformacions productives, la digitalització aplicada als processos de generació de béns i servicis i particularment la transició energètic-ecològica, definixen un panorama complex i no exempt de riscos, però també d'oportunitats. Per això, al costat de la millora de la qualitat en els nostres sectors tradicionals del turisme i l'agricultura, hem d'aspirar també a ser un pol industrial aprofitant el potencial de les energies renovables a preu competitiu i que genere ocupació de qualitat.”
Bermejo va posar en valor que “l'any 2023, el percentatge de contractes indefinits han suposat, en general, el 42’99% del total, fruit de la reforma laboral pactada entre Govern, empresaris i sindicats en 2021”
En referència al 28 d'abril, DIA MUNDIAL DE LA SEGURETAT I LA SALUT EN EL TREBALL, Inma *Claveries, Secretària Comarcal d'Organització de CCOO PV, insta el Govern autonòmic a “posar en marxa el Pla d'actuació dels accidents greus i mortals que complementen les accions que en la Comunitat Valenciana ja s'estan desenvolupant per part de les administracions públiques i dels agents econòmics i socials, amb la finalitat d'augmentar la seua eficàcia”
Per a això, *Claveries va indicar que “és necessari millorar les dotacions de recursos humans del INVASSAT, de Salut Pública i de la Inspecció de Treball”.
Silvia Valero, Secretària Comarcal d'Ocupació i Igualtat d'UGT *PV, demana al Govern valencià, “acordar la negociació en la Mesa de Diàleg Social de l'Estratègia Valenciana de Salut i Seguretat en el Treball, que aborde temes tan prioritaris com reforçar i millorar la qualitat de la gestió preventiva de les empreses, a través de l'anàlisi de la qualitat de les actuacions dels servicis de prevenció aliens”
També Valero, va demanar “mesures dirigides a previndre la influència dels factors psicosocials i de les noves formes d'organització del treball per a evitar danys sobre la salut mental de les persones treballadores”
Realitzem a continuació un repàs i valoració de l'evolució en l'últim any d'alguns dels indicadors més rellevants que definixen la situació actual de la situació econòmica i el mercat laboral a la comarca de la Ribera:

EN EL POSITIU: CONTINUA LA TENDÈNCIA A MÉS OCUPACIÓ, MÉS EMPRESES, MENYS TEMPORALITAT I MÉS CONTRACTACIÓ INDEFINIDA
L'evolució de l'ocupació a la Ribera, en termes de volum de cotitzadors a la seguretat social en el règim general, continua tenint un bon comportament en general, malgrat les incerteses del context econòmic global. Així, la comarca de la Ribera registra 78914 cotitzadors en el primer trimestre de l'any, una xifra que implica el nombre més elevat de cotitzadors en els últims 12 anys per a este trimestre, des que existixen estadístiques desglossades per al territori comarcal.
L'indicador del nombre d'empreses a la Ribera aconseguix en el primer trimestre una xifra de 7886, el major nombre de mercantils en els últims cinc anys i 4 més que fa un any, si bé és cert que es produïx un alentiment en en creixement respecte al ritme dels anys anteriors. D'altra banda cal assenyalar que el comportament en l'evolució del nombre d'empreses manté l'estabilitat en tots els trams de les diferents grandàries d'empresa, sense que existisquen desequilibris apreciables entre la petita empresa i les de major grandària.
L'ocupació, a més, evoluciona en sentit positiu, ja que tots els trams de grandària d'empresa, tant la microempresa, com la xicoteta i la gran empresa, ocupen plantilles més nombroses que fa un any.
L'impacte de la reforma laboral sobre la temporalitat a la comarca de la Ribera continua tenint un impuls positiu. A més del dràstic descens del primer any que va rebaixar la temporalitat des del 22,63% dels cotitzadors en el primer trimestre de 2022 fins al 10,49% de 2023, en el primer trimestre de 2024 s'ha tornat a registrar un nou descens que situa la temporalitat a la comarca en el 9,54. Els indefinits, en conseqüència, suposen en este moment el 90,46% dels cotitzadors a la Ribera.
Igualment ha de destacar-se que, encara que ha de valorar-se positivament l'evolució favorable de totes les modalitats de contractació estable a la Ribera, el creixement de les modalitats de contracte fix -discontinu i indefinit a temps parcial no impedix un avanç molt significatiu del nombre de cotitzadors amb contracte indefinit a temps total. Així, si en el primer trimestre de 2022 el percentatge dels indefinits a temps complet a la comarca era del 59,02%, l'any passat havia passat a ser el 65,89% i en el primer trimestre d'enguany el percentatge s'ha situat en el 66,41%, amb la qual cosa pot afirmar-se que la qualitat de l'ocupació ha millorat substancialment.


EN EL NEGATIU O AMB MILLORES INSUFICIENTS: LA BRETXA DE GÈNERE, ELS SALARIS I LA SINISTRALITAT LABORAL
Encara que es produïxen millores en la situació de les dones en el mercat laboral, les bretxes de gènere continuen existint de forma molt evident. Així, el percentatge de dones entre els cotitzadors a la seguretat social a la Ribera es queda en un 38,43%. D'altra banda, encara que la la evolució de la temporalitat per a les dones és també positiva, existix clarament una bretxa per sexes i resulta necessari continuar insistint en les polítiques d'igualtat. En este sentit, la taxa de temporalitat femenina a la Ribera s'ha situat en el primer trimestre de 2024 en el 11,98%, mentres que la masculina registra el 7,91%, això és, una bretxa superior als 4 punts.
Referent als salaris, i a pesar que l'estimació sindical de l'impacte de l'increment del salari mínim a 1134 euros aconseguiria a la Ribera a una forqueta d'entre 12,000 a 14,000 treballadors, els salaris continuen sent un dels punts febles en l'evolució de les condicions de treball.
D'esta manera, els convenis firmats en l'inici de l'any en l'àmbit autonòmic van registrar una pujada mitjana del 2,61%, la qual cosa suposa un punt menys que l'increment interanual de l'IPC, que se situava en el 3,61%, allunyant-se de la recomanació acordada per l'acord de negociació col·lectiva que establia increments salarials del 4% i generant perdudes de poder adquisitiu per als treballadors.
Quant a la sinistralitat laboral, si bé no hi ha registre comarcalitzat d'accidents de treball, l'estadística oficial de la Generalitat Valenciana indica que els índexs d'incidència (nombre d'accidents per cada 100 mil treballadors) en 2.671,09 per al total d'accidents i en 21,26 per als accidents greus. Una estimació realitzada sobre la base de l'este índex d'incidència provincial implicaria que a la Ribera s'haurien produït un total de 2018 accidents de treball i 17 accidents greus en l'últim any. A més, i per desgràcia, hem de lamentar també accidents mortals a la comarca que haurien d'haver-se evitat.