Altre cas de “conveïnitat”

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Salzburg, la quarta ciutat més important d’Àustria, és un museu, en conjunt, de la música. Fa la cosa que allà no hi ha res més que música. Algú, no sabria dir quan, amb una visió mercantilista, apropiada i definida, va veure el negoci. Aleshores, amb una idea preconcebuda van muntar i dirigir el disseny cultural de la ciutat cap a convertir-la en un parc d’atraccions de Mozart. Benvingut siga, el parc.
Quan entres a Salzburg, el visitant i turista pot adquirir souvenirs vinculats a la vida del geni Mozart: postals, imants de nevera, mocadors de seda fina amb serigrafies de la Petita serenata nocturna núm. 13, partitures de butxaca, CDs low cost, CDs limited edition... hi ha distribuïdes botigues de partitures com probablement basars de quincalles hi ha per ací,... les indicacions et condueixen a la casa natalícia, ben conservada i ornamentada a banda i banda amb dues grans banderes d’Àustria, que es despengen pel llarg de la groga façana. Salzburg tot ella, és patrimoni de la humanitat declarada per la UNESCO des del 1996. Però el ganxo turístic, no ens enganyem, és Mozart, en segon grau i amb neteja ideològica, von Karajan, l’il·lustre director d’orquestra. El casc antic, impol·lut, reflecteix i assenyala que Mozart de ben petit, quan tenia temps, corria per allí. Compte, componia per allí. Mozart, música i Salzburg.
A més compta amb el Mozarteum, una institució que engloba diferents seccions, independents, però vinculades al compositor: una sala de concerts, un conservatori universitari, una orquestra i una fundació internacional. I per a divulgar el caliu de la ciutat amb el seu fill il·lustre, cada any fan, el Festival de Salzburg, amb música de Mozart.
Qualsevol que conega, o llegisca, una biografia de butxaca de Mozart, sap que la vinculació del xiquet prodigi amb la ciutat austríaca fou desarrelada i amb entrebancs, d’amor infantil i d’odi econòmic. El pare, amb pocs anys (cinc, sis) ja se l’emportava a ell i la seua germana Nannerl de tourné per les corts europees i els palaus bisbals i arquebisbals per tal que gaudiren, les altes esferes, del prodigi de xiquet, i fer caixa, perquè amb els guanys a la cort de Salzburg no els quadraven els comptes. Quan morí el príncep arquebisbe de Salzburg Schrattenbach, fou col·locat Collaredo. Els Mozart estaven voltant tothora, malgrat això tant el pare com el fill, hi tenien feina a la cort salzburgesa, però amb Collaredo la cosa es complicà, i Mozart qui des del primer moment mostrà que volia eixir de Salzburg fos com fos, va aprofitar les desavinences amb Collaredo per fugir de la reduïda ciutat austríaca, no sense arribar a enfrontar-se amb el pare i amb el príncep. Mozart i la seua vinculació amb Salzburg és ben bé reduïda, i no massa afortunada. Mai més hi residiria i seria soterrat a Viena. Les ciutats fetitxe de Mozart són Praga i Viena, Salzburg era un poble de capellans panxacontents.
No obstant Salzburg és la casa vitalícia de Mozart. Hi ha negoci, dedicació, esforços i diners per mantindre el ganxo, perquè interessa als salzburgesos i als amants de la música. Probablement si Mozart visqués, no hauria fet el possible per eixir d’allí, s’hi hagués quedat per viure i guanyar diners amb el seu art. Però Mozart rebutjava la ruralia i el conservadorisme de Salzburg. D’això, al museu ciutat, no se’n diu res. Brillen els colors i les banderes d’Àustria. Sona Mozart i compres souvenirs. I l’erari públic doblega esforços per mantindre tot calculat, impol·lut i vinculat al seu artista. Perquè és una responsabilitat, sí. Però perquè els ix a compte. Vull dir, que molts ciutadans de Salzburg viuen de vendre Mozart. S’hi guanyen honradament el sou i el pa.
És un orgull ser conveí de Mozart, però més ho és fer caixa amb Mozart. I a més Mozart ara no s’hi queixa, ni reclama doblons d’or. Tot és un compte net de súpliques i drets d’autor. Negoci redó amb l’art.
I sí, veig un cert paral·lelisme entre el govern municipal d’Alzira amb la recuperació d’un dels seus artistes, el pintor Ripollés. Ah, que era d’Alzira? No ho sabia; ell tampoc, han muntat una exposició “Ripollés i Alzira” però l’artista no ha aparegut. Probablement hauran de redoblar esforços col·locant i contractant el seus serveis artístics, aleshores la vinculació amb Alzira quedarà molt més clara.