Alexander Beliakov, de Felipe Benimodo, guanya la XII edició del Concurs Nacional de Piano Gabriel Teruel Machí

Un dels certàmens musicals més prestigiosos de tots els que se celebren al territori valencià

Alexander Beliakov de Felipe. Eixe és el nom del guanyador de la XII edició del Concurs Nacional de Piano Gabriel Teruel Machí de Benimodo, un dels certàmens musicals més prestigiosos de tots els que se celebren al territori valencià. El pianista de Bétera, de 22 anys, es va imposar en un concurs que va reunir alguns dels més destacats músics joves, obtenint un premi econòmic de 1.500 euros. La segona posició ha sigut per a Marc Ferrando Pelegrí , de Simat de Valldigna i de 16 anys; mentre en tercera posició ha quedat Arturo Abellán Sánchez, de Caravaca de la Cruz i de 20 anys. Segon i tercer guanyen 750 i 300 euros respectivament. A més, s'ha lliurat el Premi Estudio 21 al millor pianista de la Comunitat Valenciana i que ha recaigut també en Alexander Beliakov de Felipe. Atorgat per l'Escola de Música i Dansa Estudi 21, permet l’assistència a dos Màster-Classes de piano o música de cambra que es realitzen en Estudi 21 durant el curs 2022-2023. Aquest concurs pretén donar l'oportunitat als joves instrumentistes del piano de demostrar la seua vàlua competint en la seua especialitat. Benimodo busca recordar la figura de Gabriel Teruel Machí, gran professional i concertista de piano que va ser un gran referent en el món cultural de Benimodo.
El dia 6 de maig de 2022 es realitzà el concert d'inauguració, en el qual va actuar la guanyadora de l'edició passada. El concurs constà de dues fases, una eliminatòria i la final. En la Prova Eliminatòria s’interpretà un preludi i fugida del “Clau ben temperat” de J. S. Bach o una sonata de Sr. Scarlatti o el Pare Soler, un primer temps de sonata clàssica de J. Haydn, W A. Mozart o L. van Beethoven i una obra de lliure elecció. Per la seua part, en la prova final es va interpretar un recital d'una o més obres completes d'una duració aproximada de 30 minuts, no podent-se repetir cap obra de la prova eliminatòria, amb l’excepció de la sonata, que en el cas de ser completa es va permetre.  El programa de totes dues proves havia d'interpretar-se de memòria.