Cullera aprova la primera bandera municipal de la seua història

Tots els grups accepten la proposta del govern que seguix la línia d'altres viles reials de l'antic Regne de València

Cullera fou una de les viles reials més destacades del Regne de València, però tot i la seua rellevància històrica mai ha tingut una bandera pròpia. Fins ara. El municipi ja compta provisionalment amb el seu propi estendard o, almenys, una proposta, que ara haurà de ser ratificada pel Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil•lologia de la Generalitat. Tots els grups polítics amb representació aprovaren per unanimitat este dimarts la proposta d'ensenya portada a ple pel Govern local.
El nou estendard municipal en proporcions 2:3 és monocrom i utilitza el color carmesí com a fons. En el centre se situa timbrat l'escut oficial de la ciutat, aprovat el 1986 i consistent en una orla en losange d'or i quatre pals de gules, al timbre amb la corona d'Aragó i per cimera un querubí.
La bandera seguix la línia d'altres viles reials com el cas d'Alzira, Corbera o Oriola i s'ajusta als criteris establits per la normativa autonòmica reguladora dels símbols de les entitats locals.
La proposta partix d'un exhaustiu informe del cronista oficial de la ciutat, Manuel Lanusse, qui ha documentat tots els antecedents històrics i ha justificat l'elecció, ratificada pel Consell d'Estudis de Patrimoni Històric de Cullera.
La regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, ha explicat que la instauració d'una bandera oficial respon al desig de l'equip de govern de «normalitzar» l'ús dels símbols locals «mitjançant una regulació que s'ajuste a la llei i al rigor històric» i acabar així amb un «buit legal i sentimental».

Antecedents
Encara que Cullera no tenia oficialment bandera, des del 1995 s'utilitzava un estendard de fons blanc amb l'escut de la ciutat en el centre de forma oficiosa durant les Festes Majors. Eixa ensenya mai ha tingut reconeixement oficial ni cap base històrica. De fet, el mateix cronista assenyala que el color blanc és el propi de la dinastia borbònica, que l'usà com a fons en els seus estendards sovint marginant l'ús de les barres d'Aragó. Per este motiu, el cronista no considera adequada eixa bandera per a representar la ciutat. D'altra banda, el 2003 l'anterior cronista, Francesc Giner, ja va fer una proposta de bandera local que no va prosperar, consistent en l'ús de les quatre barres d'Aragó amb l'escut municipal en el centre.
Esta opció ha sigut descartada pel fet que Cullera mai ha tingut el privilegi per a utilitzar les armes reials com a bandera com sí ha ocorregut amb altres viles com Borriana o València.
A més, existixen precedents pròxims en el temps com és el cas d'Agullent en els quals la Generalitat ha declinat l'ús de les armes reials com a bandera al no haver-hi una base històrica, ja que segons recalca Lanusse cal no confondre el dret a emprar les armes reals amb l'ús de la senyera real com a bandera municipal.