Ahir va tindre lloc la inauguració de la Fira de l’Alliberament Senyorial d’Alberic en la plaça de la Constitució (Ajuntament) i que estarà oberta els dies 14, 15 i 16.
Fa 180 anys Alberic va sofrir l’expulsió de tots els pobladors musulmans que estaven des de 1609 i va quedar quasi despoblada i per tal cosa es va veure interrompuda l’activitat socioeconòmica del poble. L'aplegada de nova gent a partir de 1612 va fer que pujara la taxa de la seua productivitat agrícola on la morera i l’arròs eren els seus principals cultius. En 1614 el rei Felip II va fer donació de la Vila d’Alberic al duc Joan Mendoza passant a formar part de la casa ducal castellana de l'Infantat, com una forma de compensar els efectes de l’expulsió dels moriscs o musulmans. Cap al 1764 es va iniciar un plet per part del poble que va durar al voltant de setanta anys era aconseguir que Alberic fos incorporada a la corona, privilegi que va obtenir en l’any 1836, després de la compra del senyoriu als ducs de l'Infantat.
Les aspiracions del poble d’Alberic per ser vila reial u dels passatges de la seua historia més dens, memorables i plenes de treball on va jugar un decisiu paper en aquest procés el destacat advocat alberiqueny i diputat per les Corts de Cadis, Antoni Lloret i Martí.
Cap a les sis de la vesprada va tenir lloc la inauguració per part de la regidora de cultura Sara Arnau, acompanyada per l’alcalde Toño Carratalá i la resta de regidors de l’equip de govern que feren una visita a totes les paradetes muntades per aquest esdeveniment.
En la fira podem vorer com treballa l’artesà Joan Ramírez de Canals embovant el seient d’una cadira, pujar al carrusel manual amb seients de fusta, provar i comprar productes selectes de sala-sons, olives i fruits secs de Go&Re de Burjassot; Mestres del Dolç de Ciudad Real que portent 20 anys visitant les fires dels pobles de la Ribera amb tortades artesanals; Gustavo Petrarca amb pirogravats a foc i Marcel•la Bugui amb les seues libèl•lules artesanals, de Torrevieja; garrots i bastons de fusta d’almez i cabassos de compra de Vicente José Rubio empresa familiar i artesana de Zarra poble de la comarca valenciana d'Ayora; ceràmica i alfarerìa artesanal amb fang de Manuel Tendero d'Albacete, que mostra als visitants com es fan les peces; Bijuteria Artesanal de Segorbe mostrava entre altres minifigures de la guerra de les galàxies; Golo-sines de Germans Andrés de Toris; La empanada que llevo de Tarragona, amb productes artesanals; Carnisseria Isidora d’Utiel amb productes d’embotis selectes com el salsitxó amb ametles o anous i altres paradetes i llocs per a jugar els menuts, així com el tren de fusta. Taller decoració amb fruites i verdures en la Casa de la Cultura, balls valencians i jocs de cucanyes completaven el dia. Dissabte i diumenge continuaran amb diferents activitats al volta del lloc de la fira que tancarà el diumenge 16 d’octubre a la vesprada. L’Associació local de la Lluita contra el Càncer tenia la seua paradeta amb productes a la venda amb el fi de recaptar fons per a la investigació d’aquesta malaltia.