“Hoy me voy a levantar” fou la proposta del Grup Artístic de l’SMI Santa Cecília de Cullera per tornar als escenaris. Un tribut al musical “Hoy no me puedo levantar” de Nacho Cano i que pretenia posar en valor el coratge, la resistència i la necessitat de tornar a alçar-se en aquests temps difícils que s’estan vivint a tot el món.
Un homenatge que va ser una explosió de sentiments, d’il·lusió, companyerisme, germanor i superació.
L’espectacle, representat durant els dies 8, 9, 10 i 12 d’octubre,  fou un recorregut a través de la història basada en Mario i Maria en el mític bar ‘El 33’ de la movida madrilenya. Himnes de la música pop com ‘vivimos siempre juntos’, ‘una rosa es una rosa’, ‘en tu fiesta me colé’ o ‘maquillaje’ no faltaren en esta cita.
Una autèntica actuació de qualitat com ben poques amb teatre, música, cor i veus en directe interpretant les famoses cançons de Mecano.
Tal com ha explicat el director d’este musical, Luis Ángel Santos, “hem demostrat que un grup amateur pot fer espectacles molt dignes amb veus i música en directe, un component de qualitat que s’està perdent fins i tot en els grups professionals on molts ho fan en playback”.
“Hem apostat per una cultura en la que no destacarem per ser els millors, però sí per donar tot el millor que tenim amb il·lusió, força i voluntat aconseguint que en una època tan roín que vivim la gent puga desconnectar”, expressa Santos.
A més, l’espectacle s’havia reforçat amb totes les mesures de seguretat i prevenció necessàries com l’aforament limitat, l’espai entre butaques o els punts per a la desinfecció de mans amb gel hidroalcohòlic, entre d’altres.
Tota una demostració de que també es pot fer cultura si es segueixen les mesures de contingència corresponents. Tal va ser la confiança del públic amb les mesures de seguretat que s’havien preparat, amb l’espectacle i amb el grup artístic que els tres últims dies del musical l’Auditori de Santa Cecilia quasi penja el cartell d’aforament complet.
Així, més de 1.000 espectadors han aprofitat el pont d’octubre per viatjar a l’època daurada de Mecano, cantar i ballar des de les butaques els seus temes més famosos i de poder tornar a disfrutar de la cultura de forma segura.
“Tenim constància que molta gent de Cullera i dels pobles del voltant han assistit a l’espectacle i segurament farem més espectacles similars pel gran interès que s’ha mostrat”, assegura el director del musical.
Santos també ha volgut posar de relleu el treball de tots els qui han fet possible este tribut, i ha fet especial agraïments al co-director, Carlos Cabrelles, a la direcció de coreografia amb Alba de Juan al capdavant, al director musical, David Barberà, així com al director de l’equip tècnic, Juanjo Ferrer.
Un exemple de superació
En paraules de Santos “després de tres anys i diversos intents hem aconseguit traure una part de l'espectacle i fer una mostra en la que esperem que es queden en ganes de futurs projectes del Grup Artístic de Santa Cecilia”.
Cal assenyalar que el tribut anava a posar-se en escena a finals de març i principis del mes d’abril però l’entrada de la Covid-19 i el posterior decret d’Estat d’Alarma que suposava el confinament i la suspensió d’activitats ho va paralitzar. Tota una “maçada mortal” i una decepció molt gran per a tot el grup perquè havien fet molts esforços i tenien moltes ganes d’estrenar-lo.
No obstant això, el grup artístic resistí i es tornà a alçar per posar sobre l’escenari tot el seu treball. Durant el confinament mantingueren el contacte mitjançant conferències de vídeo, es repassaren diàlegs, balls i cors. És ací on el grup es va sobreposar a les adversitats després del bac i decidiren tornar amb més força per a demostrar que eren més forts que el virus. Fins i tot publicaren un vídeo a xarxes socials amb el títol ‘Hoy no me voy a contagiar’.