• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívic
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívic
Qui no sap fer una senzilla regla de tres?; qui, posem per cas, no sap diferenciar un ésser viu vertebrat d’un invertebrat?, fins i tot potser, sabem a quin regne pertany, no seria massa agosarat; sense cap mena de dubte sabem diferenciar fàcilment el gòtic del romànic, tothom sabem Catedral de Burgos: gòtic, Monestir de Sant Domènec de Sils: romànic. Reconèixer les Menines i que el seu autor és Velázquez, això ho sabem tots, encara que no haguem visitat el Prado, «tan fa». I també sabem, encara que haguem estudiat en una escola pública (i laica), que és Pentecosta o Quaresma. Qui no recorda: «volveran las oscuras golondrinas...» i Bequer, «oh!» l’entranyable Gustavo Adolfo. Sabem que és l’Ibex 35, la prima de risc, també sabem que són les Seychelles, qui no ho sap això, és obvi, o Mongòlia capital Ulan Bator,... Però qui és Stravinsky? O Tomàs Luís de Victoria? O, més fàcil, a quina família instrumental pertany la nostra portentosa dolçaina?
Han pensat mai un món sense música, sense so, sense politó del mòbil, sense fil musical en els grans magatzems, i tornar al cinema mut, sense veu i sense banda sonora? On no sone la ràdio, ni la botzina del cotxe, o del ciclomotor,.. on no sonen els semàfors adaptats per invidents,...Proven a abaixar el volum de la televisió i miren una pel·lícula o una sèrie sense veu. Ràpidament el pujaran, estic segur, no ho resistiran perquè estem fets a escoltar so, a envoltar-nos de música.
Tothom qui sap les respostes dels preguntats, dirà que pertanyen a l’àmbit de la cultura general. Aquest concepte fa anys que sona pel món modern i occidental. Cultura general, ai!. Qui no té cultura general està venut, té risc de fer el ridícul alguna vegada en la vida. I més ara que som tots tan competitius, diuen que som en un món globalitzat, que cal competitivitat, molta competitivitat. Ho sent, però ho diuen des de Europa (Alemanya) cal competitivitat i sobretot nosaltres (Itàlia, Grècia, Portugal i ... el Congo, Gabon, Sri Lanka,... )
Una última pregunta, saben que va fer l’Homo sapiens després de menjar-se un animal i fer armes punxants amb els ossos per a seguir caçant i alimentar-se?... instruments musicals. Rudimentaris, però instruments. I molt abans de pintar en les coves i abrics. Per què no va escriure un llibre o va calcular la distància que calia recórrer per arribar a altra vall, o va pensar en ...?
Demagògia a banda, si ho creuen així, que l’educació musical a escoles i instituts continue qüestionant-se i tractant-la de «Maria» és una miqueta indignat (i més quan molts pares fan pletòriques proclames acusant-la de poc útil, mal favor fan als fills doncs), que les escoles de música hagen de pregar un minsa subvenció és miserable i que depenguen de la Conselleria de Presidència és incomprensibles (o es que consideren les societats musicals com a bandes militars per a fer recepcions d’alta volada als governants, «Urdangarins», Bigotes i altres eminències respectables il·lustríssimes) que la música siga objecte de desconsideració i vilipendi per part del ministeri d’educació és si més no deixar-nos culturalment, de la general, la que genera competitivitat, a la cua d’Europa.
Si tan poc ens importa la música, quan tots en consumin d’alguna manera o altra i d’algun estil o altre, proven d’eliminar-la, però tota, la de la ràdio i el mòbil també.
Sixto Ferrero