No tinc ganes d'acalorar-me
Des de fa més de 20 dies he anat rebent cridaes en el meu telèfon mòbil d’un número “Privat”. No contestava perquè suposava el que seria. He hagut d’anar suportant les molèsties contínues de Movistar que, a banda de ser una més de les companyies telefòniques d’este país que ens tracta com uns monigots, són més cabuts que els aragonesos.
M’han despertat en més d’una sesta, m’han tocat les castanyes en plenes reunions professionals, en conversacions familiars, menjant, sopant… fins en un enterrament!
Com en este país, els polítics i les autoritats no tenen el que cal tindre, van permetent que tots estos espavilats puguen entremetre’s en la nostra intimitat. Tenen carta blanca, me cague en els lleons del Congrés dels Diputats!
Hui no ho he pogut resistir. He respirat profundament dos o tres vegades, he comptat fins a 10 i he agarrat el telèfon. Un empleat ha intentat solucionar-me la vida, m’estava prometent la lluna i fent-me creure que un burro vola. I.. saben com he reaccionat? Bé, en primer lloc he enviat a fer la mà els consells del meu psicoanalista que es passa la vida dient-me que la paciència és la clau per a ser bo, que cal resoldre les situacions amb serenitat, que he de controlar-me davant de situacions d’adversitat o frustració i, en segon lloc, he enviat a Movistar a la merda. Així de clar. Després d’advertir-li al meu interlocutor que no desitjava rebre més cridaes i que anul·laren el número del meu telèfon per a pròximes promocions comercials, al paio no se li ha ocorregut una altra cosa que dir-me: “no obstant això, quan tinguem noves ofertes, li continuarem informant”. En eixe moment, en eixe mateix instant, he comprés personatges com Labordeta, Fernando Fernán Gómez (que Déu el tinga en la Gloria) o al mateix Luis Aragonés. No m’he pogut contindre: aneu a la merda!
Automàticament hi ha fluid dins de mi una pau interior, una sensació molt agradable. Diu el meu psicoanalista que aconseguir eixa pau interior requerix molt treball i disciplina. En la pròxima visita li vaig a dir que hi ha una energia metafísica efectiva i ràpida per a aconseguir l’equilibri intern: enviar a la merda a una companyia telefònica. Proven la teràpia cognitiva, proven… ja em diran!
Sé que he sigut un maleducat, però no em negaren que era una exigència del guió. Sé que he quedat com Camot, però… collons! què a gust m’he quedat; saciat de veritat.
Se m’ha oblidat indicar-los que en la merda han posat “columpios”. Ho faré quan em tornen a cridar en la pròxima campanya d’ofertes. Ja els comptaré.
Garsilaso de la Ribera, servidor de vostés
Que, queeee...
Advertència de l'autor
per als sabuts i acadèmics
El meu valencià té alguna falteta
i pot ser que algun ripio,
però em van ensenyar que al lloc se l'anomena sitio
i a la mamella teta.
En l'escola em va imposar el castellà un retor,
fera fred o calor.
I ara parle valencià d'hort.
Mala sort!
Al mateix preu, poden llegir més dotoreries de
Garsilaso de la Ribera posant el dàtil en el botonet