No tinc ganes d'acalorar-me
Ahir em van convidar a esmorzar uns amics i no vaig poder negar-me, la carn és dèbil. La cambrera anava prenent nota, tots anaven demanant mig 'bocadillet'... Són de mata morta i de 'pitiminí', ningú és perfecte. Em va arribar el torn l'últim perquè em vaig assentar en el córner i vaig trencar la baralla, aprofitant que estem en plenes olimpíades buscava la medalla d'or i vaig demanar un 'bocadillo' sencer, com els hòmens, que és el que toca; així ho va deixar escrit Déu en el llibre del Gènesis quan estava creant el món.
Que em perdona la humanitat, però això del mig 'bocadillet' és una mariconada que espere un dia siga castigat pel Tribunal Suprem en tots els ordes: civil, penal, contenciós-administratiu i social. I això en plan figueta mustia, perquè si governara jo ho arreglaria en un 'menuto' i tot aquell que en un esmorzarot valencià demane mig 'bocadillet' que li caiguen tres anys de presó, però sense passar pel jutjat, a pèl.
Garsilaso de la Ribera, servidor de vostés
Oli panoli, tararí que te vi
Advertència de l'autor
per als sabuts i acadèmics
El meu valencià té alguna falteta
i pot ser que algun ripio,
però em van ensenyar que al lloc se l'anomena sitio
i a la mamella teta.
En l'escola em va imposar el castellà un retor,
fera fred o calor.
I ara parle valencià d'hort.
Mala sort!
Al mateix preu, poden llegir més dotoreries de
Garsilaso de la Ribera posant el dàtil en el botonet