• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Ja ens han dit moltes vegades que un dels mals del sistema democràtic és la desmemòria, col·lectiva o individual, l’una porta a l’altra, i tan fa. Ens ho han dit, i fins i tot crec, que la població n’és conscient, que la patim. Crec que, com que la península ibèrica és per tradició de conquesta i drets de victòries, una zona eminentment catòlica, la fe piadosa i la feblesa emocional, ens fa ser massa comprensius amb els desficacis. Ben bé no, els desficacis ens emprenyen, però ens entendreix el personatge, que ja ho deia el Comte-Duc Olivares, los tienen por mas muelles, als valencians es referia l’estimat. El lladre, el corrupte, el... qui siga, dolent o insensat, el temps, breu, fa que ens oblidem, el perdonem. Una de les coses que hauria de fer el periodisme, és insistir més en que aquest oblit no siga tan ràpid i eficaç però, serà l’actualitat, els grups editorials o el que siga, el periodisme ha deixat, en la gran majoria, d’exercir aquesta necessària ajuda, a mode de recordatori, o allò que diu la fraseologia, ser la mosca vironera, per cert d’ací ve la castellana: cojonera. Aquesta darrera setmana la presentadora i periodista de Montcada, i per tant valenciana, Núria Roca, s’ha enutjat, i molt, i ha carregat contra l’alcaldessa d’Alacant, qui ha dit que no dimiteix del càrrec, malgrat que li han encolomat altre cas de corrupteles, o altre delicte que li perdonarem. Núria, diu que no li perdona el mal que fa a la democràcia i a la societat, és un mal exemple, una xoriça, li ha dedicat la periodista des del seu bloc personal, i com ella diu, lliure de censures, en excel·lent castellà periodístic.
Castedo molesta a la societat, per la seua implacable assiduïtat a la corruptela i la seua abnegació a deixar el càrrec, molesta a la societat valenciana, a la mateix societat civil que en un acte del PP per l’octubre, o novembre o desembre, no recorde, els ho hauré perdonat, van fer al Veles e Vents, a València, entre rebomboris i aflamades representacions i representants de la societat civil valenciana, per tal que allí, en representació de la casta burgesa valenciana, i aquells qui tingueren interessos més elevats, tots nosaltres, els perdonarem i ens adherirem a un manifest. Manifest per la comunitat, o manifest per nos sé què i no sé quants beneficis ens atorgava aquell pamflet, que segons el President Fabra havia aconseguit adherir a no sé quants valencians, associacions i desmemoriats. Núria Roca i Cristina Tàrrega en foren les presentadores i mantenidores de l’acte, acte farcit de polítics del Partit Popular, els que ho organitzaven i els que ens governen.
Ja hem perdonat —jo ho he fet— a Núria Roca la seua vinculació a l’acte i al PP, ara ja és una dels nostres, li fa nàusees Castedo, pel mal a la democràcia i a la societat. Ella, Núria no tenia aquestes intencions aquell dia. Feia de periodista, de gran editorial corporativa amb interessos econòmics, o el PP li pagà molt bé per presentar l’acte, qui sap.
Perdonem-la, li fa nosa Castedo, ella, aquell dia passava pel Veles e Vents a recitar Ausiàs March.
Sixto Ferrero