En un mercat persa

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Ja sabem que en un programa electoral hi ha una idea irrenunciable, dos o tres que arriben a acordar-se i és desdibuixen, es fan etèries i poc pragmàtiques —ens afecten poc o res en el tarannà de contribuents, que ara per ara és el que ens interessa, pagar menys i obtenir més i millor serveis— i, moltes, la gran majoria, que mai no  arriben a realitzar-se i cauen en l’oblit, o bé fan que caiguen i que ens oblidem, nosaltres som els que les hem d’oblidar, els partits a la pròxima legislatura, durant el període de promeses i accions, les recuperaran. Després, mentre transcorre el manament governamental, el discurs polític ja s’encarregarà de justificar aquests oblits —premeditats—, ens vendran la cantarella de les circumstàncies econòmiques, socials, disjuntives i impediments superiors autonòmics, estatals o europeus (ara ja no hi és Zapatero per assenyalar-lo però, de tots els mals), per tal de justificar davant l’electorat la no realització o la sí edificació. Tanmateix el PP d’Algemesí tomba pel dret d’aquestes pràctiques polítiques i vol fer el seu programat i promès edifici del mercat. Està en el programa, i una promesa és una promesa. I com allò de l’acció-reacció newtoniana, l’oposició —que per això es denomina així, perquè deu exercir la contra i fiscalització del governant—, munta campanyes opositores a la construcció del mercat persa i es pretén mesurar, per quantificació de caps opositors, la idoneïtat i jurisprudència de l’«edificació mercantil». I cal reconèixer que la idea popular està ben pensada, perquè posar dins del mateix edifici diferents elements o serveis al ciutadà fa que molts estiguen indecisos de la seua viabilitat. No necessitem un mercat municipal però, clar que sí  cal una oficina d’informació i turisme i un gimnàs, o potser sí cal el mercat perquè això és venda pròxima i tracte familiar, com el de tota la vida ha tingut el poble encara que no fem fitness i tant ens faça el turisme i la informació, o tot just a l’inrevés, som uns apassionats de les nostres coses culturals i volem que el turista rus, xinès i americà —que són ara per ara els que venen en masses, no sé si també a Algemesí—, estiga ben informat d’on aparcar el cotxe, quina gamma i oferta hotelera tenim, que valen els tiquets del museu d’art modern,... El cas és que la proposta està ben premeditada, si no és per una cosa és per altra, fa que desitgem el mercat, o almenys l’edifici. A més és una promesa i això a Algemesí li dediquem una processo fins i tot, es pot dir que això ve de dalt. Tampoc no hem d’oblidar que amb l’edifici omplen altres buits, ja no els podran acusar de no propiciar l’esport: farem un gimnàs; o de no treballar per promocionar la processó i festa algemesinenca: farem una Tuorist info al bell mig del poble; o els mercaders no podran acusar-los de trair una promesa electoral, no això ha quedat clar que no ho faran. Les promeses són les promeses, altra cosa són els juraments, això només es reserva per a la convicció divina o quan hom jura un càrrec ministerial, però l’administració local és altra cosa, és més de promeses als teus veïns.
I parlant de juraments, supose que quan un polític, ni que siga local, promet jurament al i del seu càrrec, està també entre altres, el de fer allò que el poble en la seua majoria democràtica li demana, al cap i a la fi és qui paga amb els seus impostos els seus sous, justificats o no, guanyats o no, quantificats en hores o en especies, però els polítics no haurien d’oblidar, que són funcionaris electes per sufragi i no per oposició, per tant són interins, no vitalicis ni eterns, tenen data de caducitat, però les construccions altrament romanen sine die. Per tant, si està en el programa construir un mercat, supose també i donem per fet que s’ha fet un estudi de mercat sobre l’afluència a tots els equipaments i la viabilitat econòmica: parades, gimnàs i Tourist Info, no siga cas que la gent acostumada a no tindre quasi mercat vaja a comprar al «super», s’entrene en els gimnasos que ja hi ha i els turistes que ens visiten, que són bàsicament valencians i de comarques pròximes a més a més (encara no he vist cap autobús d’orientals  amb les seues Nikon al bescoll), estan suficientment informats amb les dades que ja es donen per Internet.
Que no es vol consultar la ciutadania perquè insisteixen que es una promesa i s’ha de fer? Només cal passar-se per Cullera, allà hi ha un mercat amb quatre quadrants de parades, ara només en funciona un i a mig gas, els altres s’han convertit en coses que poc o res tenen a veure amb un mercadeig de consumibles, ara també val a dir que aquell mercat ja estava d’anys i anys i no envaeix cap plaça, sinó que és en si un punt d’encontre, fins i tot dins d’un quadrant, ara auditori jo he sentit tocar “En un mercat persa”, un poema simfònic descriptiu de Ketelbey. Per cert, molt recomanable per la descripció del mercadeig, i l’efecte és com un transport metafísic a l’època daurada del comerç oriental, aquell de la ruta de la seda, només que sense construccions hipotecàries. Més ve d’algaravia i parades ambulants, com el que es fa ara a Algemesí.