Membres del grup promotor pots-incendi de Carcaixent han recorregut la zona cremada per l’incendi que el 16 de juny de 2016 va calcinar 2.200 ha, deixant el 80% de  la superfície forestal del municipi calcinada.
4 anys després hem pogut comprovar com la vegetació, a poc a poc, va regenerant-se. Les espècies rebrotadores com la carrasca, el ginebre, el marfull o l’arborcer han crescut espectacularment, sobretot a les zones d’ombria i a les vessants dels barrancs. A les zones solana, més esposades al sol i amb lleugers pendents està costant més la regeneració, també perquè allí les pluges posteriors a l’incendi arrastraren part del sòl fèrtil que els ajuda a créixer, i ara podem vorer com prolifera la roca calcària entre xicotets mates de margalló, romers, timons i altres espècies de més reduïda mida.
La vegetació arbòria és la més escassa, a les carrasques i garroferes no els ha donat temps encara de rebrotar suficientment en altura i els xicotets pins que apareixen, de les llavors desperdigades per foc, apenes tenen mig metre d’alçada.
És el procés natural de regeneració, malgrat que cada vegada hi ha menys sòl fèrtil i la vegetació jove, entre 15 i 20 anys, rep els colps del foc, i el treball de recuperació és fa més difícil en aquestes condicions. Com més prop en el temps es repeteixen els incendis, més complicat resulta per a les muntanyes recuperar el seu estat primitiu, menys sòl fèrtil es queda i més roca blanca i calcària apareix per les vessant.
I és per això que durant la visita també ens ha preocupat la manca de gestió de la zona. En aquest aspecte, tot continua igual que fa 4 anys abans de l’incendi. No s’ha actuat sobre la superfície forestal de cap forma, ni s’han fet tasques de sanejament de la vegetació, treballs de selvicultura de prevenció d’incendis forestals o repoblacions amb espècies més resistents al foc. Senzillament, no s’ha fet res i ens preocupa la falta d’interès dels propietaris i del consistori municipal en aquest aspecte.
La població de Carcaixent va mostrar clarament la seua desil·lusió quan el foc de juny de fa 4 anys va arrasar les nostres muntanyes. Posteriorment, amb la creació del GP i el procés de participació va decidir que volien que la propietat d’aquestes muntanyes passara a mans públiques, i des de l’administració pública, es fera algun tipus de gestió. Una gestió pública que contempla els diversos usos que poden tindre les nostres muntanyes, una gestió útil i pràctica que a la vegada ajuda a minimitzar els danys de futurs incendis forestals.
Aquesta manca de gestió només pot provocar que en uns 4 o 5 anys un altre gran incendi arrasse de nou la vegetació jove que encara no ha madurat suficient per recuperar-se completament. I açò té conseqüències per a la població: més calor, menys pluja, menys aigua infiltrada a l’aqüífer, més erosió, més riscos d’inundacions, etc.
Per això ens agradaria llençar un missatge a l’ajuntament i a la ciutadania de Carcaixent des de les nostres muntanyes: cal fer alguna cosa perquè no es torne a repetir la catàstrofe de fa 4 anys!
Esperem que amb la finalització de l’estat d’alarma es puguen reprendre les reunions amb l’ajuntament en aquesta línia,  juntament amb les altres administracions respecte de la compra dels terrenys i encetar noves vies de comunicació per millorar aquesta preocupant situació.
Des del GP tenim clar que s’ha de continuar treballant amb la població, que és la que ha decidit el tipus de propietat i gestió que vol, i té a les seues mans decidir el futur de les muntanyes de Carcaixent i de la seua relació amb el municipi.