• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
No hi ha dia, hora i minut que algun dels dirigents dels partits tradicionals, bé, tradicionals i maniàtics de la democràcia modelada al gust, carrege contra un partit que no és partit, ni quasi ningú dels que comprem el pa i parlem amb el veí a l’ascensor sobre l’oratge, sabem de què va, malgrat que els xicots i xicotes del cercle púrpura pengen cartells per anunciar que arriben al poble. Podemos ara és el mal, el dimoni, els senyors i senyores que poden admetre tots les desqualificacions que els dirigents espantats per la pèrdua del poder o per l’absència i dificultat d’obtindre’l se’ls passe pel cap.
L’altre dia vaig veure un d’aquest cartells. Era estrany, amb els colors del partit i la signatura adient, per tant tot em feia pensar que era oficial, dels assembleistes. “Podemos País Valencià”, deia el cartell i tot et convidava a una assemblea participativa. Ni “Podem País Valencià”, ni “Podem Comunitat Valenciana”, ni “Podemos Comunidad Valenciana”, ni “Podemos País Valenciano”, ni..., posava “Podemos País Valencià” per tant a què temen els dirigents, si està tot ben clar amb l’eslògan triat. El bateig, civil, deixa a les clares el tarannà del futur partit o federació, o assemblea valenciana.
Probablement la por és per la pura democràcia que volen aplicar i, que ells, acostumats a la corbata o la jaqueta de pana no estan disposats a realitzar, perquè fa calor o perquè plou, que ja saben que el País Valencià és una terra d’extrems i extremista, en moltes vessants, i els polítics nostres i els avinguts de terra endins, estan acostumats a la feina de despatx, malgrat que alguns a nivell local, i que no són de Podemos, s’estan arromangant les mànigues i ficant-se per feina, per feiners o perquè estan convençuts que el sou o el vot cal guanyar-se’l i fer-lo valdre.
No sé com ni qui dirigirà “Podemos País Valencià”, però amb la dicotomia de llengua i el gentilici de l’assemblea, suposadament federal, és mes ideologia de la mateixa, tampoc no inventaran una nova administració de la cosa pública, potser amb altres mecanisme, que també cal veure fins on arriben el dia que pel que indiquen les enquestes, tinguen responsabilitat de govern. El nom ja fa pensar en el sucursalisme centralista, però, què altra cosa poden fer, si han nascut a Madrid, això és invariable, siguen del partit que siguen, tret Compromís i alguns d’EUPV que s’encaboten —en un bon sentit— en el comunisme, el republicanisme i el dret a decidir; i el gentilici, sembla que siga la penicil·lina que tranquil·litze als desconfiats, justament del castellanisme del nom: tranquils, respectarem la idiosincràsia històrica del país, en som conscients de l’autonomia històrica,..., però, Espanya és indivisible i redona, a més mai s’hi posa el sol, i una cosa és la federació a l’alemanya, o la brasilera, i altra una confederació, això ja és trencar el cercle.
Se’ls pot acusar de moltes indefinicions ara per ara als xicots i xicotes de “Podemos País Valencià”, ara de ser antisistema i dur roba de segona mà, sembla més bé una queixa d’aquells que són conscients que per molt que canvie la cara els resultats no arriben, clar això els passa per pensar que la jaqueta de pana i la camisa blanca et dona arguments per recuperar València i Madrid, quan el problema és que no eres conscient que el teu partit està format per federacions, una majoritàriament castellana, i hegemònica, i altres que lliurement decidiren adscriure’s al gros, al germà imponent d’aleshores. Després que el PP vilipendie Podemos, siga País Valencià o Comunida de Madrid, és una cosa que entre dins del guió, també és una estratègia, ells més a la dreta només tenen cercles púrpures assemblearis de la fe de Crist i els de l’esvàstica egípcia, òbviament tot el que faça Podemos serà vist com un atac a l’establishment del capitalisme i el res dels ordinaris.
