És un Pla continuista que no resol el principals problemes del Xúquer i que torna a repetir els mateixos errors del nefast Pla de 1998
Dona satisfacció als usuaris econòmics, principalment al lobby de l'aigua d'Alacant i al regants de la Manxa Oriental, en detriment dels usos ambientals i de la recuperació dels rius, aqüífers i zones humides
No resol el problema dels abastiments de la Ribera que queden clarament discriminats respecte a la resta d'abastiments
Xúquer Viu acudirà a les instàncies judicials espanyoles i europees, si no es modifica substancialment l'esborrany publicat, per incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua

XÚQUER-VINALOPÓ
L'esborrany publicat obri la porta, de bat a bat, a un nou transvasament des de Cortés de Pallàs. El canvi de recursos sobrants, que apareixia en l'anterior Pla, per recursos excedents, amaga la possibilitat de que eixos excedents es puguen produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant el conjunt d'embassaments. 
Tal i com figura en l'esborrany, en situació de normalitat, seria possible fer transvasaments d'aigua cap a Alacant des de Cortes de Pallàs o des d'Antella; la qual cosa posaria en clar perill tant l'Albufera com el propi Xúquer, a l'igual que els regadius de la Ribera Baixa. 

MANXA ORIENTAL
Respecte al principal problema del Xúquer, pel que fa a la disminució del seu cabal en les últimes dècades, l'esborrany deixa les coses exactament com estaven, beneint la sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa Oriental i la del propi riu que depèn del mateix.
Si en l'anterior Pla s'assignaven 400 hm3/any (320 d'aigües subterrànies més 80 d'aigües superficials per substitució de bombejos), la situació queda exactament igual, no es disminueix ni un metre cúbic. Els regadius de la Manxa tindran 400 hm3/any d'assignació, als que cal afegir altres 65 hm3/any de reserva d'aigües superficials per atendre els drets d'aigua atorgats.

CABALS ECOLÒGICS
Els cabals ecològics són els grans sacrificats d'aquest Pla, d'exigus o inexistents que són. Per posar un exemple, en l'últim tram del riu, a partir de l'Assut de la Marquesa, el Xúquer es deixarà pràcticament sec, ja que el cabal proposat és de 0'5 m3/segon, reduint a la meitat el metre cúbic contemplat en la proposta inicial, que ja era insignificant.
Els cabals ecològics són tan exigus que a l'eixida d'Alarcón es manté el cabal de 2 m3/segon que ja figurava en l'anterior pla sense que s'haja augmentar dita quantitat. En la resta del riu, i amb la única excepció del punt anomenat Huerto Mulet, els cabals ecològics són inferiors i molt per baix d'allò que es podria considerar com idoni, de manera que en Antella el cabal ecològic proposat és de 1'8 m3/segon o en l'Assut de Cullera de 1'5.
El cabal ecològic assignat a l'Albufera, de 167 hm3/any -encara que superior al de l'anterior Pla fixat en 100 hm3/any- està molt per baix de les necessitats reals del llac per a la seua recuperació i a més només justifica la procedència de 74 hm3/any del total. La resta, a l'igual que en l'anterior Pla no es concreta el seu origen, deixant-se el seu compliment a un seguiment i a l'aplicació de mesures no especificades en el cas de que no es puga arribar als cabals fixats.

ABASTIMENTS DE LA RIBERA
Els abastiments de la Ribera estaran lligats a intercanvis i clarament discrimintats amb la resta d'abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm3/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments. Aquesta solució discrimina clarament als abastiments de la Ribera respecte als de València, Albacete i Sagunt, que no tenen aquesta dependència. Es dona la circumstància de que València aconsegueix altres 31'5 hm3/any més d'assignació, fins arribar a 126 hm3/any, o Albacete i Sagunt, passen a tindre assignacions de 24 i 17'1 hm3/any, quan en l'anterior Pla eren reserves.
Altres 21'5 hm3/any queden com a reserva per als abastiments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos el que, en les circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que real, ja que difícilment es podrà fer efectiva.
ELS OBJECTIUS AMBIENTALS S'AJORNEN EN MOLTS DELS CASOS A 2027, EL QUE ÉS IGUAL QUE RENUNCIAR A LA SEUA CONSECUCIÓ
Cal destacar que molts dels objectius d'assolir el bon estat de les masses d'aigües, que és precisament la finalitat de la Directiva Marc de l'Aigua, s'ajornen a 2027. És així el cas dels principals problemes del Xúquer, com és l'aqüífer de la Manxa Oriental, l'Albufera, o el curs baix del Xúquer. Igualment determinats cabals ecològics no s'implantaran fins 2021.