• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
El conflicte, etern, entre Israel i Gaza, arriba a tal extrem de violència, acusacions i retrets que, sincerament, no hi ha qui l’entenga. Jo ja m’he negat a mirar-ho per televisió. Primer perquè no puc veure el realisme, perquè això sí és telerealitat, de veure entrar en el derruït «hospital», xiquets i xiquetes ensangonats, esquarterats, i mares desconsolades pregant a Alà que se les emporte al paradís que els àrabs tinguen reservat, mentre els homes murmuren oracions lacòniques, probablement de venjança sagrada o propòsits de guerra santa, vés a saber. Per altra banda no vull sentir la veu eloqüent de Netanyahu justificant que com els mandataris palestins de Gaza, els radicalitzats de Hamas, llancen projectils contra Israel, ells s’hi veuen obligats a contraatacar. Atacar, suposadament uns túnels que els paramilitars de Hamas han excavat a Gaza per a atacar de prop, a la «frontera», els israelites. A tot això, els càmeres, en un exercici de captar la més pura i dolenta realitat no s’estan de clavar l’objectiu a la mateixa ferida oberta per la metralla d’un xiquet mort per tal que m’adone de la barbàrie. No cal senyor de la càmera, m’ho puc imaginar, cal que consciencien vostès els que mouen els fils des de Brussel·les i Washington.
Més enllà del conflicte territorial, que és un dels motius, Israel vol Gaza perquè és el contacte o la porta amb la Mediterrània, el govern de Netanyahu acusa Gaza d’estar dirigida per terroristes, els senyors de Hamas, que òbviament sants d’Alexandria no són, però tot em fa pensar que a Israel ja li va bé aquest joc. Vull dir quina alternativa li queda als palestins de Gaza? L’entorn de violència constant, de pluja de bombes diària, el fet de viure envoltats per tanques electrificades i tindre racionament alimentari i dependre de l’ONU, els dóna alternativa a optar a uns governants més democràtics? La veritat és que no, perquè a Israel ja li va bé que la seua constant pressió contra xiquets, dones i vells, els aboque a pensar que els radicals de Hamas els lliurarà del jou israelià, i aquests no s’ho pensen dues vegades en llançar projectils a Israel, carregant així de justificació Netanyahu i provocant que com sempre els morts, esquarterats i damnificats siguen la població civil de Gaza. Hamas justifica Israel i a Israel li interessa un govern a Gaza de Hamas. Això provoca intrusisme religiós en la governació de les vides de la gent, i per tant, radicalitza les postures, però, qui moren són els civils que com sempre amb aquesta situació d’incertesa, no podran optar, qui sap si mai, a una cultura que els faça veure les opcions que tenen de refer-se del camí al qual els està avocant Hamas, a l’eterna confrontació amb Israel, que ja li va bé i és per això que no deixa que Gaza prospere. La vol, i farà la guerra com siga, fins i tot en treva, el cèrcol no deixa d’estrènyer la població de Gaza.
Una xifra, la darrera setmana han mort dos israelians i més de 290 palestins. A això, el líder de Hamas respon exigint el desbloqueig d’Israel per a obtenir una treva. Israel no cedirà mai, les guanya totes, les incursions militar clar, qui perd tampoc és Hamas, té el poder polític i religiós de Gaza, qui perd,..., és la família que l’altre dia havia perdut tos els fills esquarterats per les bombes, els queda Omar, qui corria espantat, davant les càmeres. «És mut» deien, i qui no voldria ser-ho a la franja de Gaza, amb l’enemic enfront i dins de casa.
Sixto Ferrero