El mal de Podemos és probablement que molesta a tot el món, uns per excés, a altres per defecte. La sort dels partits tradicionals és la desmemòria col·lectiva, ara el dia que algú s’adone dels fraus, les mitges soluciones i els interessos personals que han mogut l’estat des del segle XIX, no els salva de la desfeta ni Marx, ni Fraga, ni Mao Tse-tung.
L’altre dia vaig veure un d’aquest cartells. Era estrany, amb els colors del partit i la signatura adient, per tant tot em feia pensar que era oficial, dels assembleistes. “Podemos País Valencià”, deia el cartell i tot et convidava a una assemblea participativa. Ni “Podem País Valencià”, ni “Podem Comunitat Valenciana”, ni “Podemos Comunidad Valenciana”, ni “Podemos País Valenciano”, ni..., posava “Podemos País Valencià” per tant a què temen els dirigents, si està tot ben clar amb l’eslògan triat. El bateig, civil, deixa a les clares el tarannà del futur partit o federació, o assemblea valenciana.
Probablement la por és per la pura democràcia que volen aplicar i, que ells, acostumats a la corbata o la jaqueta de pana no estan disposats a realitzar, perquè fa calor o perquè plou, que ja saben que el País Valencià és una terra d’extrems i extremista, en moltes vessants, i els polítics nostres i els avinguts de terra endins, estan acostumats a la feina de despatx, malgrat que alguns a nivell local, i que no són de Podemos, s’estan arromangant les mànigues i ficant-se per feina, per feiners o perquè estan convençuts que el sou o el vot cal guanyar-se’l i fer-lo valdre.
No sé com ni qui dirigirà “Podemos País Valencià”, però amb la dicotomia de llengua i el gentilici de l’assemblea, suposadament federal, és mes ideologia de la mateixa, tampoc no inventaran una nova administració de la cosa pública, potser amb altres mecanisme, que també cal veure fins on arriben el dia que pel que indiquen les enquestes, tinguen responsabilitat de govern. El nom ja fa pensar en el sucursalisme centralista, però, què altra cosa poden fer, si han nascut a Madrid, això és invariable, siguen del partit que siguen, tret Compromís i alguns d’EUPV que s’encaboten —en un bon sentit— en el comunisme, el republicanisme i el dret a decidir; i el gentilici, sembla que siga la penicil·lina que tranquil·litze als desconfiats, justament del castellanisme del nom: tranquils, respectarem la idiosincràsia històrica del país, en som conscients de l’autonomia històrica,..., però, Espanya és indivisible i redona, a més mai s’hi posa el sol, i una cosa és la federació a l’alemanya, o la brasilera, i altra una confederació, això ja és trencar el cercle.
Se’ls pot acusar de moltes indefinicions ara per ara als xicots i xicotes de “Podemos País Valencià”, ara de ser antisistema i dur roba de segona mà, sembla més bé una queixa d’aquells que són conscients que per molt que canvie la cara els resultats no arriben, clar això els passa per pensar que la jaqueta de pana i la camisa blanca et dona arguments per recuperar València i Madrid, quan el problema és que no eres conscient que el teu partit està format per federacions, una majoritàriament castellana, i hegemònica, i altres que lliurement decidiren adscriure’s al gros, al germà imponent d’aleshores. Després que el PP vilipendie Podemos, siga País Valencià o Comunida de Madrid, és una cosa que entre dins del guió, també és una estratègia, ells més a la dreta només tenen cercles púrpures assemblearis de la fe de Crist i els de l’esvàstica egípcia, òbviament tot el que faça Podemos serà vist com un atac a l’establishment del capitalisme i el res dels ordinaris.
El mal de Podemos és probablement que molesta a tot el món, uns per excés, a altres per defecte. La sort dels partits tradicionals és la desmemòria col·lectiva, ara el dia que algú s’adone dels fraus, les mitges soluciones i els interessos personals que han mogut l’estat des del segle XIX, no els salva de la desfeta ni Marx, ni Fraga, ni Mao Tse-tung.
Sixto Ferrero