Ikea, irresponsable!

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

L’altre dia, si no ho sabien a les Corts valencianes van celebrar el seu dia. Recollits a la Sala dels miralls, que segons deien els assistents estaven com encaixats, per les diminutes dimensions però. El cas és, que els polítics no deixaren passar l’oportunitat per oferir les seus reflexions i crítiques al president de les Corts Valencianes, el ben estimat senyor Cotino, per haver triat aquest canvi d’escenari i per diluir, en tot el que fos possible i estigués a la seua mà, tal dia com el 25 d’abril, que si hom no és perquè busca als llibres, pot arribar a pensar que el 25 d’abril és poc més o menys que el dia de la Constitució espanyola o el dia de la Commemoració de la descoberta d’Amèrica, però, tan fa, cadascú és suficientment responsable de saber o voler saber què passà un 25 d’abril d’ara fa més de 300 anys. Almenys hom, que creu en la responsabilitat dels éssers humans confia que amb la nova assignatura de cultura del poble valencià, a les escoles s’explique què simbolitza el 25 d’abril. O potser confie massa en la responsabilitat, no ho sé si... El fet, entre altres exaltacions i declaracions que féu el màxim responsable d’aquella casa, fou anunciar que declarar independències a tort i a dret és un acte, si més no irresponsable. I això, és un problema per a nosaltres. Un problema que s’avindrà en pocs mesos quan Ikea comence a funcionar per les rodalies de València. Si recorden, una de les darreres publicitats d’aquesta empresa del moble no feia altra cosa que animar-nos a proclamar: la república independiente de tu casa. Com algú s’acabe convencent que comprant mobles a Ikea aconseguirà la desitjada independència, Cotino no tindrà hores a l’agenda per a condemnar irresponsables per declara independències, i a més repúbliques perquè altra cosa és que foren monarquies, això estaria millor vist, i potser acceptat i assumit pel president de les Corts. Perquè declarar monarquies independents és tan ambigu com exaltar el rei Joan Carles de Borbó i el senyor Suarez un dia com el 25 d’abril (com si no tingueren més dies)  a la sala dels miralls de la casa de tots els valencians. Un, descendent del rei absolutista francès que per consell del seu avi eliminà tota legalitat a existir dels valencians i damunt ens capbussà en una guerra la qual estàvem condemnats a perdre i l’altre amb l’ajuda dels franquistes que s’aferraren a la poltrona preautonòmica com qui s’enganxa a un tros de pa, ens inocularen i convenceren d’una transició i autonomia que ara per ara s’aguanta per pinces i ja veurem com acaba.
La qüestió és que segons els populars, els valencians gaudim del màxim autogovern possible. Més, no potser. Alto! i tenen raó, però tota la raó. Econòmicament com estem salvats pel FLAP, depenem dels designis econòmics de Montoro, com que el treball que oferim és temporal i estacional estem a disposició de l’oratge, si plou no obrin les terrasses, per tant baixa la contractació, els diners negres i els casos de corrupció són titulars de premsa diària, i els diferents imputats s’entesten en encapçalar llistes i partits locals. Sí, ens autogovernen des de fora, però com els de fora són del seu partit tot marxa bé, o algú seguint l’exemple i recomanació d’Ikea proclamà: la República bananera independent de València. I el problema és que no ens volem adonar de l’assumpte.