• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívic
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívic
A hores d’ara tothom ha de saber que significat tenen les paraules d’un polític. Els clixés lingüístics fan al polític o de dretes o d’esquerra. La llengua per si sola no diferencia entre liberals i progressistes, però els mots o els girs lingüístic sí, per això, quan hom escolta una frase que conté una paraula políticament important, sense mirar la pantalla de la televisió o sense conèixer la persona, la imatge del qual, il·lustra la notícia del periòdic, ja sap més d’allò que pensa aquell polític que allò que el polític hauria de saber sobre les necessitats dels ciutadans que governa.
A mode d’exemple vet ací un petit glossari de paraules i girs lingüístics:
Democràcia: només ho diuen els liberals, bé ara neoliberals. No alguns diuen ja neoneoliberals. No sé on acabarem doncs.
Democràcia, democràcia (amb insistència): neoliberal amb tendència al feixisme. Tapadora. També u que ha llegit molt el llibre 8è de La República de Plató
Democràcia real: polítics progressistes incrèduls. Només pot ser directa o indirecta.
Democràcia participativa: polític progressista que no entén que el poble, en la seua immensa majoria, prefereix, a hores d’ara, descansar el cul en un lloc còmode mentre visiona futbol.
Transparència: polític imputat o a punt de ser-ho. Generalment neoliberals i exprogressistes.
Exigir transparència: polític de l’oposició de qualsevol ideologia.
Censura: tots censurem, fins i tot els xiquets petits.
Senyoria/Senyories!: president d’un parlament que en rebre el càrrec es transforma en conservador i si ja ho era, més encara.
Presumpció: polític de qualsevol ideologia que vol guanyar temps abans de clavar la pota o no vol mullar-se per tant, ajusticia el processat, l’eximeix de la presumpció. El fa culpable.
Finançament: polític progressista, normalment català o valencià, ofegat pels pagaments i que veu que any rere any paga més del que rep. Ell directament no sinó els seus conciutadans.
Ciutadans: polític neoliberals parlant de l’honor i honra dels seus governats. En referència al partit català, fa crida d’un partit estrany, tant estrany com UPyD (amb qui vol unir-se per a no sé quin projecte polític...) les sigles del qual són el paradigma de la quinta essència molecular: «Pot hi haure progrés sense democràcia o democràcia sense progrés?» crec que les sigles realment volen dir: Un Partit i Dretà.
Poble (espanyol, valencià,...): en desús des què el PC s’esvaí del parlament. Encara que la segona accepció és clarament audible per polítics progressistes de caire nacionalista. Ús a nivell local.
Eleccions anticipades: difícil de classificar. Tots volen governar i dir la seua.
“Que se jodan”: polític(a) neoliberal enervat(da) per l’eufòria que dóna la majoria absoluta.
“Paco estamos contigo”: polític neoliberal excessivament incrèdul. En desús perquè Paco no està, només actua en l’ombra.
Brugal: Ron, beguda alcohòlica molt apreciada pels comunistes caribenys, però que en boca dels progressistes provoca mala digestió.
Estalvi: polític neoliberal envers el mot retallades
Retallades: polític progressista envers el mot estalvi
Fabra: sort. Molta sort. Representa el bé i el mal. També és sinònim d’escultura, d’art, en definitiva plasma el concepte wagnerià d’obra d’art total. Precedit pel nom Alberto és sinònim d’home canviant del bona persona que mai a trencat un plat a decretar d’urgència, també home circumstancialment circumstancial, lector d’Ortega y Gaset de les seues “Meditaciones del Quijote”, subscriu la frase: Este soy yo y mis circunstancias...
Atur: polític neoliberal que fa referència als esforços que el seu govern està fent per tal de disminuir els aturats.
Persones aturades: mot emprat pels progressistes amb la finalitat de mostrar una sensibilitat envers els aturats. No volen donar a entendre que els aturats són un número i per això afegeix el mot persona, per a dignificar l’horrible situació per la qual passen els aturats. A més ells saben que sinó es dediquen a la política, degut a la seua formació universitària que solen ser carreres no neoliberals, formarien part dels vora 6 milions d’aturats.
Eres: en castellà-andalús “ere” (sense l’essa final). Venint d’un progressista, urticària. En boca del neoliberal, retruc oportú. Serveix per igualar forces destructores provocades per la corrupció i les imputacions.
Constitució: per al polític neoliberal Carta Magna inamovible i invariable de no ser que siga amb urgència i entre els partits neoliberals i exprogressistes.
Estatut: problemes per als neoliberals. Estratagema pels progressistes.
Canal 9: No-do. Està tot dit
NOU: Nou-Dou. Rebels “microfonàires” que volen fotre els neoliberals valencians dient paraules catalanes que Amadeu Fabregat ve enllistar fa anys. Televisió que volen desmantellar perquè malgrat haver-la externalitzat per a fer programes com Gormandia, L’alqueria,... s’havien endeutat (la Generalitat) en més de 1300 milions d’euros i ara un jutge (progressista? vés a saber) afegeix la readmissió dels 1000 acomiadats per tant la suma puja molt, més que dur al Papa, la formula 1 i la Copa Amèrica i no pot ser. Fabra diu que no.
Bé, com els valencians som autodestructius cada dia, cada hora estan apareixent vocables nous i el glossari seria massa llarg, arribat l’hora d’enviar l’article ho deixe ací. Segur que vostès en saben més, col·laboren que és dissabte i bon dia.
Sixto Ferrero