Flor de cactus (manipuleu amb precaució) | Juli Verd
Ahir, passejant per l'Avinguda de Lluís Sunyer, vaig veure una dona d'edat avançada que es disposava a realitzar el gest domèstic, quotidià, simple i senzill de dipositar la bossa de fem en el contenidor gris de residus orgànics.
Molts dels contenidors d'aquesta via -i d'altres- han estat ubicats en els xamfrans de les cruïlles a la fi de maximitzar l'espai destinant a la zona blava -ja ho sabeu: cash, cash, cash- sense parar conter en que a la vorera hi ha la jardinera que tanca l'escossell de les palmeres, per la qual cosa i, si vols accedir frontalment al contenidor et veus obligat a caminar de costat mantenint l'equilibri per damunt dels quinze o vint centímetres que resten entre la peça jardinera i el pedal del contenidor. Cal dir que d'habitud, els laterals del contenidor es troben amb l'impediment de les bosses que han llençat al terra aquells que han abandonat la idea de jugar-se la fractura de malucs fent equilibri per les llambordes.
Doncs bé, quan la dona va aconseguir, amb un evident risc de caure i trencar-se els malucs, col·locar-se frontalment davant el contenidor i va prémer amb el seu fràgil peu el pedal -caríssim com el foc- que acciona el mecanisme que obri la tapa, aquest, com que estava tan atrancat a la vorera, va fer tope i va obrir-ne sols un parell de dits de la tapa. Aleshores, la dona d'avançada edat va des-fer el camí fet i va baixar a la calçada per mirar d'obrir la tapa de manera manual, amb el trànsit passant-li a frec, però com que aquests contenidors "Gran volum" són més grans que un temple la dona d'edat avançada no aconseguí d'alçar la tapa amb la mà.
Finalment vaig haver d'ésser jo, fort com un braç de mar, qui va haver-hi de brindar-se a dipositar la bossa de fem dins el fotudíssim contenidor de 1.190 €. Teniu vergonya? la coneixeu?