Els guanyadors de les diverses modalitats van recollir, la nit del divendres 10 de novembre, el trofeu dissenyat per Manuel Boix, en el sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte va ser conduït per Nelo Gómez i el grup valencià Barbaritats. Hi van assistir més de 700 persones, entre les quals cal destacar representants del Consell i la Diputació, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Consell Valencià de Cultura, a més d’altres líders polítics, representants dels principals sindicats i d’entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat un total de 178 originals que optaven a una dotació global de 72.000 €.
El XXIX Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’ajuntament d’aquesta localitat, ha sigut per a Què saps de Vidal Palau?, de Vicent Borràs. Es tracta d’un relat que presenta un univers variat de personatges, alguns dels quals tenen un nom propi destacat en el panorama literari del segle XX i una presència inquietant en la trama. A partir d’aquestes veus, Vicent Borràs embasta un relat sobre la identitat i la personalitat dels personatges, però també de  les col•lectivitats.
Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és professor i escriptor. De la seua obra cal destacar les novel•les Notes finals, L’últim tren (Premi Joanot Martorell 2000), Els silencis de Marc (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2004) i Primavera encesa (Premi Blai Bellver 2013), i els llibres de relats Sala d’espera (Premi Vila de Perpinyà 1995) i Lennon i Anna (Premi Constantí Llombart - Ciutat de València 2008), entre altres. A més, és autor de diferents treballs i llibres sobre llengua, literatura i didàctica, així com col•laborador esporàdic en premsa escrita.
L’imperi de les dades. El big data, la privacitat i la societat de futur, de Xavier Duran, és l’obra guanyadora del XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. L’obra tracta un tema de molta actualitat: el gran volum de dades que es genera en la societat actual, anomenat big data, i com es processa aquesta informació. L’objectiu és analitzar per a què serveixen aquestes dades i, sobretot, per a què no haurien de servir. No es tracta d’una obra catastrofista, sinó d’un text que pretén evitar el desconeixement social d’aquesta situació i conscienciar-nos dels avantatges i dels perills de la societat de la informació.
Xavier Duran (Barcelona, 1959)  és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB. Actualment, presideix la Junta Tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Ha publicat més d’una trentena de llibres de narrativa, d’assaig i de divulgació científica, reconeguts amb diversos guardons com el Premi Josep Vallverdú o el Premi de la Crítica Serra d’Or. El 1995 va guanyar la primera edició del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb El cervell polièdric. Idees, sentiments i neurones.
El jurat del XIX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit Llum a l’atzucac, de Ramon Ramon. Aquest dietari intens i colpidor confirma la trajectòria d’un escriptor creixentment reconegut. Es tracta d’una obra literària de gran nivell estilístic que, amb una serenitat estoica i una sinceritat impressionant, aborda l’angoixa de l’home contemporani, els dubtes i les perplexitats, l’ànsia de realització personal i l’ensopegada amb la dura realitat de la vida quotidiana.
Ramon Ramon (Catarroja, 1970) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Actualment, treballa de corrector lingüístic a l’editorial Afers, tasca que compagina amb l’escriptura. A més a més, col•labora esporàdicament en la revista digital Núvol. En el camp de la literatura, ha editat diversos poemaris, com Simfonia per a un estat de coma (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Poesia) i Els temps interromputs. En 2014 va publicar el seu primer dietari: Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012).
El XII Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha recaigut en Josep Ballester per A la intempèrie, una reflexió des de diversos punts de vista i un intent de dibuixar un mapa personal de les sendes de la vida. Els éssers humans estem sempre a la intempèrie, sovint ho oblidem. Som un vaixell sense rumb, empés per ràfegues de vent sobtades i inclements, que anem de naufragi en naufragi. Aquesta obra és, en definitiva, un intent de perfilar cartografies viscudes contra l’oblit.
Josep Ballester (Alzira, 1961) és escriptor i catedràtic del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Amb una trajectòria literària consolidada i plena de reconeixements, ha conreat la poesia, l’assaig i la novel•la. Entre altres reconeixements, ha rebut l’Ausiàs March, el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, el Premi Ciutat de València, el Ciutat de Palma de Mallorca, el Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira o el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat.
Teatre i narrativa juvenil i infantil
D’altra banda, en la mateixa gala literària també s’han entregat els premis de les tres categories dels Ciutat d’Alzira 2017 que es van donar a conéixer fa uns dies:
L’autora i directora teatral Pepa Juan va recollir el XII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, amb una dotació de 6.000 €, per l’obra Acompanya’m en la nit, un relat sobre els secrets i les obsessions, però també sobre la comprensió entre les persones i l’esperança.
Pepa Juan (València, 1962) és actriu, directora teatral i escriptora. Va estudiar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València i la seua faceta professional s’ha desenvolupat en el món de l’actuació, el teatre, la televisió i el cinema. Acompanya’m en la nit és la seua primera obra dramàtica.
El misteri de la Casa Folch, de Leandro Sagristà, va obtindre el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. Es tracta d’una intriga molt ben construïda, que recrea amb gran encert motius literaris com la casa encantada o la colla de joves investigadors, amb referències al passat recent.
Leandro Sagristà (Barcelona, 1975) es va llicenciar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Compagina la tasca com a professor amb la passió per l’escriptura i ha publicat diversos poemaris i novel•les. Amb Ànimes negres va guanyar el II Premi Vila de Teulada de Narrativa Juvenil.
D’altra banda, Ximo Cerdà va obtindre el XXII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 3.000 €. L’obra Un mocador de pirata aborda un tema delicat, com és el del càncer, des de l’humor i la desimboltura.
Ximo Cerdà (Xàtiva, 1975) és enginyer en Telecomunicació, doctor en Electrònica i llicenciat en Ciències Físiques. Addicionalment, desenvolupa una notable activitat literària que ha estat reconeguda en nombrosos premis i certàmens. Ha publicat obres de teatre, narrativa infantil i narrativa juvenil. Per últim, el II Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il•lustrat Consorci Ribera i Valldigna ha estat declarat desert en aquesta convocatòria.