Xúquer Viu acusa a la Generalitat de mantindre la guerra de l'aigua a costa del Xúquer

La Generalitat aconsegueix parcialment el seu objectiu de que el Xúquer no arribe a la mar: un cabal insignificant 0'5 m3/segon per l’últim tram del Xúquer

En un exercici de cinisme, el Director General de l’Aigua de la Generalitat Valenciana, i gerent de l’extinta Fundació “Agua y Progreso”, José Alberto Comos, ha assegurat que una nova presa d’aigües pel transvasament Xúquer-Vinalopó sols es farà si hi ha consens dels usuaris del Xúquer. En primer lloc, volem recordar-li al Sr. Comos –una vegada més- que l’única pressa d’aigües que compta amb tal consens és l’existent, a l’Assut de la Marquesa, al final del riu. En segon lloc, el Sr. Comos sembla ignorar que usuaris del riu hi som tots els ciutadans que volem un riu viu, i no sols els usuaris privatius o econòmics de l’aigua, pel que l'anomenat consens s'ha d'ampliar també als usuaris ciutadans.
Aquest pretès consens no és una altra cosa que un nou intent de exprimir el Xúquer, amb la connivència del Ministeri de Medi Ambient i la Confederació que han facilitat el camí canviant la consideració de "sobrants" per "excedents" deixant la porta oberta a futurs transvasaments aigües amunt, pendents d'una futura negociació opaca en unes "normes d'explotació" per tornar a repartir-se el riu d’esquenes a la societat i la qualitat ambiental.
Així, la Generalitat continua donant ales al lobby de l’aigua d’Alacant agrupat en la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, l’Alacantí i Consorci de la Marina Baixa i la Mesa de l’Aigua d’Alacant, per aconseguir el seu objectiu de portar-se la millor aigua del Xúquer per al negoci i l'especulació, mentre menyspreen l’aigua del Xúquer a l’Assut de la Marquesa perquè sols és apta per l’agricultura.
Xúquer Viu acusa a la Generalitat de ser la responsable, amb el consentiment del Ministeri de Medi Ambient, que ha cedit a les seues pretensions, de deixar pràcticament sense cabal els 4 últims quilòmetres del riu, a partir de l'Assut de la Marquesa i emportar-se tots els cabals possibles cap Alacant. La Direcció General de l'Aigua proposava deixar amb cabal 0 aquesta part del riu, amb l'excusa de que per solucionar els problemes caldria establir uns cabals ambientals molts elevats. La pretensió de la Generalitat quasi s'ha aconseguit, ja que el cabal proposat en el Pla del Xúquer serà de 0'5 m3/segon -la meitat del que estava previst- i que en la pràctica suposarà deixar pràcticament el riu en el seu últim tram.
Per a Xúquer Viu el que hauria d'haver fet la Generalitat Valenciana i el seu Director General de l'Aigua és aplicar la Directiva Marc de l'Aigua, per aconseguir el bon estat de les nostres masses d'aigua -rius, aqüífers i zones humides- en lloc de prosseguir amb deteriorament dels nostres espais d’aigua i el conflicte permanent per l’apropiació de l’aigua.
És inconcebible que no s'haja tallat la sangria del Xúquer a la Manxa Oriental i que se li hagen atorgat les mateixes assignacions que en el Pla de 1998, és a dir 400 hm3/any (320 hm3 d'aigües subterrànies + 80 hm3 d'aigües superficials) i altres 65 hm3/any de reserva. No es pot entendre com si el mateix Pla reconeix que la recàrrega natural de l'aqüífer de la Manxa Oriental és de 260 hm3/any s'autoritzen extraccions per 320 hm3/any, si no és per aprofundir encara més en la sobreexplotació de l'aqüífer i del riu.
Amb aquest panorama el Xúquer continuarà sobreexplotat i agreujarà el seu estat en els pròxima anys, com es comprovarà en el pròxim cicle de sequera.