• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
._000201
Quantes vegades haurem dit (o haurem escoltat dir): —Amb la crisi que hi ha i els bars plens?—. També s’ha fet popular la frase: —cobra una prestació de 400€ i està tot el dia al bar!—. No penseu que són sentències de vell, no, açò, la fraseologia, el recurs a la dita popular, ja afecta a joves, fins i tot infants escolaritzats i adoctrinats pels pares xarlatans.
Una cosa és certa (mireu les xifres que dóna monsenyor Google) a l’estat espanyol hi ha 350.000 establiments d’hostaleria (un bar per cada 132 persones), només al País Valencia hi ha al voltant de 27.709 bars. Malgrat les xifres, les afirmacions anteriors no són certes, molts bars han tancat portes. Però la majoria mantenen la persiana oberta, donen el servei. Fan el seu servei de bar, cafeteria, restaurant de paladar fi o de menjar ràpid, tant se val.
Bars hi ha de moltes menes. La cafeteria pulcra on vas a prendre cafè continua donant el servei. Sempre té tràfec de clientela. Però, després tenim el bar, la taverna d’antany. Abans aquests establiments acomplien una funció social: aparaular preus, collites, bracers, feines diverses, prendre copes, xiular alguna dona (encara que fos grosseta, ara, si era jove millor) però avui fan altra funció. Alguns bars són o s’han convertit en Oficines del Servef, allà s’hi troba alguna feina de poca remuneració, d’alguns dies, i en negre clar, altres s’han convertit en consultes clandestines de psicologia (psiquiatria si afegim la receptació de begudes espirituoses i alguns venedors d’estupefaents clandestins però coneguts pel barri) Aquestes tavernes a penes faran caixa cobrint costos (pense), a! però, compten amb les figures emblemàtiques, són part del mobiliari, un reclam, representen una idiosincràsia i mostren, a la resta de públic transeünt i possible client, una imatge clara i definitòria del servei que es dóna a la taverna. Potser només prenen una copa, però hi són tot el dia, allà asseguts, calfant cadira. Per què hi són? Es pot preguntar molta gent en veure’ls allà asseguts, deambulant pel recinte taverner. La resposta és clara. Van al psicòleg (al psiquiatra si acaben bufats) a que els escolten les penúries de no tenir feina. El taverner complau a aquest client assidu amb l’escolta pacient, que no atenta, i de tant en tant alguna cabotada d’afirmació fa de nexe copulatiu entre client i psicòleg. A les tavernes ja no es fan jocs de carta, ni daus, ni pedretes, ni branquetes, res, això ja ha passat al museu del costumari taverner. A la taverna acuts al psicòleg i per a parlar no cal tindre duros.
Una cosa és certa (mireu les xifres que dóna monsenyor Google) a l’estat espanyol hi ha 350.000 establiments d’hostaleria (un bar per cada 132 persones), només al País Valencia hi ha al voltant de 27.709 bars. Malgrat les xifres, les afirmacions anteriors no són certes, molts bars han tancat portes. Però la majoria mantenen la persiana oberta, donen el servei. Fan el seu servei de bar, cafeteria, restaurant de paladar fi o de menjar ràpid, tant se val.
Bars hi ha de moltes menes. La cafeteria pulcra on vas a prendre cafè continua donant el servei. Sempre té tràfec de clientela. Però, després tenim el bar, la taverna d’antany. Abans aquests establiments acomplien una funció social: aparaular preus, collites, bracers, feines diverses, prendre copes, xiular alguna dona (encara que fos grosseta, ara, si era jove millor) però avui fan altra funció. Alguns bars són o s’han convertit en Oficines del Servef, allà s’hi troba alguna feina de poca remuneració, d’alguns dies, i en negre clar, altres s’han convertit en consultes clandestines de psicologia (psiquiatria si afegim la receptació de begudes espirituoses i alguns venedors d’estupefaents clandestins però coneguts pel barri) Aquestes tavernes a penes faran caixa cobrint costos (pense), a! però, compten amb les figures emblemàtiques, són part del mobiliari, un reclam, representen una idiosincràsia i mostren, a la resta de públic transeünt i possible client, una imatge clara i definitòria del servei que es dóna a la taverna. Potser només prenen una copa, però hi són tot el dia, allà asseguts, calfant cadira. Per què hi són? Es pot preguntar molta gent en veure’ls allà asseguts, deambulant pel recinte taverner. La resposta és clara. Van al psicòleg (al psiquiatra si acaben bufats) a que els escolten les penúries de no tenir feina. El taverner complau a aquest client assidu amb l’escolta pacient, que no atenta, i de tant en tant alguna cabotada d’afirmació fa de nexe copulatiu entre client i psicòleg. A les tavernes ja no es fan jocs de carta, ni daus, ni pedretes, ni branquetes, res, això ja ha passat al museu del costumari taverner. A la taverna acuts al psicòleg i per a parlar no cal tindre duros.
Sixto Ferrero