El conegut rètol de la muntanya de Cullera comença a tindre llustre de nou. La regidoria de Serveis Exteriors que dirigix Salva Tortajada treballa des de fa unes setmanes perquè la inscripció amb el nom de la ciutat guanye visibilitat després de quasi una dècada sense que s'haja adequat. L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha visitat este matí la zona acompanyat de Tortajada per a comprovar in situ l'estat en el qual es troben els treballs.
L'operació resulta altament complicada perquè la superfície sobre la qual estan pintades les lletres compta amb una pendent pronunciada d'al voltant del 40 %. Per este motiu, el consistori ha hagut de recórrer a tècnics especialistes, que realitzen les labors proveïts d'equips de protecció individual per a salvaguardar la seua integritat física.

Tres fases
La primera fase de recuperació de les lletres ha durat dos setmanes i ha consistit a desbrossar tot el perímetre. A més, s'han eliminat les pedres que el cobrien i amb l'ajuda d'un compressor i mànegues de gran longitud s'ha retirat la brutícia i tret a flotació la pedra natural.
En la segona fase, s'ha procedit a aplicar tractaments per a evitar que les males herbes rebroten amb facilitat i cobrisquen la pendent, ha detallat Tortajada.
Durant estos dies es duu a terme el tercer i últim pas. Els tècnics han començat a donar la primera de les dues capes de pintura. Per a este procediment, s'empra pintura vial especial, més resistent a les inclemències meteorològiques.
En este apartat es compta amb la col•laboració de l'empresa local Pintures Fraycar, que ha facilitat la pintura de forma gratuïta, i a qui l'edil de Serveis Exteriors ha volgut agrair la seua ajuda.

Com un camp de futbol
La superfície total sobre la qual es treballa és pràcticament l'equivalent a un camp de futbol, ja que cada lletra mesura 130 metres d'alt per 40 d'ample. Si a açò se sumen les dificultats orogràfiques del terreny, és possible fer-se una idea com resulten de difícils els treballs.
Mayor ha volgut destacar el fet que una de les icones de la ciutat turística s'estiga rehabilitant «perquè es tracta d'un dels nostres senyals d'identitat més coneguts i del  qual els cullerencs ens sentim més orgullosos». Sobre això ha manifestat que en els 60 Cullera va viure l'eclosió del turisme i va idear este cartell com un dels millors reclams publicitaris que podia tindre. «Ara, quan Cullera comença a recuperar el seu prestigi turístic hem volgut també que el cartell torne a lluir i simbolitze la idea d'una ciutat que renaix, oberta i acollidora», ha afirmat Mayor.
El cartell de Cullera s'emplaça sobre la Serra de les Raboses i forma ja part del paisatge del municipi i de la Ribera, ja que és visible a desenes de quilòmetres de distància. El projecte l'ideà en els anys 60 el filantrop i escriptor local, Enrique Torres, i és tot un símbol del canvi socioeconòmic viscut pel municipi en eixa època, quan va passar de ser una població eminentment agrícola a una destinació turística de primer ordre.