Els regals

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

No sé ben bé si era una practica estesa, com tampoc recorde quin dia i en quin moment ens vam adonar que fer aquell regalet nadalenc a la tutora del col·legi era una pràctica habitual que no portava enlloc. De menut, els pares convençuts per l’acció i decisió d’altres pares, ens donaven un dia un mocador embolcallat, una caixeta de bombons,.. “avui és el dia que li donaràs el regal”, ens deien. Era el dia abans de marxar a casa per les vacances nadalenques. La tutora els rebia de bon grat, i a poc a poc la taula s’omplia de caixes, bosses,... decorades amb cintes roges, paper gouache,..., els obria i anaven passant. La dona rebia regals de tots, uns més grans altres més menuts, dels rics i dels pobres, com manava la tradició, els alumnes, com aquells pastors de Betlem, portaven al seu messies el detall, aleshores una gallina o un xaiet, a l’escola uns bombons, una botella de mistela, un mocador,... o unes arracades aquells més adinerats.
Els xiquets pledejaven per decidir qui li portava el regal més car, important, impactant, el més influent, el que li causés més emoció a la tutora. Qui anava a pensar que aquell regal, habitual, normal, jerarquitzat podia semblar un acte de suborn, de condicionament, de buscar el favor il·legítimament? Ningú ho pensàvem, com he dit, era una pràctica d’allò més habitual. Establerta en el funcionament del col·legi, una regla no escrita, però d’obligat compliment. Aquells que gosaren saltar-se-la... ho tenien clar, els pares, des de fora ja feien les sentències i els xiuxiuejos adients: aquell no porta regal.
Ningú de nosaltres no diem que aquell desori cap a la tutora anés a influir negativament en les qualificacions, en les notes. Cap de nosaltres creava el paral·lelisme entre un regal amb un corresponent augment de nota, o, posem per cas no dur regal suspendre o, allò més ignominiós, si el regal no li agradava baixaria unes dècimes la nota final? El regal, com he dit habitual, era des de les nostres ments de xiquets innocents, amb la millor de les intencions: fer el que feien tots.
Ara, com he dit, no recorde quin dia vaig decidir deixar de fer regals a la tutora, no sé si en tercer, quart, quint,..., no sé. Allò que sí recorde és que ho vaig deixar de fer perquè creia era una pràctica arcaica, pagar en forma de regal per agraïment a que m’ensenyaren, per molt bé que em caigués la tutora i molt bé que hagués fet el seu treball. Carai! si estava en el meu dret a ser educat dignament. Estic molt orgullós de recordar que vaig ser jo qui vaig decidir deixar de fer regals a la tutora, per arcaic i innecessari.
I vol dir l’empresari Ortiz, imputat en Gürtel i Brugal, qui ha declarat que duu anys, dècades, fent regals als alcaldes i polítics per Nadal com un acte habitual, que a més ha reconegut que encara en fa, bé que ara diu que són targetes i no pernils, que aquests regals no són per pujar nota al final de curs, per molt estesos i habituals que estiguen? I qui diu pujar nota, és aconseguir contractes i licitacions públiques.
Per això a Alacant, un de cada cinc euros que paguen d’impostos van directament al compte de l’empresari Ortiz, malgrat estar imputat.
A tot això, no he volgut entrar en el fet tan meritori de regalar un bon vi, o un bon whisky o conyac, al metge que t’opera de fimosis. I qui diu fimosi, posem per cas al cirurgià que extirpe aquest càncer, i qui diu protuberància cancerígena, diu mafiosos com l’Ortiz; què regalaria aquest paio a la tutora del col·legi?