Exemples

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

No hi ha dubte que res aclareix millor una explicació, una dissertació, un concepte o un procediment mecànic... que un exemple. Per això, la fraseologia popular o intel·lectual, bé siga amb sentència o aforisme, va crear, —no sé quan—, la frase: «més val un exemple que mil paraules». L’ésser humà, per molt que ens vulguen fer creure, —alguns—, que està deshumanitzat completament i que viu d’espatlles a la seua realitat social, en una època no massa remota, era pragmàtic, i l’exemple de la frase, és el millor exemple, —valga la redundància—, per a resumir i fer entendre el pragmatisme de posar exemples. I òbviament, la frase és d’allò més encertada, ara, una cosa que hem de tindre clara, a l’hora de posar els exemples que executaran l’aclariment final, és que l’exemple triat ha de ser bo. Si és dolent, inapropiat, ens caurà l’esforç de fer-nos entendre, de convèncer a l’interlocutor, o d’ensenyar, si es que som pares que estem educant els nostres fills. Però si l’exemple és encertat, idoni, propici, la cosa anirà rodada. Ens estalviarem temps, diners i recursos. És a dir, no caldrà que ens aboquem hores i hores en dir als nostres fills una i altra vegada, que cal ser perseverant en els estudis, dia a dia, perquè així no caldrà el dia d’abans sofrir nervis, son, cansament, perquè han estat estudiant fins ben tard, i inseguretat perquè ho han deixat fins l’últim moment, aquesta conversa o explicació, es reitera en moltes famílies, dies, setmanes, és l’educació constant. Però si els posem un bon exemple, ho entendran ràpidament, i això de la perseverança, la tenacitat en l’esforç ho assimilaran en el moment si els contàrem, per exemple, la història de les ratlles de les zebres i com el científic de la universitat Califòrnia Davis, el professor de biologia Tim Caro, quan ningú trobava explicació al per què de les ratlles de les zebres, quan cap equídnid en té, ell es proposà estudiar i localitzar la focalització de la mosca tse-tse i els tàvecs, i després d’estudis perllongats, de paciència i tenacitat va descobrir i publicar fa uns dies (Nature Communications) que la zebra a diferència de tots els equins de peülla, ha desenvolupat les ratlles del seu cos com a escut de defensa davant la mosca tse-tse i aquells insecte que piquen i produeixen malalties mortals, perquè segons ha demostrat el científic americà, les mosques que mosseguen, com la tse-tse, defugen de les tonalitats intercalades dels colors blancs i negres. I això, aquest descobriment, no se sabia, perquè segons explicava, molts altres com Charles Darwin o  Alfred Russel Wallace apostaven per un sistema de camuflatge, en veure que caminaven cap al no-res desistiren, però ell ha estat tenaç i ha arribat a la troballa explicativa de les ratlles de les zebres i la seua funcionalitat, defensiva.
Si més no, crec és un bon exemple de com la tenacitat en els objectius, ens pot conduir a l’èxit o almenys a obtindre respostes i conclusions. Però com dèiem els exemples són o bons o dolents, apropiats o desafortunats, el problema amb l’ús dels exemples és quan aquests provenen de l’entorn, és a dir quan la societat, representada en altres persones, ens imposen o ens mostren tothora exemples inapropiats, aleshores tenim un poblem. Si fem cursos de seguretat vial per a xiquets i infractors i tot seguit ens posen l’exemple de l’aparcament a la Gran via de la senyor Aguirre, si eduquem en valors com la honradesa i la humanitat i després Hisenda recupera un bon nombre de diners negres de la compravenda d’or, si confiem en els representants del poble i ens encolomen al primer lloc de la corrupció i ens involucren amb quasi tots els casos de corrupció, és que ara per ara som una societat que donem un exemple molt pejoratiu. Altre problema és que l’exemple s’assimile i hipoteque els hàbits i accions de les generacions futures. Això seria massa trist i de fer-s’ho mirar, ara com més prompte millor.