Havia de ser Burgos?

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Fa més o menys deu anys vaig estar a Burgos. Fou un viatge amb la banda per participar a un certament a Aranda de Duero i, sincerament el temps fa que el record siga una mica efímer. Ara per ara només recorde dos conceptes de la gran ciutat castellana: la botifarra grossa de Burgos i la seua catedral. Ara, vull dir, en aquest precís instant que escric açò,  sintetitze els conceptes que recorde i veig que el record s’amplia en escriure els conceptes, és a dir que al recordar la botifarra recorde que els mesons de bon menjar eren quantiosos, hi havia per tot arreu i de tots eixia una aroma que alimentava. No puc dir que allí fes olor a «fritanga». De cap de les maneres. Us promet que estic sent sincer, al centre històric de Burgos fa olor a comensals de gran buquet, i no per això són restaurants, «asadores» és el nom de quasi tots els llocs de restauració, d’alta gama, de menú a trenta euros ni molt menys. Si no recorde malament crec que el menú valia al voltant de tretze euros (els parle de fa més de deu anys). La catedral, per altra banda és un formiguer de turistes i tot plegat, el centre, la catedral i els mesons és un encant sensorial, com poques ciutats castellanes en tindran. Potser Segòvia s’hi aproxima, però és massa romànica. Burgos és gòtic i el gòtic és riquesa, bellesa i supuració de girs d’arquivoltes i ornamentacions recargolades sobre pedra i sobre les brases que torren la carn en la justa mesura. Qui està a Burgos s’impregna de castellanisme, ràpidament, (en el bon sentit de la definició), és a dir, pot viure com un autèntic castellà, que sempre és una experiència d’ambivalència per a qui no ens en sentim (cosa que ells no poden fer ací, perquè nosaltres no volem. Volem ser com ells i en això hem estat, en no ser diferents, encara que siga a costa de oblidar-ho tot)
Ara que ja està clar tot això del barri subversiu crec que ningú s’esperava que fos Burgos. Vull dir que, qui esperava que fos una de les ciutats més conservadores, més neoliberals i més catòlica, la que esdevingués la més conflictiva i replicaire? Ningú. Això només s’espera de ciutats basques o catalanes, o alguna navarresa o alguna gallega que ho fa per equivocació i indecisió o fins i tot algun llogaret andalús cau de comunistes, però Burgos? És per això que els polítics, desconcertats pel barri de Gamonal no sabien, no saben encara com qualificar els esvalotadors i han recorregut al recurs fàcil de la desqualificació de les queixes sense entrar a preguntar-se per què han fet això realment? Ho han fet perquè estan farts del caciquisme, el mateix que impera ací i nosaltres no fem ni diguem res. Sí, diguem de manera aïllada, díscols hi ha a tot arreu, però ja fa anys que ací, i dic ací en tota l’extensió de València, tenim la panxa tan plena de botifarra burgalesa que no tenim ni ganes de fer queixa i no serà perquè no s’han fet bulevards amb sobresous, obscurantisme en les adjudicacions, malversacions i interessos polítics i privats. O qui diu bulevards diu qualsevol edificació amb diners públics, tan necessàries. Però, som valencians i de nosaltres ningú espera queixa, el que els ha estranyant es que haja sigut Burgos qui ha creat jurisprudència. Vull dir qui ha ensenyat com un barri pot fer doblegar els interessos d’un partit i un empresari, malgrat ser l’amo de Burgos. Però encara em pregunte, i havia de ser Burgos? Què no hi ha ciutats que n’han viscut i n’estan visquent de més grosses que allò de Gamonal? València, per exemple, amb el Cabanyal?