La Nova Muixeranga d’Algemesí ha concedit el Muixeranguer d’Honor 2017 a Escola Valenciana amb paraules de la seua presidenta Maria Esplugues «en reconeixement per la trajectòria de l’entitat reivindicant la implantació generalitzada de l’ensenyament en valencià a tot el nostre sistema educatiu i l’organització, arreu del país, de les Trobades, festes lúdiques per la nostra llengua que reuneixen cada any milers de persones i centenars de comunitats educatives i col·lectius locals i comarcals».
El lliurament d’este guardó anomenat «Arrelats a una terra» va tindre lloc en un dinar de germanor que l’entitat algemesinenca va celebrar diumenge passat al casino Liberal en què assistiren més de dues-centes persones, bona part dels seus associats i associades. El Muixeranguer d’Honor és una distinció que es concedeix cada cinc anys a una organització o persona que s’han distingit per la seua tasca social i cultural a favor de la nostra terra, les recuperació de les nostres tradicions o l’impuls de projectes significatius i amb continuïtat.
En el transcurs de l’acte, una quantitat considerable de persones i entitats, d’arreu de la geografia valenciana i del nostre àmbit lingüístic, hi van manifestar la seua adhesió en format vídeo i el seu desig d’un futur llarg i prometedor, en acomplir-se 20 anys del naixement de la Nova Muixeranga d’Algemesí.
Paraules d’agraïment de Joan Cortés, vicepresident d’Escola Valenciana, en rebre el guardó.
Amics i amigues de la Nova Muixeranga, vos agraïsc en nom d’Escola Valenciana la distinció que heu decidit concedir-nos. És un honor rebre-la perquè les Muixerangues simbolitzen la reconstrucció d’una terra, la nostra, la vostra, la de tots i totes, víctima de si mateixa però també de moltes calamitats històriques sobrevingudes. A més de polítics deplorables que han fet polítiques deplorables.
L’obligació d’entitats culturals com la Nova Muixeranga és mantindre viu el patrimoni valencià compartit i llegar-lo en les millors condicions possibles. Però també és la seua responsabilitat fer créixer un teixit social al seu voltant que ens cohesione i que ens vertebre. Si no és així, serem un fenomen social passatger a extingir, sense horitzó ni ruta per al viatge.
En este sentit, Escola Valenciana, nascuda fa una trentena d’anys, vol ser transcendent per contribuir a recuperar i redreçar un país que siga la terra de tots i de totes.
Escola Valenciana va encetar un viatge al qual s’hi afegiren col·lectius i comarques al caliu de la LUEV, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, una llei a la que li tallaren les ales prompte, però que féu possible que en molts pobles s’ensenyara i s’aprenguera en valencià i que certes actituds lingüístiques canviaren per estimar-se la llengua i fer-ne créixer el seu ús.
Ara mateix ens enfrontem a un repte que vol fer reviscolar el conflicte social i polític entre valencians, per obtindre rèdit electoral fàcil i ràpid. L’acusació de l’adoctrinament a les escoles és una falsedat manifesta que fa pudor de velles estratègies per difamar els mestres i les mestres i afonar l’educació en la indignitat. No ho podem permetre.
Nosaltres hem de ser el país de la diversitat lingüística i cultural, el país de la tolerància i de la convivència, un país d’epidermis comarcal, el país de la igualtat lingüística i plurilingüe, en una societat de ment oberta constituïda per persones educades en la llibertat i la participació ciutadana. Nosaltres hem de ser un país de progrés econòmic proporcional al benestar social que gaudeix.
En este camí estem i ací ens trobarem.
Vos reitere el nostre agraïment pel guardó que ens heu concedit i vos anime a continuar fent allò que sabeu fer millor: alçar edificis humans cap al cel, fent pinya per convertir-vos en un sol múscul en la unió i la intenció col·lectiva.