Xúquer Viu alerta que el PP pretén canviar sense debat ni participació la Llei d'Aigües i el Pla Hidrològic Nacional
Martes, 12 de noviembre de 2013 | e6d.es
• Els canvis permetrien, per exemple, autoritzar nous transvasament al Xúquer, des de Cortes o des d’Antella, sense cap acte legislatiu addicional
Sobre la base del Memoràndum firmat entre el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i les regions de Múrcia i València relatiu al transvasament Tajo-Segura, un grup d'experts coneguts per la seua defensa dels transvasaments, ha elaborat en secret i amb total opacitat, la modificació no només del règim legal del transvasament Tajo-Segura, sinó també de la Llei d'Aigües i del Pla Hidrològic Nacional, amb diverses disposicions introduïdes per sorpresa a l'octubre de 2013 en el tràmit d'esmenes a la Llei d'Avaluació Ambiental al Congrés, que donen un gir radical a la política d'aigües en aquest país, sense absolutament cap debat ni informació pública.
Amb la inclusió del Memoràndum Tajo-Segura en el mateix tràmit legislatiu d’urgència de la Llei d'Avaluació Ambiental (actualment al Senat), el PP pretén introduir dues esmenes (306 i 307) que afecten de forma molt important a totes les conques d'aquest país, entre elles a la del Xúquer, ja que modifiquen la Llei d'Aigües i el Pla Hidrològic Nacional, sense participació, informació, ni debat públic.
El Partit Popular pretén introduir per la porta de darrere modificacions substancials a la Llei d'Aigües i al Pla Hidrològic Nacional que els permetria desenvolupar, sense passar de nou pel Parlament:
Una Agència Nacional de l'Aigua que centralitze les decisions de la planificació de l'aigua per damunt de les Confederacions Hidrogràfiques i les Comunitats Autònomes.
Un banc de l'aigua en el qual els usuaris, principalment regants, puguen vendre els drets d’ús d’aigua –que és un be públic, no una propietat privada- entre diferents conques, possibilitant transvasaments privats d'aigua. Una xarxa de "autopistes de l'aigua" –terme amb el qual eufemísticament substitueixen el de “transvasament”- donant entrada preferentment al capital privat.
La privatització de la gestió de l'aigua i dels transvasaments
Aquestes dues esmenes aprofundeixen el model productivista hidràulic i neoliberal que està en la base del deteriorament generalitzat dels rius i aqüífers a Espanya i que és diametralment oposat als objectius, principis i enfocament ambiental i participatiu de la Directiva Marc de l’Aigua. Amb aquestes esmenes el PP pretén materialitzar la interconnexió de conques com a pedra angular de la gestió de l’aigua a tot el país, i que afecta molt especialment a les conques del Xúquer, Tajo i Ebre.
D’aquesta manera l’autorització de transvasaments (incloent-hi la cessió de drets per un preu entre usuaris) i l’existència d’excedents transvasables serà una decisió de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri –a través de Reials Decrets o fins i tot ordres ministerials-, al marge dels territoris afectats, buidant de contingut les Confederacions Hidrogràfiques, sense possibilitat de participació pública, transparència i rendició de comptes. Així, per la via de la imposició tecnocràtica, eviten l’obligació democràtica de debatre els arguments tècnics, econòmics, jurídics i ètics per justificar els transvasaments així com tenir en compte els interessos de totes les parts interessades –organitzacions en defensa dels interessos ambientals i comuns, autonomies, usuaris i poblacions afectades; no sols dels beneficiaris del “tracte”. L’objectiu d’aquest canvis no és un altre que crear un de negoci en benefici d’empreses privades, a costa dels nostres rius -patrimoni comú, ecològic i social- i fomentar el mercadeig amb l’aigua, un be públic.
És necessari eliminar aquestes esmenes per evitar que el Ministeri exercisca, amb exclusivitat i sense cap mena de control democràtic, extern i ciutadà, la presa de decisions sobre els transvasaments i la gestió de l’aigua. Aquestes decisions s'han de consensuar en els territoris i amb totes les parts interessades, per evitar que es puga fer nous transvasaments al Xúquer, des de Cortes, des d'Antella o qualsevol altre punt, per la porta de darrere i sense informar els ciutadans –com varen fer amb el Transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallàs o amb el Transvasament de l’Ebre-, i per evitar que l'aigua de tots puga ser comprada i venuda al millor postor a molts quilòmetres del riu pel que ha de circular.
Cal que el projecte de Llei d'Avaluació Ambiental siga retirat i es tramite com dues iniciatives diferents: una, la de l'avaluació ambiental; i, una altra, la normativa d'aigües. Ambdues iniciatives han de comptar amb un debat transparent, públic i suficient de les diverses propostes.
D’aquesta manera l’autorització de transvasaments (incloent-hi la cessió de drets per un preu entre usuaris) i l’existència d’excedents transvasables serà una decisió de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri –a través de Reials Decrets o fins i tot ordres ministerials-, al marge dels territoris afectats, buidant de contingut les Confederacions Hidrogràfiques, sense possibilitat de participació pública, transparència i rendició de comptes. Així, per la via de la imposició tecnocràtica, eviten l’obligació democràtica de debatre els arguments tècnics, econòmics, jurídics i ètics per justificar els transvasaments així com tenir en compte els interessos de totes les parts interessades –organitzacions en defensa dels interessos ambientals i comuns, autonomies, usuaris i poblacions afectades; no sols dels beneficiaris del “tracte”. L’objectiu d’aquest canvis no és un altre que crear un de negoci en benefici d’empreses privades, a costa dels nostres rius -patrimoni comú, ecològic i social- i fomentar el mercadeig amb l’aigua, un be públic.
És necessari eliminar aquestes esmenes per evitar que el Ministeri exercisca, amb exclusivitat i sense cap mena de control democràtic, extern i ciutadà, la presa de decisions sobre els transvasaments i la gestió de l’aigua. Aquestes decisions s'han de consensuar en els territoris i amb totes les parts interessades, per evitar que es puga fer nous transvasaments al Xúquer, des de Cortes, des d'Antella o qualsevol altre punt, per la porta de darrere i sense informar els ciutadans –com varen fer amb el Transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallàs o amb el Transvasament de l’Ebre-, i per evitar que l'aigua de tots puga ser comprada i venuda al millor postor a molts quilòmetres del riu pel que ha de circular.
Cal que el projecte de Llei d'Avaluació Ambiental siga retirat i es tramite com dues iniciatives diferents: una, la de l'avaluació ambiental; i, una altra, la normativa d'aigües. Ambdues iniciatives han de comptar amb un debat transparent, públic i suficient de les diverses propostes.
Xúquer Viu