Antoni Ludenya i Ludenya nasqué  a Almussafes el dia 23 de desembre de 1740. Era fill de Francesc i Magdalena. Cursà estudis al Col•legi Jesuïta de Nobles de Sant Pau, de València. Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús de Tarragona, el 6 de juny de 1758, després cursà Filosofia a Girona i Teologia a Barcelona, estudis que acabà en 1763 i allí seria ordenat sacerdot en 1766.
En abril de 1767, la Companyia de Jesús fou expulsada d’Espanya i eixint del port de Salou marxà a l’exili com altres 2750 jesuïtes espanyols. Estigueren a Còrsega en “presidis” durant un any i a la tardor de 1768 eixiren cap a Itàlia als Estats Pontificis. Continuà amb els seus estudis de matemàtiques i filosofia fins assolir al grau de professor, havia començat a Còrsega, després a Itàlia estigué a Ferrara i a la Universitat de Bolònia. El Papa Clemente XIV havia ordenat en juliol de 1773 l’extinció de la Companyia.
En 1780 Ludenya s’incorporà a la Universitat de Camerino (Estats Pontificis) per a ensenyar filosofia i matemàtiques, quedant-se fins a 1797. De Camerino eixirien quasi la totalitat dels seus llibres i treballs científics, com l’obra titulada “Dissertazione sopra il quesito 1. Esprimere l'immediata connessione... 2. con opportune applicazioni far vedere...”,  que en 1786 presentà a la Reial Acadèmia de Mantua, fou l’única premiada i això li va permetre ser admés com a soci de la dita Acadèmia.
Són també d’eixos anys a Camerino varies dissertacions sobre mecànica i matemàtiques, entre elles: De vera et necessaria motus accelerati. (1781), Geometriae, et Algebrae elementa (1791), Due Opusculi Matematici (1793) i Vera idraulica teoria (1817). Entre els escrits de tema filosòfic cal nomenar: Universae Philosophiae Elementa (1793-95), amb quatre volums, i Prospectus Philosophiae universae (1783), als quals es mostra partidari de l’aplicació del mètode matemàtic i científic a l’estudi de la filosofia.
A canvi dels bens confiscats als jesuïtes al moment de la seua expulsió hi rebrien de forma vitalícia una pensió del rei d’Espanya per a la seua manutenció una vegada ordenats sacerdots i estes serien abonades en dues pagues semestrals a través de l’ambaixador espanyol a Roma. Ludenya no la reclamà fins l’any 1783, però des d’aquell moment i fins gener de 1790 no li seria aprovada una “pensió doble” com ajuda per a prosseguir estudis i continuar imprimint-les seues obres.
La invasió d’Itàlia per Napoleó en 1796 i altres fets succeïts li feren traslladar-se l’any següent a la Cort de Parma, ja en 1793 el duc Fernando I de Parma l’havia demanat que vinguera al col•legi de Nobles, però la Universitat de Camerino no li ho havia permés. En 1800 passà a Bolònia i al poc canvià al seminari diocesà de Cremona, on fou professor de física i matemàtiques. Ja sols publicaria un llibre més, el primer volum de Vera idraulica teoria da nessuno finora dimostrata (1819) i moriria a Cremona el dia 1 de març de 1820 quan el segon volum estava en impremta.
Donar-li valor a un autor local que havia segut professor universitari, escriptor, científic, matemàtic, filòsof, etc., a l’Itàlia entre 1767 i 1820, escrivint en llatí o italià, era una activitat important pel Cronista oficial en un poble que desconeixia la seua figura. I aquest, s’ha encarregat de que tinguera ressò a través de les seues informacions al grup de Facebook “Almussafes segle XX”. Sense aquest treball el moment exacte que rememora la mort d’aquell personatge fa dos cents anys hauria passat sense pena ni glòria!