“Collita dels 52” és molt més que un llibre d’una quinta, és una historiografia que recrea l'Alberic dels anys 50 i per extensió es convertix en reflex del model de vida rural a l'Espanya d'eixos temps.
El llibre consta de tres parts ben diferenciades:
- La primera, un poemari, a títol pòstum, escrit per l’alberiqueny, Josep Lluís Doménech Zornoza, coetani d’este grup. Recull un repàs de cadascuna de les dècades del segle XX i de principi de l’actual, esmentant els principals esdeveniments ocorreguts al món i que van deixar la seua empremta en la història. Escrit en versos curts, amb ritme i musicalitat, va recreant el pas per la vida dels detalls que ens fan recordar la concatenació dels fets que han anat passant al llarg del temps. Un fragment del seu poemari diu així:


- La segona, una recreació en 52 capítols (ja que els protagonistes nasqueren l’any 1952), on es narra com vivien els habitants de l’Alberique dels anys 50.
Els autors, Antoni Torres Sanchis i Mª Amparo Giménez Ortiz, partint de l’espai físic que els envoltava arribaren a una família típica en que l’home era un assalariat i la dona, mestressa de casa. A partir d’ahí, comença la història. Una part molt important en la vida del poble, era la Plaça amb el Mercat Municipal. La Plaça la xafaven diàriament tant els hòmens com les dones, ells a llogar-se i elles a comprar els queviures per al dia. Els fills els batejaven, anaven a l’escola, prenien la comunió, jugaven al carrer, anaven al cinema, a missa... A l’estiu es vivia d’una manera i a l’hivern, d’una altra. Les feines del camp eren diferents segons les estacions. No han oblidat com era l’educació, la sanitat, la justícia, els comerços, les associacions, les festes, els llocs més emblemàtics..., amb la pretensió que els majors recorden i els jóvens coneguen les seues arrels, sense comparar si era millor o pitjor, simplement, diferent.
- La tercera, un estudi paisatgístic d’Alberic, escrit per Enrique Ortega Gironés. Tracta d’una descripció de com va ser l’entorn físic d’Alberic fa 65 anys basant-se en la documentació obtinguda de d’Institut Cartogràfic Valencià, partint d’una fotografia aèria feta l’any 1956 comparant-la amb una imatge de satèl•lit actual.
Inclou una aproximació idealitzada de com seria el paisatge del nostre poble fa 1.952.000 anys. Seríem al Pleistocè i la Serra de l’Or, a Cullera i la Serra de les Agulles, a Alzira, formarien dos illes allargades en mig del mar, i el nostre poble quedaria davall l’aigua. La Muntanyeta seria un xicotet illot prop de la costa.
És d’agrair la col•laboració de Juan Marco Soler, gràcies al qual s’han aconseguit la major part de les fotografies inserides al llibre. Cal destacar que Juan és dipositari de l’arxiu fotogràfic de Vicente Daroqui, el principal retratista dels nostres avantpassats.