• Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Fent ús de la ironia, els senyors acadèmics de l’AVL han respost a les demandes, amb celeritat, de canviar el més aviat possible, com qui punxa una roda en mig d’un viatge atractiu, el canvi normatiu de la definició de valencià en l’arxiconegut Diccionari Normatiu Valencià (DNV): «hem tardat dotze anys en fer-lo, estudiarem una possible solució amb calma», més o menys han dit els acadèmics. I això com era d’esperar, al partit governant, no li ha caigut gens bé. Perquè ells ho volen ja. I ja, és ipso facto. Què els molesta més, la definició, la resolutiva decisió del Consell Jurídic Consultiu que recolza la decisió del PP de què el valencià no és cap variant del català, i que l’AVL s’ha excedit en les seues funcions definitòries, i per tant han desoït al cap polític o,... els preocupa més la desfeta de vots que els amenaça, en les europees i en les autonòmiques de l’any vinent? Evidentment la primera, allò de la definició de la llengua, per molt que declaren estar avergonyits, emprenyats i vilipendiats per la definició, en el fons, en la reclusió de la llar, els importa una caca (amb perdó que estic sent amesurat), perquè entre altres coses ni creuen en la llengua, ni tan sols l’empren, això és cosa de folklore, de falles, de llum i amor, i les coses serioses, les polítiques internacionals, que ells pensen i apliquen es fan en castellà o en anglès, que tampoc el dominen, però fan com que parlen: «inglis pitinglis» i si no saben parlar valencià, com digué l’altre dia el President Fabra: «es porqué he recibido una educación donde en la escuela se nos enseñaba en español». O! Pobre Fabra, víctima de l’educació franquista, que sent de Castelló, zona on es parla majoritàriament el valencià, per cert amb una varietat molt, o excessivament semblant al tortosí, és a dir vivint envoltat de «valencianoparlants», no ha tingut la suficient educació per a aprendre a dir res, sense que se li note els accents forçats de les vocals obertes i tancades, amb massa impostura. Però això ja ho té solucionat, perquè Vicent Moreno, d’Escola Valenciana, se li ha ofert per ensenyar-lo, així que ja no té excuses. Ja veure’m que respon el President.
Però res d’això preocupa ni a Fabra ni al PP. Allò que els preocupa, com dèiem, és, que el conflicte lingüístic engegat per la publicació del DNV de l’AVL els fa perdre, segons els seus càlculs 100000 vots, la cosa oscil·la entre els 110000 i en cap cas baixaria dels 80000. Tot açò passarà, han declarat, si renuncien al conflicte lingüístic, és a dir si accepten que l’AVL, integrada per acadèmics que entendran, dic jo, més de llengua, que ells o els jutges i advocats del CJC, si accepten la definició de valencià del diccionari i no combaten amb ingerència, maldat i males formes la definició de què és el valencià. A què era això!? És a dir, que entren en conflicte, lingüístic, ens fan perdre temps, diners i salut, total perquè a ells no els ixen els càlculs electorals, sobretot al cap i casal?
Sort que només els preocupa que és valencià, com a llengua, perquè quan comencen a preocupar-se per què és ser valencià, potser tindríem moltes batalles estalviades, suposant que els populars tinguen sentit comú, cosa que dubte. De moment, han fet seua la frase de Fuster: «tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres», doncs en això estan, en fer política per a que a ells els isquen els vots, encara que siga contra nosaltres, vull dir contra els valencians, els quals viuen en letargia perquè si deixen de votar al PP per la llengua i no per la corrupció, la gestió econòmica dolenta i la desfeta pública que estan fent, vol dir que hi ha més malalts mentals dels que em pensava.
Sixto Ferrero