És un aspecte que no ha ocupat grans primeres planes ni tampoc s’ha volgut afegir en l’agenda pública. Però, després de sis llargs anys de crisi econòmica els principals problemes dels ajuntaments s’han deixat deliberadament de banda.
En efecte, totes les mesures imposades pel govern del PP han anat encaminades a buidar de contingut les polítiques a nivell municipal. Com a la resta d’institucions de l’Estat, el que s’ha pretès és desarmar l’aconseguit durant dècades des del municipalisme. Estan aprofitant, al remat, per reduir l’Estat a la seua mínima expressió.
La reforma de la Constitució, pactada amb nocturnitat pel PSOE i PP en el 2011, ha consagrat la reducció del dèficit com a única finalitat de les polítiques públiques. La Llei d’Estabilitat Pressupostària del 2012, la que desenvolupava eixe article 135, ha obligat a destinar qualsevol superàvit municipal al pagament del deute als bancs i ha impedit la creació de llocs de treball públics. I sota el control del Ministeri d’Hisenda.
Tot el marc legislatiu que s’ha implantat s’ha fet passant per damunt de l’autonomia local, un principi reconegut en la mateixa Constitució, però res ha importat. Els Plans de Pagament a Proveïdors des del 2012 es fan obligant els ajuntaments a contraure préstecs, i per garantir el pagament als bancs van acompanyats de durs plans d’ajustos, de retallades. A partir d’enguany, ja es pagaran amb diners públics els interessos del 6%.
Fa poques setmanes, de nou d’amagat, l’equip del sr Rajoy va colar en el BOE que els governs municipals podran botar-se els plens, la democràcia local, per aprovar els plans d’ajust. Fonamentalment els Plans de Proveïdors han beneficiat les grans empreses que s’han fet amb els serveis públics municipals (de neteja, de fems, de serveis socials, etc.). De fet, si no es paga en 30 dies, el que perceben els ajuntaments de l’Estat anirà de forma íntegra a pagar a eixes empreses i no es podrà fer ús d’un dels principals ingressos.
Tot aquest marc ha culminat amb la Llei de Règim Local: se sanciona l’atropellament a les institucions municipals que hem viscut en els últims anys, i, a més, les buida de competències i atribucions.
A això s’han d’afegir els impagaments i les brutals retallades de la Generalitat Valenciana. L’última remesa del 2013 per a rebaixar el deute del Consell amb els ajuntaments també es cobrarà amb interessos als bancs, per mitjà del rescat del govern central (el FLA, que suposa una intervenció de la comunitat autònoma en tota regla).
Des d’EU continuarem defensant els ajuntaments com a eina per a realitzar polítiques socials i, en conseqüència, crear llocs de treball públics i de qualitat. I només serà possible amb un millor finançament de les entitats municipals, amb una nova Llei d’Hisenda Local i amb un canvi del sistema fiscal en l’Estat espanyol (que pague qui més té i forçant les entitats bancàries).
Però no ho podrem aconseguir sense un canvi de polítiques i, per tant, amb un altre govern en totes les esferes. Sobretot, es necessita que treballadores i treballadors, els moviments socials i la ciutadania en general prenguem partit i defensem els ajuntaments com a una cosa de totes i tots en benefici de la majoria de la societat.