Era per fam i males collites

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Hi ha una lleugera diferència entre la celebració de la diada d’una comunitat autònoma i altra. Al remat, tret d’una, Catalunya o dues, País Basc, la resta sembla s’han institucionalitzat sota l’aixopluc de la desafecció generalitzada, tot això per no parlar de pura ignorància. Després d’assaonar-me amb uns dies com s’ha celebrat el 9 d’octubre arribe a la conclusió, que la gent encara no sap massa bé que es celebra. La gent em fa la cosa, generalitzant, hi haurà qui sí ho sap però, posem per cas els centenars de veïns del carrer Rei en Jaume del meu poble, no ho saben. Aquests per exemple, o els de moltes altres viles, creuen que el dia 9 d’octubre, és la celebració de la constitució de les corts regionals. Tal qual se celebra per exemple i posem per cas, a Castella-La manxa o Extremadura, o Castella La vella, i fins i tot Madrid té una diada geocèntrica, per definició no és una regió, si no la seu de la capitalitat d’Espanya, i concentra l’esforç en allò de defendre Madrid, la capital, de l’invasor francès el 2 de maig.
Això de les diades es va fer per reconèixer, un pèl, les nacions històriques, sota el paraigua de la Constitució del 78. Aleshores, reconèixer lleugerament, que hi havia regions on tenen una història, obligava a crear una història paral·lela per a les que no la tenien. Ben bé no la tenien com a independents, com a pobles autònoms, i es va crear la diada commemorativa de la constitució de les corts regionals on fan una xarrada institucional, quatre balls típics, una cercavila d’exhibició de forces regionalistes, reconstruïdes per a l’ocasió, i un dinar per als governants, els vilatans de la regió ja s’ho faran, a casa, com un dia més, però festiu.
Diu la font històrica que en el centenari de la conquesta de València el 9 d’octubre de 1338, assolava una fam tan profunda que aquell mateix dia es va preparar una processó per tal de demanar a Sant Dionís que minvés la gana, o augmentés les collites que feia temps eren minses, escasses. Es va requerir la presència del rei, aleshores Pere el Cerimoniós, sembla s’hi trobava a València, perquè feia uns dies havia jurat els furs, però va declinar la invitació per motius de salut. Aleshores, els prohoms van substituir la persona del rei, necessària per a una processó cívico-religiosa, pel seu estendard. L’estendard reial. Aquest, simbolitzava la persona i la llei del rei.
Allò, certament, no va servir de res, el prec a Sant Dionís, ara seguim patint fam i desídia, i el camp, malgrat que brota no dóna ni per a passar cassa. La gana, i la desgana provocada, ens ha ennuvolat la vista, i la consciència, i allò més complex, ens ha fet oblidar la història i l’hem substituïda per altra que alegrement hem deixat que ens encolomen.
Aquell rei, no havia jurat la Constitució Espanyola, ni la constitució de cap Cort Regional, si no la legislació foral del Regne de València, d’un país lliure, que només es devia al rei (i els senyors feudals, en cas de ser vila de senyor), i la pregària era per demanar què menjar, que la cosa pintava negra. Amb els anys de bonança la cosa prengué un gir d’adhesió, cap a la monarquia. La processó prenia un caire cívic i oblidava la religiositat. Era un dia per enaltir el rei i els seus predecessors conqueridors. En arribar la Nova Planta, s’eliminen els reis predecessors i s’instaura un de nou, aquells senyors i els seus corregidors i capità general s’encarregaren de mantindre l’exaltació cap al nou rei borbó, però el poble durant anys s’hi resistia a oblidar els reis de la seua branca (i si volen es llegeixen De bello rustico Valentino, on poden corroborar-ho de veu de Miñana des del “borbonisme”. Hi és a les biblioteques)
Bé, tot això ara ningú, vull dir del poble planer, els de carrer de volta de processó cívica del meu poble, sembla que ni ho saben ni ho volen saber, ni els interessa gens ni mica. Han convertit, i hem deixat que convertisquen, una celebració amb una història, més o menys afortunada, però nostra, en una celebració de l’aniversari de constitució de Corts Regionals, tan fa li digues Extremadura que València. Aleshores per a què? si als pocs dies ja celebren a Madrid l’aniversari de totes les regions.
Allò que tampoc hi havia a la processó cívico-religiosa de 1338 eren nazis amb pancartes tan cridaneres amb frases tan eloqüents (o incongruents) com: «aborto genocidio»; adornada amb una esvàstica. Definitivament la història ens importa un rave i qui no es crea una història paral·lela és perquè no vol. No sé si serà la darrera processó cívica que veure’m amb nazis campant a pleret, però ni que fos per un dia, ja ens estaria bé un poc d’amor propi, ni que siga per la gana o contra el desgovern.