Les persones que s’acosten el proper dia 10 de juny a Carcaixent podran gaudir d’un espectacle únic que combinarà paraula, música i imatge per tal de retre homenatge al paisatge dels horts de tarongers que té a Carcaixent la seua màxima expressió. L’acte forma part de la programació d’activitats en commemoració del centenari de la concessió del títol de Ciutat a Carcaixent i com serà l’acte inaugural de la Fira Modernista. En aquesta ocasió, el poeta Josep Piera ha preparat una selecció de poemes de fa un segle, d’autors que van des de Teodor Lorente (mort el 1911) fins a Miquel Duran de València (mort el 1947), que parlen del paisatge natural i humà de l’època. Els recitarà en col•laboració amb Isabel Garcia Canet. L’antologia ha buscat una lectura innovadora i una posada en valor d’aquells textos, quan el paisatge era la font principal de riquesa d’una societat que se sabia moderna i innovadora. A més, aquells poemes clàssics dialogaran amb els de Robert Cortell, Maria Calvo, Salvador Lauder, Laia Fontana i Joana Navarro, que s’acosten al paisatge des d’uns altres plantejaments actuals. Tot això anirà acompanyat per la guitarra de Miquel Pérez Perelló, que ens transportarà als corrents musicals de l’època. Com a complement visual de l’espectacle es projectaran imatges de l’època així com iconografia pròpia del món taronger. En paraules de Josep Piera: “El públic es trobarà un concert sonor i visual que els permetrà viatjar, somiar, viure o reviure, evocar, sentir, aquest univers que simbolitza el taronger i la taronja com a símbols de l’alegria de viure el jardí-hort, i d’entendre’l com un cant a la vida, com l’expressió d’un voler permanent i d’una fidelitat íntima i estètica, cap al món pròxim, del que venim com a persones i com a poble. Una bella manera de vindicar la llengua com a expressió artística, com a part del nostre paisatge cultural i vital. Perquè el paisatge hortícola nostre té paraules, té sons, té imatges: és una cultura viva. Dit això amb senzillesa i noblesa, com som els valencians.”  
L’espectacle tindrà lloc el divendres 10 de juny a les 22.30 hores al carrer Julià Ribera de Carcaixent.
 
BIOGRAFIES:
JOSEP PIERA
Josep Piera (Gandia, 1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. Ha estat guardonat amb els premis més importants de les lletres catalanes. Se’l considera un dels representants valencians més importants de l’anomenada Generació dels 70. La seua obra poètica escrita fins a l’any 1991 es va recollir a Dictats d’amors (1971-1991). Després ha publicat En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004), i el més recent, El temps trobat, publicat a Bromera (Alzira, 2013). Poemes seus han estat seleccionats en les antologies més representatives de la poesia catalana del segle XX, i traduïts a una gran varietat de llengües. El 2008, la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCO-cat publicaren en 24 llengües un poema seu, titulat «La poesia», per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. En la seua faceta de traductor destaquen les versions de poetes àrabs valencians dels segles XI-XII, entre els quals destaca Ibn Khafaja d’Alzira i el seu Jardí ebri (2007; traduït en col•laboració amb Josep R. Gregori).
En la seua faceta de divulgador oral de la poesia, ha gravat un Cd amb poemes musicats d’Ausiàs March, i un altre dedicat als poetes andalusins, El jardí llunyà, amb el grup La Drova (2000). Així mateix, poemes seus han estat musicats i cantats, entre altres, per Miguel Poveda, i Carles Dénia.
Com a prosista ha publicat novel•les, relats, diaris, llibres de viatge i memòries, així com assajos literaris i articles de premsa diversos. Per la seua actualitat, citem l’assaig biogràfic sobre el poeta Joan Vinyoli, que acaba d’aparèixer en les Publicacions de la Universitat de València: Mai no és tard (Vinyolianes), 2016.
 
MIQUEL PÉREZ PERELLÓ
Comença estudis a Dénia amb Vicent Ballester i els prossegueix a Alacant, on finalitzarà la carrera amb el catedràtic José Tomás. A Barcelona perfecciona els seus coneixements musicals cursant un postgrau en l’Escola d’Arts Musicals Luthier.
Ha rebut classe dels principals mestres reconeguts de la guitarra arreu del món, com ara José Tomàs, Carles Trepat, Manuel Barrueco, etc.
Seleccionat pels circuits de música Injuve, realitza una sèrie de concerts en nombroses ciutats de la geografia espanyola. També ha oferit concerts a la Fundació Juan March de Madrid, Auditori Winterthur de Barcelona, Palau de la Música de València, Teatre Arniches d’Alacant, i en molts altres dels auditoris més importants de la nostra geografia, i en alguns països de l’estranger.
Ha estrenat per primera vegada en Espanya, amb l’Agrupació artisticomusical de Dénia, l’obra Conciertango Buenos Aires del guitarrista argentí Cacho Tirao. Actua freqüentment amb orquestres com l’OMA i l’orquestra Enrique Soriano.
Ha impartit classes d’història de la música en la Universitat Miguel Hernández, i ha treballat en diversos conservatoris. En la actualitat compagina la docència amb l’activitat artística.
La seua inquietud pels diferents estils musicals, l’ha portat a estudiar l’harmonia de jazz amb el guitarrista Joan Soler i la tècnica flamenca amb els guitarristes José Manuel Díaz i Kike Naval. També ha estudiat tècnica vocal amb la cantant de jazz Arantxa Domínguez.
L’interès per maridar música i poesia l’ha dut a musicar el Llibre de Dénia, de Vicent Andrés Estellés, on el poeta Tomàs Llopis intervé com a rapsode. Així com també és autor i intèrpret de la música d’Homer: l’Odissea, un espectacle poètic, musical i plàstic, del grup Melodemodomies, on es projecten pintures de Joan Castejon; i de la de Marc Granell recitable, a partir dels versos del poeta valencià, que recita Vicent Camps. Ha editat un CD amb tota la música pròpia original per a guitarra sola anomenada Preludis, amb el qual ha col•laborat amb l’ONG Arts cultura i desenvolupament que compta amb un programa d’ensenyament musical per a xiquets del carrer amb risc d’exclusió social a Mali, Àfrica.
 
ISABEL GARCIA CANET
És una de les veus joves més sòlides de la poesia en català al País Valencià. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València, ha desenvolupat la seua tasca literària dins el gènere de la poesia. Així, ha escrit diversos poemes i poemaris com Pell de serp (2003); Claustre (2007) (premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó) i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians o L’os de la música (2011) (premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 2010). Els seus poemes han estat inclosos a antologies com Eròtiques i despentinades (2008); Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008), i han estat traduïts a diversos idiomes com l’anglès, francès, l’italià, portuguès, castellà i noruec.
Col•labora habitualment a la revista literària Caràcters, en diversos recitals de poesia i també ha treballat en el darrer disc de Rafa Xambó, titulat Andanes.