És que això tu no ho entens...

“La desfeta que ha suposat per a les actuals generacions d’alzirenys la renúncia consistorial a tenir al nostre abast un bosc de ribera situat en l’Hort de Redal”

Jo no sé a vosaltres però a mi aquesta frase sempre m’ha semblat d’una aspror insuportable i obertament hostil, més que res per la càrrega de menyspreu i la mala baba implícita que porta. No us l’han amollat mai? Sovint et poses a parlar d’alguna cosa i el teu interlocutor en veure que comences a inflar-li els nassos amb allò que no li ve de gust escoltar et talla per la part de l’os amb un ganivet esmolat: És que  això tu no ho entens. I prou. Arribats en aquest punt ja no cal parlar més, continuar amb la conversació o la discussió resultaria del tot inútil. El teu interlocutor manifesta atresorar uns coneixements que tu, vulgar mortal, no n’assoliràs mai de la vida. Has  d’entendre que l’altra part s’ha tancat en banda i no està disposat, de cap manera, a atendre les raons i les insolències que se’n deriven de la teua manifesta ignorància. Sovint, la frase s’accentua amb un colp de veu: És que això tu no ho entens!, així, amb signe d’exclamació final, aleshores el seu significat equival a aquella altra de “ja s’ha estacat el carro” i com tot el món sap, quan el carro s’estaca no va ni avant ni arrere.
I ho dic tot això perqué l’altre dia  parlava amb un funcionari municipal, d’aquells assenyats que coneixen fil per randa els afers de la casa gran, i em penedia jo de la desfeta que ha suposat per a les actuals generacions d’alzirenys la renúncia consistorial a tenir al nostre abast un bosc de ribera situat en l’Hort de Redal. Li treia a col·lació aquella frase del genial Grouxo Marx: “partint del no-res hem assolit les més altes cotes de la misèria” i que en el cas alzireny caldria substituir per “partint d’un camp de tarongers hem arribat a un camp de nectarines i magraners pagant per això no-sé-quants milions d’euros”.
El cas és que hui el bosc de ribera de Redal podia ser una realitat, 150.000m2 de xops populus alba, saus Salix Babylonica, roures Quercusrobur... un pulmó fresc i amable a l’abast de tots els alzirenys i on poder guarir-se de la basca estiuenca que ens assota. Un lloc a disposició de tots els ciutadans que no disposen d’una segona residència on fugir d’aquesta ciutat que, poc a poc, va fent-se insuportable. Un bosc semblant al d’altres poblacions com la xopera d’Algemesí o l’albufereta d’Anna on poder anar-hi a passar el dia en família o en companyia d’amics i que al remat no existeix en Alzira.
Li citava jo, una mica de pura-pensa allò que a finals del XIX deia Eufemio Moreno per reclamar la creació d’un bosc a Bogotà:
 
“En todas las capitales civilizadas del mundo hay un centro que atrae en los días de descanso a las gentes, en donde encuentran diversiones honestas y apropiadas para ellas y sus familias, que aleja de ciertos focos de corrupción especialmente a la juventud, tales como el Central Park en New York, el High Park (sic) en Londres y el Bois de Boulogne en París. La mayor parte de los habitantes de estas felices poblaciones se trasladan allí en busca de expansión y alegría, y vuelven, al empezar la semana al trabajo o al estudio, sin que un pesar les acompañe. Nuestra capital, ya un poco populosa, necesita de un canto y de algo que aleje a nuestra juventud de los clubs o casinos”.
Decimonònic em direu, ja ho sé. Utòpic. Pueril. Tot el que vullgau, però amb eixe pensament foren construïts arreu del món els grans parcs   que hui tanta enveja ens fan.
Em parlava aleshores el meu interlocutor de diversos i successius PGOU’s, requalificacions, volumetria, préstecs, interessos bancaris, permutes, i bla, bla, bla... i jo torna-li amb això dels arbres plantats per la pròpia ciutadania per implicar-s‘hi amb el projecte, dels bancs de fusta per poder seure a dinar, de la bondat de l’ombra i de la necessitat que en tenim; de que els nostres fills puguen copçar el pas per les estacions no sols perqué ho diga l’home del temps. De sobte el meu interlocutor em va tallar: És que tu això no ho entens!
Ni ho entenc ni vull entendre-ho!