Xúquer Viu denuncia la inacceptable fase final en l'aprovació del Pla de Conca

Amb total opacitat i d'esquena a molts dels sectors interessats

Malgrat que el Pla recentment aprovat encara no ha entrat en vigor –a falta de la seua aprovació pel Consell de Ministres- ja estem en plena revisió. L'1 de juliol va finalitzar el període de consulta pública de l’Esquema de Temes Importants, previ al Pla pel període 2015-21. En les al·legacions presentades per Xúquer Viu es denuncia que la fase final del primer procés de planificació ha evidenciat la manca de voluntat de l'administració hidrològica per incorporar la participació ciutadana en la planificació de la gestió, adoptant un caire desproporcionat d'atenció als interessos de determinat usuaris econòmics, de regadiu i hidroelèctrics, en detriment dels usuaris comuns, els interessos ambientals i els usuaris domèstics. Xúquer Viu considera que aquest cicle de revisió que ha de donar lloc a un nou Pla pel període 2015-21, és continuista en el fons i en les formes amb el nefast Pla de Conca recentment aprovat, hereu del Pla de Conca del 1998. Els problemes de manca de transparència i de participació activa dels ciutadans no s’han solventat per part de les autoritats competents (Confederació, Ministeri i Generalitat), sinó que més be s’han agreujat. Per altra part, la política de retallades practicada des del govern ha minvat significativament les partides per manteniment i seguiment de les masses d’aigua, així com els recursos necessaris per portar a terme un procés participat tal com exigeix la Directiva Marc de l'Aigua. En la fase final del primer cicle de planificació s'han produït fets que converteixen en un mer simulacre tot el procés de participació, mitjançant l'adopció d'acords que condicionen el pla al marge del procés de planificació, en el qual només intervenen algunes parts interessades (administracions i alguns usuaris privatius) mentre la resta d'interessos legítims no són tinguts en compte, ni tan sols informats de la existència de canals paral·lels d'influència i decisió, com el Protocol del Ministeri amb la Generalitat Valenciana sobre el transvasament Xúquer-Vinalopó del 26 de març o la Comissió Tècnica creada sobre aquest transvasament i que es va reunir a Madrid sense la participació de representants dels interessos ambientals. En aquest sentit Xúquer Viu ressalta en les al·legacions que en el document fet públic a 48 hores de la reunió del Consell de l'Aigua del Xúquer, apareixen modificacions substancials respecte l'esborrany d'agost de 2013, sense que hagen sigut objecte de cap procés de participació activa, sinó resultat de reunions bilaterals entre parts interessades i l'administració.
D'aquesta manera, per la porta de darrere, es va introduir en el pla que els estalvis procedents de la modernització de regadius de la Ribera del Xúquer podran aprofitar-se per al Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa, i de fet es consideren "recursos excedents". Igualment es podran destinar a l'àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa almenys 12 hm3 a l'any que, segons tots els indicis podran enviar-se des d'Alarcon o des d'un nou transvasament de Cortes de Pallàs o d'Antella. Així mateix el Pla aprovat contempla l'establiment d'una reserva de 100 Hm3/any de recursos superficials del riu Xúquer, per a consolidació de regs a la Manxa Oriental (Albacete-Conca) i per al possible desenvolupament de nous regadius.
Així mateix, és completament inacceptable el comportament de la Confederació quan va introduir en la Normativa del Pla, en la mateixa reunió del Consell de l’Aigua, un canvi de criteri radical respecte als abastiment d'aigua potable en diverses poblacions de la Ribera, desdient-se del compromís d’assignar 10 hm3/a per aquestes poblacions sense cap mena de permute, tal com ho havia manifestat en la documentació oficial lliurada 48 h abans de la reunió. El canvi de criteri de la Confederació durant el Consell d'Aigua del 14 de març, sense que s’haja donat cap explicació que justificara o motivara aquest canvi de criteri, és un exemple clar d'opacitat i arbitrarietat en l’exercici de la funció pública. Aquest tipus de comportaments buiden d'eficàcia i credibilitat la participació pública, posant de manifest l'absència de respecte cap els ciutadans.