L’informe ‘Rius hormonats’, investigació conjunta d’Ecologistes en Acció i l’organització Pesticide Action Network Europe, mostra l’elevada contaminació per plaguicides que pateixen les aigües superficials de la península Ibèrica. L’anàlisi es basa en dades oficials dels Programes de Vigilància de la Qualitat de les Aigües de 10 Confederacions Hidrogràfiques, que en compliment de l’obligació legal han proporcionat les seues dades de mostreig.
Les anàlisis evidencien que totes les conques contenen plaguicides tòxics:
→ En 2016, es van detectar 47 plaguicides dels 104 analitzats.
→ 26 dels 47 plaguicides detectats són o se sospita que són disruptors endocrins, substàncies que interfereixen amb el sistema hormonal.
→ El 70% dels plaguicides detectats, com el lindà, el DDT, l’atrazina o l’endosulfan, van ser prohibits fa anys.
→ Els plaguicides més habituals són els insecticides (45% del total) i els herbicides (40%).
Molts dels plaguicides detectats han sigut prohibits per causar càncer, provocar malformacions o per afectar la reproducció d’animals silvestres i éssers humans. A més, els sospitosos de ser disruptors endocrins s’haurien de prohibir per causar malformacions, malalties dels sistemes immunitari, neurològic i hormonal.
Les conques hidrogràfiques més contaminades són aquelles on es desenvolupa una agricultura més intensiva:
Xúquer És, amb diferència, la conca més contaminada. En 2016 s’hi van detectar 34 dels 57 plaguicides analitzats, 22 dels quals estan prohibits i 21 són possibles disruptors endocrins. Algunes substàncies, com el DDT, el clorpirifòs o l’endosulfan, es detecten molt sovint, algunes en concentracions molt per damunt del límit permés.
Ebre S’hi van detectar 21 de les 37 substàncies analitzades, de les quals 16 són possibles disruptors endocrins. No està autoritzat l’ús de 18 plaguicides detectats.
País Basc S’hi van detectar 17 de les 55 substàncies analitzades, de les quals 14 poden ser disruptors endocrins i 15 no estan autoritzades, com el lindà i els seus isòmers, que són les substàncies detectades amb major freqüència.
Tajo S’hi van detectar 15 de les 17 substàncies analitzades, de les quals 13 són possibles disruptors endocrins i 12 estan prohibides.
Miño-Sil S’hi van detectar 13 dels 58 plaguicides analitzats, dels quals 11 poden ser disruptors endocrins i cinc són d’ús prohibit.
Duero Amb 12 plaguicides detectats dels 34 analitzats, dels quals 10 són o se sospita que són disruptors endocrins i vuit estan prohibits, com l’herbicida isoproturon, la substància detectada amb major freqüència i concentració.
Segura S’hi van detectar nou de les 57 substàncies analitzades; sis poden ser disruptors endocrins i sis no estan autoritzades.
Guadiana S’hi van detectar set de les 27 substàncies analitzades; l’ús de sis no està autoritzat i altres sis se sap o se sospita que són disruptors endocrins, com l’herbicida terbutilazina, detectat molt sovint i en concentracions molt elevades.
Galícia Costa Només s’hi han detectat tres de les 55 substàncies analitzades, entre aquestes l’insecticida clorpirifòs que és disruptor endocrí, i dos herbicides prohibits.
Cantàbric En 2015 només s’hi van detectar dos de les 21 substàncies analitzades i en una única mostra en ambdós casos. Les dues substàncies estan prohibides i una d’aquestes, el lindà, és a més un disruptor endocrí.
El clorpirifòs, un insecticida neurotòxic, s’ha detectat en vuit de les 10 conques analitzades, la qual cosa revela el seu ús extens i prolongat. El glifosat, que s’ha analitzat únicament en cinc de les conques que han proporcionat dades, ha sigut detectat en totes les mostres preses a la conca del Xúquer, és la substància detectada amb major freqüència en la conca del Tajo i el segon plaguicida en ús més detectat a les conques internes del País Basc, la qual cosa mostra l’ús extens de l’herbicida tòxic.
Els residus de lindà i els seus isòmers es detecten en set de les 10 conques analitzades a causa de la mala gestió dels residus generats durant de la fabricació de l’insecticida, fins als anys 90.
És preocupant la presència de mescles de múltiples plaguicides en una mateixa conca, com ocorre a la del Xúquer (34 plaguicides) i la de l’Ebre (21) perquè diversos estudis han mostrat que l’exposició a mescles de plaguicides disruptors endocrins pot multiplicar la toxicitat de cadascun.
Espanya, amb un consum de 78.818 tones en 2014, és el país europeu que més plaguicides utilitza. Aquest ús massiu comporta la creixent presència de residus de plaguicides en els aliments i en el medi ambient.
Així doncs, la Confederació d'Ecologistes en Acció urgeix a transformar l’insostenible sistema agrari actual en un sistema agroecològic. A més, demana al govern espanyol que prohibisca l’ús dels plaguicides disruptors endocrins i que pose en marxa un pla per reduir l’ús de plaguicides a Espanya un 50% en els pròxims 10 anys, tal com ho han fet ja França i Dinamarca. També destaca la necessitat d’actualitzar la normativa ambiental al coneixement científic, ampliar i unificar els programes de vigilància de plaguicides en aigües i, per descomptat, fer complir la llei!