El Grup Senderista 'Olivetes Xafaes' de Sueca conquista el cim del Penyagolosa

Paga la pena gaudir d’aquest tresor del nostre territori que deguem cuidar entre tots

L’últim diumenge de març, el grup senderista “Olivetes Xafaes” comencem l’aventura de fer senderisme al Parc Natural del Penyagolosa ubicat entre Vistabella del Maestrat, Chodos i Villahermosa del Rio a la província de Castelló. Eixim de casa i encara és de nit, però pels carrers de Sueca es respira l’agradable oloreta de la flor del taronger, es nota que ja ha arribat la primavera.
El canvi d’hora d’eixe dia no va impedir que seixanta olivetes matineres i ben puntuals, deu minuts abans de les 7:00 del matí, ens concentràrem davant del Pavelló Cobert per a esperar l’autobús i donar el tret d’eixida cap al nostre objectiu: el cim del Penyagolosa, “el Gegant de Pedra” que diu la cançó de l’àlbum “La meua terra” de Paco Muñoz i música de J.A. Murillo, que aprofitàrem per a cantar en l’autobús.
De camí cap al nostre destí podem gaudir per la part dreta de l’autobús d’una eixida de sol espectacular, una bonica combinació de molts colors que aprofitem per a fer fotos. Fem una paradeta d’uns minuts a l’àrea de servei de La Plana i a continuació seguim fent camí, fins arribar al Parc Natural del Penyagolosa, on esmorzem prop del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, i com sempre l’esmorzar va ben acompanyat d’amics, amigues, olivetes, vi, entrepans, herberet, fruita, xocolata i fins i tot algun cafè.
Iniciem el nostre recorregut senderista de 9’5 quilòmetres i un desnivell aproximat de 540 metres pel Barranc de la Pegunta que es denomina així per una substància molt viscosa que s’obté d’un derivat de la resina de pi negre i s’utilitzava per a fer la marca a les ovelles. El Barranc de la Pegunta és com una gran farmàcia dins d’una pineda que els nostres avantpassats van utilitzar moltes de les plantes que es troben en aquest recorregut per a tractar malalties de persones i animals. A les clarianes del bosc de pi negre del Barranc de la Pegunta es donen les condicions òptimes per al desenvolupament de les orquídies, també trobem el cirerer de pastor, utilitzat per a aromatitzar les cases per l’olor de la seua flor i les tisanes de les seues fulles milloren la circulació i la tensió arterial.
Entre roures, pinars, alzinars i dins d’un mar de ginebrars, anem seguint unes fletxes verdes que va col·locant el nostre president Toni Llopis, i finalment, aconseguim el nostre objectiu: el cim del Penyagolosa que té una altitud de 1815 metres i sempre hem pensat que era el cim més alt de la Comunitat Valenciana, però s’ha pogut comprovar que el Cerro Calderón és més alt ja que té 25 metres més. Allí dalt, el vent bufa molt fort i podem divisar un paisatge impressionant rodejat de muntanyes, però lamentablement, també podem divisar el fum del greu incendi de Bejis i Montanejos que ha consumit més de tres mil hectàrees i ha obligat a desallotjar a moltes persones. Sabem que s’està fent tot el possible per a detindre el foc quant més prompte millor. Esperem que amb ajuda, es puga extingir este incendi en la major brevetat possible.
A la testa del Penyagolosa, podem apreciar dos cims, en un està el vèrtex geodèsic i en l’altre cim es troba una xicoteta caseta amb les antenes. Per a immortalitzar el moment hem fet moltes fotos i el nostre amic Fermín ha fet una bandereta verda amb el logo del Grup Senderista de la Ribera del Xúquer “Olivetes Xafaes” que s’ha col·locat damunt del punt geodèsic. Ara fa goig el Penyagolosa, el gegant de pedra, la seua testa està plena de color verd i li hem entonat un bell cant amb la cançó de Paco Muñoz, però li hem afegit altra estrofa amb la lletra que ha acoblat la nostra amiga senderista Gemma Boix: