A Espanya el sector autònom està representat per més de 3 milions de treballadors per compte propi, des de gener de 2022 han desaparegut 200.000 autònoms, a l'agost de 2022 tancaven diàriament 350 autònoms i al setembre 450, això es reflecteix als nostres carrers amb els seus locals tancats, es lloga, s'embene, es traspassa.
Segons Pedro García president de AUPA, ens sorprén que en alguns fòrums es contemple com a mesura per a baixar la inflació un descens del consum i s'anime a la població a retallar la despesa innecessària d'uns certs productes i no s'adonen que els autònoms que embenen aqueixos productes també tenen la necessitat de menjar, acabaran arruïnant a molts negocis.
Un autònom amb més facturació és capaç de contractar personal , mantindre el lloguer del seu establiment, subministrar-se de proveïdors que també són autònoms i que també generen ocupació, consumeixen energia i carburants , paguen impostos, contracten segurs, alarmes, reformes, etcètera…, que per cert també són autònoms.
Tot aquest entramat d'autònoms tradicionals genera riquesa i estabilitat al país, són dinamitzadors de l'economia, ja que tot es torna a reinvertir en la zona sense que hi haja eixida de capitals a l'exterior, s'han d'adonar que quan un grup inversor aterra a les nostres ciutats la major part del benefici què obtinga eixirà del país en cerca de major rendibilitat. En alguns casos es pot pensar que al principi generen ocupació, encara que destrueixen un altre punt i a més amb contractes més precaris que el que hi havia en origen, el resultat és que a llarg termini s'acaba destrossant tota la xarxa del xicotet comerç, tal com estem veient.
En les nostres xarxes socials, explica García, es debat sovint sobre la situació dels autònoms i aquestes són algunes de les reflexions més interessants:
-. Atribuir l'increment de la inflació a un excés de consum és l'eixida fàcil per a culpabilitzar als ciutadans quan la realitat és que cada vegada som tots més pobres i el consum s'està alentint senzillament perquè molta gent no arriba a fi de mes.
Les causes de l'actual inflació són diverses i pràcticament en totes elles la responsabilitat és dels nostres governants a nivell nacional i internacional, és quasi total.
-.D'una banda les polítiques econòmiques: s'ha estat dopant a l'economia dels diferents països amb motiu de la Covid, s'ha externalitzat la producció a països asiàtics i ens hem tornat dependents d'ells. Aqueixos països estan en vies de desenvolupament i per consegüent estan incrementant els seus costos de producció i de logística (el preu d'un contenidor s'ha multiplicat per més de cinc en només un any).
-.Una pèssima política energètica que ha convertit a la UE en un conglomerat de països que depenen absolutament de tercers països, Rússia entre altres, i que, una vegada han vist que som a les seues mans ens marquen les seues condicions. Ja sabem, si augmenta el preu de l'energia i els combustibles s'incrementen els costos de producció i de logística, per consegüent, s'incrementa el preu d'absolutament tot sense que la culpa siga del consum, el problema energètic cal solucionar-lo, afrontar-lo directament i no traslladar-lo a altres sectors.
-.Unes polítiques fiscals que estan empobrint cada vegada més a la població i engegantint les estructures de l'Estat amb l'única fi que, cada vegada més, els ciutadans siguem dependents del govern i retallar la nostra autonomia.
-.El malbaratament dels fons públics, per a reduir la inflació cal plantejar-se altres solucions com la reducció de l'aparell polític improductiu per a no tocar la despesa pública general.
-.L'increment del deute del país a conseqüència de la implementació de les polítiques anteriors, tots aqueixos diners cal retornar-lo i a més amb interessos, la qual cosa porta a continuar incrementant la pressió fiscal sobre els ciutadans i engrandint la bola del deute sense cap límit.