Tinc el desig d’ iniciar aquesta crònica amb aquesta cèlebre frase del no menys cèlebre filòsof alemany. Caminar una llarga estona, malgrat compartir la caminada, ens deixa molt sovint a cadascú de nosaltres íntimament sols amb els nostres pensaments. I no ens adonem que caminant caminant... filosofem! I molt més i millor si es de nit.
Estic segur que aquesta sensació de caminar tenint com a única companyia els seus pensaments l’ han experimentada molts dels que el dissabte a les 8h30 de la nit inicien el pelegrinatge des de La Mare de Deu de Sales de Sueca fins a la Basílica de la Mare de Deu dels Desemparats en València. Quaranta kilòmetres que uns quants Peuets i Peuetes, valents i decidits, també han completat enguany. Organitzada per Luis Ruiz i Andrés Ventura, esta cinquena caminada nocturna convoca ja més de dues-centes persones que junt a Amparo Vendrell, Maribel Soriano, Juan Franco, Angeles Bernal i Toni Llopis son captivades, unes per la devoció a la Geperudeta, unes altres pel repte físic de la caminada i unes quantes pel simple “comboi” que l’ esdeveniment ofereix de xerrada, sopar i xocolatada!
Objectiu complit, i ben complit, magistralment portat per les dos ànimes d’ aquesta marxa a peu que, any rere any, es fa més multitudinària.
Una mica abans de que esta petita marea de pelegrins inicie el camí, es corre un emblemàtic gran fons, el 15K Vila de Massamagrell en la seua setzena edició. Abans de res caldrà preguntar-se perquè la organització, en la última setmana, amplia la convocatòria de 4000 a 5000 corredors si no s’ en inscriuen ni 3000? Plantejada la qüestió, tinc que confessar que no hi havia estat mai a Massamagrell. I no sé perquè, estava convençut que era un poble pla, sense pujades i baixades. Gran error el meu! Allò puja i baixa de manera ininterrompuda, per a “delectació” del atletes que hi participen. Quinze kilòmetres amunt i avall, en un circuit repetitiu on se creuen els corredors més d’ una vegada i amb 29 i pot ser 30º de calor... té, al meu parer, de tot menys atractiu! Hi va haver molts abandons i molta gent caminant, afectats per les primeres calors, amb alguna que altra intervenció del personal sanitari!
Onze Blavets en línia d’ eixida, i onze en línia de meta. Tots i totes acaben, uns malament i esgotats, i unes altres més malament i derrotades! Rubén Cerros, que fa un bon temps de 1h01:51 queda descontent. Lo seu es baixar de l’ hora. Pel Km 8 ja no va lo fi que deuria. Tomàs Cuesta no se separa de Pedro Cascales, i este sí queda satisfet del seu 15000, encara que darrere del somrís en meta s’ amague el sofriment: 1h04:11. Miquel Morera marca el excel•lent crono de 1h17:48 i Sonia Viñoles, llançada en un satisfactori progrés baixa dels 90 minuts. Inma Ortells i Eloïsa Nadal, de menys a més en el seu esforç, com deu ser. Mila Sifre, cabuda en córrer i acabar, amb un refredat i una tos gens tranquil•litzadors, necessita de l’ ajut físic d’ un milió de mocadors i del recolzament anímic de Reme Beltran, M José Sanz i Pilar Ferrús. Així doncs ha anat el 15K de Massamagrell!
Als Serrans el trail IV Desafio Alcublas rep Ramón i Dídac Monjo, el primer al 22K i el segon al Promo de 12K. Dídac va iniciant-se al món del trail. Bona decisió. Ramón, ell, ja veterà per asfalts i muntanyes, arriba a passar “perfectament” els més de 850 metres de desnivell positiu acumulat desgranant un darrere de l’ altre el Barranc de Lucia, la Penya Granero, l’ Alt de la Solana i els dels Molins arribant a 1124m d’ altitud. Les costeres de la zona comencen ràpidament des del 5% corrent en un ràpid augment fins al 10, 12 i 15%. Per a rematar el càstig, a 3 kilòmetres de meta, la senda s’ empina en un 19% abans d’ arribar al primer Alt de Molins! Aquesta contrada que va des de Villar del Arzobispo fins Marines es molt escarpada. No en va porta el nom de Comarca dels Serrans! Ramon alça la vista en meta mirant les 2h11:14 que marca el rellotge, i fa 29è de la general i 2on en Màster M. Les copes i els trofeus, al Ramon, ja se l’ hi acumulen a les vitrines! Enhorabona!
La colla ciclista del grup A i del grup B fan la seua volteta dominical de rigor. Les “pedaletes” van a la Murta per a rodar les bieles i fer que el físic no pare, i Pedals Quets allarga una mica més la “tournée” per a estrenar i provar el seu nou equipatge que volen lluir al Juliol en la etapa del Tourmalet. Glamour i elegància... perquè no?
He encetat la present crònica amb una cita, i em ve de gust tancar-la amb un’ altra frase que jo mateix m’ aplique sempre que puc –No  deixem de fer exercici perquè envellim, sinó que envellim perquè abandonem la activitat-! Kenet Cooper.
 Així doncs, emparedant esta crònica entre dos frases per a fer pensar, espere portar a moure’s, no a Peuets i Peuetes que ja son actius quasi geneticament, sinó als lectors i lectores que no correu ni feu senderisme, que no feu bicicleta ni aneu al gimnàs ni feu natació... al menys camineu. Això es gratuït i a més a més pensareu, de ben segur, i com que la reflexió ompli l’ ànima i aporta pau i benestar, trobareu doble benefici a la activitat física, la interna i la externa.  Penseu-hi... ah... i convenceu-vos de que recórrer la distància entre el sofà i el frigorífic i altra vegada de la nevera a la tele no es exercici suficient!