Després d'un mes de vigència del Decret llei del règim sancionador de mesures contra la propagació de la COVID-19, el Consell tramita un total de 3.606 denúncies d'infraccions que afecten  3.257 persones físiques i 249 negocis o establiments.
Així ho ha anunciat la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, al final de la reunió que ha mantingut aquest dimecres amb responsables de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències per a avaluar les iniciatives que s'han posat en marxa per a frenar la propagació de la malaltia.
Tal com ha explicat la consellera, la Generalitat rep al dia unes 150 propostes de sanció imposades per les policies locals, la Unitat Adscrita, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. Del conjunt de denúncies, el 96% són infraccions lleus imposades a persones que no portaven la màscara o ho feien de manera incorrecta.
Per províncies, la de València concentra el 47% de les sancions, amb 1.600 actes alçades. Li segueix Alacant amb el 32% (1.113) i Castelló amb el 21% i 692 denúncies. Aquest nombre de denúncies durant aquest període augmentarà ja que la Conselleria de Justícia les tramita conforme són remeses pels diferents cossos i forces de Seguretat i aquest procés encara està obert. Per a agilitar la tramitació dels expedients, la Conselleria ha incorporat a nou funcionaris (tres per província) dedicats en exclusiva a aquesta tasca.
La consellera ha explicat que el decret sancionador "tenia un marcat caràcter dissuasiu i no recaptatori" i els fons es destinaran a investigació sanitari.
A més, la norma s'ha revelat "com un instrument efectiu per a garantir el compliment de les normes fixades per les autoritats sanitàries". De les 3.257 persones sancionades, 474 han reconegut la infracció i tindran una rebaixa del 40% en l'import de la sanció.
Bravo ha insistit que la Generalitat està "fent tots els esforços per a evitar els nous contagis amb dispositius de seguretat" però, en tot cas, és necessària "la complicitat de tota la ciutadania per a evitar una transmissió comunitària i per a frenar aqueixos 772 focus actius" registrats en la Comunitat Valenciana.
"La seguretat sanitària és la base de la reactivació i la millor política econòmica passa, precisament, per enfortir la seguretat col·lectiva", ha assegurat.

Control dels locals sospitosos de prostitució
D'altra banda, la consellera ha anunciat que el dispositiu especial desplegat per la Unitat Adscrita, en col·laboració amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, per a la inspecció dels locals on se sospita que s'exerceix la prostitució "es completarà fins a arribar al cent per cent dels 143 establiments d'aquestes característiques dels quals tenim constància que existeixen en la Comunitat Valenciana".
Aquestes inspeccions es duen a terme sota una doble empara legal. D'una banda, el de la llei d'espectacles autonòmica, que permet sancionar a aquells locals on s'exercisca una activitat diferent a la que contempla la seua corresponent llicència; per una altra, la de l'esmentat decret llei de règim sancionador de mesures contra la *COVID-19 aprovat el passat 26 de juliol pel Ple del Consell.
El dispositiu especial, posat en marxa divendres passat, ha permés la inspecció de 37 d'aquests locals, dels quals, 18 són a la província de València, 13 en la d'Alacant i 6 en la de Castelló.
En aquestes 37 inspeccions s'ha proposat sanció per a deu establiments. En sis d'ells per tindre llicència diferent a l'activitat exercida i en els altres quatre per incompliment de mesures contra la *COVID-19. Quatre locals de València van tancar després de la inspecció i els seus responsables van assegurar que no tornarien a obrir.
Sobre aquest tema, la consellera ha assegurat que la Generalitat "està actuant en l'estricte marc de les seues competències" per a afrontar un problema com el de la prostitució per al qual fa falta un canvi legislatiu profund. Per això, la consellera de Justícia ha instat al Govern "que aborde els canvis legislatius necessaris amb una llei integral contra la tracta perquè no podem consentir aqueixa nova forma d'esclavitud".
Bravo ha explicat que és molt conscient que la prostitució que s'exerceix en aquests locals "suposa a penes el 20%" de tot el fenomen i que el Codi Penal només castiga el proxenetisme, "per la qual cosa l'única solució és l'abolició de la prostitució perquè no és sinó una altra forma més de violència i maltractament cap a les dones".